Escolta el programa Has de tenir el Real Player Pots descarregar-lo

GEMMA: Esteu escoltant la versió de la cançó La masovera que formava part de la Cantata El mercat dels colors, que el passat mes de juny van interpretar els alumnes de 6è. de totes les escoles de Vilafranca.

MÒNICA: Bona tarda, amics i amigues, i benvinguts a la sintonia de Ràdio Estalella, al 97.9 de la FM. Aquí comença el programa especial Viure en la diversitat, que hem elaborat els alumnes de 6è. per tal de participar a la Festa de la Solidaritat, que diverses ONG i entitats de Vilafranca han estat organitzant durant aquests dies, i que avui acaba.

GEMMA: Fa unes quantes setmanes que treballem en aquest tema i, encara que es tracta d'una feina sumada a la Llengua, Mates, Socials, etc., no ens sap greu haver-la realitzat, ja que hem après moltes coses noves i, sobretot, ara estem molt més convençuts de la importància de tenir informació sobre el que passa al món, especialment a l'anomenat Tercer Món, i també de la importància de ser solidaris amb la gent d'allà, que també són persones, i amb la gent d'allà que ve a viure aquí, que no ve pas per gust, com ja veureu si és que encara no n'esteu convençuts i si escolteu atentament la nostra emissió.

MÒNICA: Us parlarem del Tercer Món, de la fam que s'hi passa, de les condicions de vida que hi existeixen, de l'explotació dels nens i les nenes que hi viuen, etc.

GEMMA: També us parlarem de l'emigració i de per què es produeix, i del racisme, la xenofòbia i altres defectes que hauríem de suprimir de casa nostra. Us oferirem una estadística sobre la presència d'alumnes estrangers a les escoles de Vilafranca i fins i tot una entrevista amb uns quants alumnes magribins de la nostra escola.

MÒNICA: I us explicarem què és el Comerç Just -i l'injust-, i moltes coses més. Esperem que el nostre programa us agradi i us interessi.

GEMMA: Començarem amb un resum d'un article que, amb el títol La solidaritat, una virtut universal, ha realitzat la Mònica Crespo. Ens el porta l'ADRIANA ALCARAZ:

ADRIANA: La solidaritat no és una idea nova. Ja els estoics van entendre l'home com un ciutadà universal fraternalment unit a tots els altres homes. El cristianisme, ho sabem de sobra, basà tot el seu ensenyament en el manament de l'amor i en la fraternitat universal. La Revolució Francesa insisteix en el fet que un dels tres ideals de la humanitat ha de ser la fraternitat, complement indispensable dels altres dos, la llibertat i la igualtat. Les ideologies socialistes no haurien pogut defensar les seves reivindicacions si no haguessin comptat amb la idea bàsica d'una humanitat solidària.

Tot això, però, és teoria. Una teoria que no aconsegueix resoldre unes igualtats i uns desequilibris indígenes d'una altra civilització tan avançada en altres coses com la nostra.

La política vol trobar solucions ràpides perquè són aquestes les que es converteixen en vots i fan guanyar unes eleccions. L'actual cultura de la satisfacció, ha escrit Galbraith, no suporta el plantejament de problemes a llarg termini, només es preocupa per resoldre allò que representa un obstacle evident per a l'autosatisfacció i l'autocomplaença: l'escàndol de la corrupció, un tràgic accident d'autocar, l'ensorrament d'uns habitatges...

GEMMA: Molt interessant, ADRIANA, moltes gràcies. Passem al primer dels nostres reportatges, que ens donarà informació sobre el Tercer Món i els principals problemes que s'hi produeixen.

MÒNICA: La Núria Salavedra, l'Anna Badell i el Jordi García ens han preparat aquesta informació que ens porten la NÚRIA ALSINA, l'ANNA ARNAN i la NÚRIA SALAVEDRA:

NÚRIA A.: Al Tercer Món la gent fuig de les impossibilitats de trobar feina, de la fam, de la misèria, de la guerra, de la repressió policial o militar...

De vegades, de diverses d'aquestes amenaces. Una gran part de la gent que pateix per aquests motius viu als països que anomenem del Tercer Món, del sud o de la perifèria.

ANNA A.: Mentre la producció agrària dedicada al consum interior ha crescut ben poc, en canvi , la població del Tercer Món s'ha doblat en els darrers 25 anys.

En efecte, la causa a principal del creixement massiu de la població del Tercer Món és el manteniment de la taxa de natalitat i la minva de la mortalitat, motivada, al seu torn, per les campanyes massives contra les malalties infeccioses més perilloses (paludisme, tifus, còlera, etc.).

NÚRIA S.: Les regions rurals del Tercer Món expulsen contínuament enormes quantitats de població que els "sobra" perquè ni els conreus de subsistència no donen per alimentar-la, ni els conreus modernitzats no els poden oferir feina.

Aquest excedent demogràfic pot anar a parar a diversos destins, però sobretot va als països del Nord.

Algunes estimacions atribueixen al Tercer Món 600 milions de persones sense feina (amb dades de 1985) i, de cara al futur, se'n preveuen moltes més pel simple creixement demogràfic.

NÚRIA A.: Els deutes acumulats pels països del Tercer Món són enormes. En proporció a la seva capacitat, els països més endeutats són els africans.

ANNA A.: Dels 5.000 milions llargs de persones que viuen al món, actualment més de 800 milions passen fam de manera habitual, i com que el 40 % d'aquestes quantitats són nens, uns 150 milions de criatures menors de 5 anys pateixen malnutrició.

NÚRIA S.: La fam és el termòmetre de la desigualtat mundial. Quasi totes les persones que passen fam viuen als països del Tercer Món, mentre que en el nostre, l'industrialitzat, tones de menjar acaben cada dia a la brossa.

GEMMA: Molt bé, NÚRIA ALSINA, ANNA ARNAN i NÚRIA SALAVEDRA. Moltes gràcies. Però encara tenim més informació sobre aquesta trista realitat, oi MÒNICA?

MÒNICA: Efectivament. Acabarem aquest primer bloc sobre el Tercer Món amb uns flaixos informatius que fan posar la pell de gallina i que han elaborat l'Anna Arnan i la Núria Salavedra.

GEMMA: Ens els presenten l'ANNA SOLER i la MIREIA SÁNCHEZ:

ANNA S.: 360 persones posseeixen tanta riquesa com la meitat de la població mundial

Un terç dels habitants del planeta viuen per sota dels mínims imprescindibles, mentre que tan sols tres persones del món tenen una fortuna igual al producte interior brut dels 48 països més pobres del planeta. Tan sols amb el 4% dels ingressos de les 358 persones més riques del planeta es podrien solucionar els problemes dels més pobres.

Aquest és el límit de la població mundial, marcat per la cimera sobre la població celebrada a Nova York. Aquesta conferència proposa un major nivell d'educació sexual, més informació sobre mètodes anticonceptius, i la definició del part com un problema de salut.

500.000 nens van morir de SIDA l'any passat, i 600.000 es van contagiar amb el virus VIH. D'aquests, més de 180.000 eren bebès contagiats per la llet de les seves mares.

Durant l'any 1998, es van registrar a tot el món 22 catàstrofes naturals, que van provocar el triple de danys que l'any anterior. A més de l'elevat número de morts, milions de persones es van quedar sense les seves llars.

Hi ha més de 250.000 persones disminuïdes en el món a causa d'aquestes armes. Cada 22 minuts explota una mina i la majoria de les víctimes són nens.

Ha fet que continuïn rebrotant malalties que es creien absolutament eradicades en els països desenvolupats, com el còlera i la malària.

Segons l'Organització Mundial de la Salut, més de 40 milions de nens són maltractats arreu del món. A més dels problemes de salut físics i mentals, els maltractaments suposen greus dificultats escolars, enfrontaments amb la justícia, etc.

En els últims deu anys han mort dos milions de nens com a conseqüència de les guerres.

Es pot parlar de fracàs a l'hora d'adoptar decisions concretes per eliminar el deute extern, si tenim en compte que la reunió dels països rics per tractar aquest tema ha costat 130.000 milions de pessetes.

A l'actualitat, més de 1.200 milions de persones sobreviuen amb uns ingressos diaris inferiors a les 180 pessetes. Un dels punts en què es va insistir més al llarg de la trobada va ser la necessitat que els països subdesenvolupats s'incorporessin a la revolució tecnològica.

GEMMA: Moltes gràcies, ANNA SOLER i MIREIA SÁNCHEZ, molt interessant, tot això... I quan són les _____________, continuem amb el nostre programa especial Viure la diversitat a Ràdio Estalella, al 97.9 de la FM.

MÒNICA: El següent informe preparat per la Lídia Oñate, la Laia Masachs, la Gemma Beltran, l’Edgard Pagès i l’Anna Gibert, ens parla de situacions d’injustícia al nostre planeta.

GEMMA: Ens el presenten la LÍDIA OÑATE, l'ABEL VENDRELL, l'EDGARD PAGÈS i el MARC PONS:

LÍDIA: La meitat de la població mundial malviu amb menys de 250 pessetes al dia!

ABEL: Nens de 5 a 14 anys treballen per obtenir uns diners per a la seva família, poder menjar i viure. Treballen més de dotze hores i normalment no tenen cap dia de festa.

EDGARD: Les multinacionals, intermediaris i terratinents s'aprofiten de la situació de pobresa per comprar productes a uns preus injustos i per pagar uns salaris indignes que no permeten viure.

MARC: Quan els preus baixen, ells hi perden. Les variacions del preu del cafè, del cacau, i els cereals, afecten els ingressos dels petits camperols de molts països del Sud.

LÍDIA: Els salaris que reben aquests petits productors poden ser d’unes 250 pessetes al dia i amb prou feines tenen diners per menjar. Nosaltres treballem per viure, però hi ha gent que gairebé no pot viure encara que treballi.

ABEL: El consum d’adobs i plaguicides químics busquen diners amb poc temps, que han costat molt de guanyar. Multinacionals de l’alimentació utilitzen llavors transgèniques per augmentar la producció i per guanyar diners sense saber les conseqüències per a la salut i el medi ambient.

EDGARD: Al Sud, depenen de la terra per sobreviure. Els adobs orgànics són positius per al futur i per a nosaltres. El medi ambient del món és important per a tothom. Tots pertanyem al planeta Terra.

MARC: Per als camperols, la pobresa implica demanar els materials, vendre els productes al preu que vol l’empresa i cobrar en 90 o 120 dies. Amb això no podem fer res. Demanar diners per tornar a començar.

LÍDIA: A Amèrica Central, el tipus d’interès és d’un 20%. Aquí, a casa nostra, és d'un ___%.

ABEL: El 70% dels 1.300 milions de persones extremadament pobres en el món són dones.

EDGARD: Les dones no tenen accés a l’educació ni a la sanitat. Per tenir un futur millor s’han de respectar els drets de les dones. Si els camperols planifiquessin la seva activitat podrien millorar les seves collites.

GEMMA: Realment impressionen totes aquestes situacions, però és a les nostres mans evitar o, almenys, millorar algun d’aquests problemes?

MÒNICA: Doncs sí. Sembla que una possible solució seria impulsar el Comerç Just. El David López, l’Abel Vendrell, l’Adrià Pujol, la Sandra Lozano i l’Ernest Fernández han elaborat un informe que ens explica en què consisteix aquest moviment. Endavant!

GEMMA: Ens el presenten la JÚLIA MUNTANÉ, el DAVID LÓPEZ, l'ELOI SALCEDO, i la LAIA MASACHS.

JÚLIA: Què és el Comerç Just?

DAVID: El Comerç Just consisteix a adquirir els productes directament als camperols i als artesans, eliminant intermediaris innecessaris, i fixant uns preus per tal que els productors rebin prou ingressos per poder assolir un nivell de vida digne.

ELOI: Ah!! Doncs ja sé que és el Comerç Just. Però... que en saps algun exemple?

LAIA: Sí, i precisament està molt relacionat amb l’esport. Són les pilotes que es fabriquen al Pakistan. Al Pakistan es produeixen el 80 % de les pilotes de cuir de tot el món. La ciutat de Sialkot, per exemple produeix 35 milions de pilotes l’any. Molts treballadors d’aquestes fàbriques tenen entre 5 i 10 anys. Aquests nens treballen en condicions properes a l’esclavitud, i els utilitzen perquè és mà d’obra molt barata.

JÚLIA: Ja ho entenc, perquè precisament els principis del Comerç Just ja ho diuen, que els nens petits no han de treballar. També n’hi ha d’altres, de principis. Són els següents:

• Assegurar un salari digne al treballador.
• Garantir la igualtat entre l’home i la dona.
• Invertir els beneficis en millores socials (escoles...).
• I d’altres...

DAVID: Encara et puc explicar un altre exemple, també relacionat amb l’esport: El de les bambes de marca. Moltes de les empreses que fabriquen les sabates d’esport instal·len les seves fàbriques al Sud, sobretot a l’Àsia, a la recerca de la mà d’obra barata. Tan sols amb un anunci menys de publicitat a la setmana es podria pagar més correctament als treballadors.

ELOI: I ara què podem fer?

LAIA: Vols que et faci algunes propostes?

JÚLIA: Jo també en tinc algunes, de propostes:

- Comentar amb els nostres amics tot el que hem après d’aquest tema.

GEMMA: Tot això que acabem de sentir està molt bé, però qui controla el Comerç Just? On podem adquirir aquests productes? Com podem saber si realment es tracta de productes que compleixen les condicions de Comerç Just?

MÒNICA: Les respostes a totes aquestes preguntes les trobareu en l'informe elaborat pels nostres companys Júlia Muntané, Marc Pons i Eloi Salcedo.

GEMMA: Ens l'expliquen l'ANNA GIBERT i la JÚLIA MUNTANÉ.

ANNA G.: Hi ha organitzacions de tota mena, des de federacions de productors, cooperatives, famílies, tallers de discapacitats, fins a organismes estatals i empreses privades.

JÚLIA: L’element comú de les organitzacions de productors de Comerç Just és que són col·lectius desfavorits ja sigui per raons econòmiques, geogràfiques, per falta d’experiència o per manca de recursos.

ANNA G.: El moviment de Comerç Just a Espanya és molt recent en relació a altres països europeus. El moviment comença a Espanya als anys 80; les primeres botigues de Comerç Just s’inauguren el 1986 i el 1989 es crea la primera organització de Comerç Just.

JÚLIA: Les associacions d’etiquetatge són les associacions que revisen la concessió i utilització dels segells de garantia. Vol que es controlin les etiquetes perquè el que diuen sigui veritat.

En aquests moments existeixen tres etiquetes: Max Havelaar, TransFire i Fair Trade en diversos països europeus.

ANNA G.: Ja hi ha a Espanya més de 60 botigues de Comerç Just. A Europa són unes 3.000. La facturació a Espanya va passar de 16 milions el 1993 a 700 milions el 1997; en aquests moments està molt a prop dels 1.000 milions.

JÚLIA: Hem de dir que el preu d’aquest productes és més elevat en alguns productes, sobretot en els aliments, però a canvi tenim la seguretat que no s’està enganyant ni explotant ningú.

GEMMA: Moltes gràcies, ANNA GIBERT i JÚLIA MUNTANÉ. Continuem, doncs, cap a coses que ens toquen més de prop.

MÒNICA: Sí, coses que ens afecten més, tant perquè som nens i nenes, nois i noies, com també perquè som ciutadans i ciutadanes del Primer Món, el que rep els immigrants del Tercer.

GEMMA: Que rep i acull, o que almenys hauria d'acollir, oi? I com els acollim? Els acollim prou bé?

MÒNICA: ¿Som, tots plegats, prou conscients del que voldríem que ens passés si estiguéssim en la seva situació? ¿Som capaços, tan sols, d'imaginar-nos que nosaltres ens podríem trobar en el seu cas?

GEMMA: Tot això és el que tracta el següent reportatge, elaborat per l'Anna Arnan, la Mònica Crespo, l'Ernest Fernández, la Mireia Sánchez, l'Oriol Sellarès i l'Anna Soler.

MÒNICA: Ens el fan arribar la SANDRA LOZANO i l'ANNA BADELL:

SANDRA: Els racistes es pensen que hi ha races humanes que són superiors a les altres, i exploten, separen o maten les races que ells consideren inferiors, com ara negres, gitanos, moros, etc.

ANNA B.: Vet aquí uns quants exemples de racisme:

SANDRA: L'apartheid: uns pocs blancs manaven i explotaven tota la població negra a la República sud-africana.

ANNA B.: Els estats del sud dels Estats Units d’Americà tenien esclaus negres per treballar als camps de cotó.

SANDRA: Encara avui es produeix força rebuig d'alguna gent contra els àrabs que vénen a casa nostra a treballar.

ANNA B.: Martin Luther King era el líder d’un moviment de lluita pacífica per a l'obtenció de la igualtat de drets per als negres americans. El van matar.

SANDRA: En les relacions socials entre persones diferents es tendeix a imputar més desordre i menys humanitat als col·lectius contra els quals cerquem definicions que els desacreditin a ells per satisfer-nos a nosaltres.

ANNA B.: Aquestes prevencions contra els col·lectius d‘immigrants es transformen en lleis. Per poder viure en qualsevol part de l'Estat; les persones immigrants han d'aconseguir el permís de residència.

SANDRA: En els darrers vint anys, les immigracions forçades, a causa de la guerra, la fam, la por o únicament esperant una vida millor, són un procés imparable a Europa .

GEMMA: I acabem aquest bloc amb una informació molt interessant que ens ha facilitat la Mònica Crespo. Ens la llegeixen l'ADRIÀ GALLEGO i l'ANNA ARNAN:

ADRIÀ: Hem llegit les següents noticies:

1.- Un marroquí és detingut per dos guàrdies jurats quan transportava cap a casa seva un televisor que havia comprat. La raó de la seva detenció era que, segons va dir la Guàrdia Civil, vestia igual que un lladre que acabava de robar en un supermercat. La Guàrdia Civil el va deixar quan va comprovar que havia extret correctament i legalment els diners d’una entitat bancària (El País, 16-3-92).

ANNA A.: 2.- Un marroquí resident al país des de feia tres anys va ser detingut, presentant hemorràgies i hematomes a causa dels cops que va rebre durant la seva detenció. Aquest fet va ser denunciat per SOS RACISME (El País, 21-7-94).

ADRIÀ: 3.- Un ajuntament català, el de Martorell, va instal·lar una urna simbòlica per als electors magrebins residents en aquella localitat. Així aquests ciutadans van poder votar, tot i que els seus sufragis no van ser computats (El País, 13 juny de 1994).

ANNA A.: Segons aquestes notícies, ¿són els immigrants tractats de la mateixa manera que un ciutadà normal i corrent?

GEMMA: Moltes gràcies, ADRIÀ GALLEGO i ANNA ARNAN. Encara ens queden més coses, oi MÒNICA?

MÒNICA: I tant que sí. Aquest tema que toquem en el nostre programa extraordinari d'avui és tan extens i complex que dóna per molta informació i molta reflexió.

GEMMA: Tant de bo, doncs, que puguem contribuir precisament a això, a la reflexió que tots plegats hem de fer al voltant d'aquests temes.

MÒNICA: Tornem a concretar una mica més i ho farem parlant dels companys i companyes estrangers que s'han vist obligats a emigrar, a deixar casa seva i el seu país, i que ara viuen entre nosaltres, a Vilafranca, i estudien amb nosaltres, a la nostra escola i a les altres escoles de Vilafranca.

GEMMA: Com que la majoria d'ells són magrebins, centrarem la nostra informació en aquest col·lectiu. Malgrat això, l'actitud de solidaritat i de respecte que proposem envers ells es pot aplicar a qualsevol altre grup de persones de qualsevol altre lloc del món.

MÒNICA: Ens ha semblat interessant d'aprofitar aquesta Festa de la Solidaritat per intentar conèixer una mica més la seva cultura i els seus costums. L'Òscar Comajuncosas ha preparat un resum sobre la seva civilització. Ens el porten l'ORIOL SELLARÈS i l'ADRIANA ALCARAZ:

ORIOL: La família

ADRIANA: El pare és el responsable de la família; té poder sobre l'esposa i els fills.

ORIOL: El matrimoni

ADRIANA: La dona queda subjecta a l’autoritat del marit. El marit ha de mantenir la seva dona i tractar-la amb bondat i tendresa.

ORIOL: Impediments (per al matrimoni)

ADRIANA: Els parentius, la disparitat de religió, o que el marit tingui ja quatre dones legitimes.

ORIOL: La separació de sexes

ADRIANA: La dona és tradicional que no es barregi amb els membres de l’altre sexe. Les festes es celebren per separat.

ORIOL: El vestit

ADRIANA: El vestit de la dona cobreix tot el cos; només ha de mostrar les mans i el rostre. L’home no ha d'utilitzar seda.

ORIOL: Els funerals

ADRIANA: Són els plors i crits de les dones els que donen la notícia de la mort d'algú.

Es renta el cadàver, s'orienta de cara a la Meca i se l'embolica amb el sudari. Es porta a la mesquita i l'imam dirigeix la pregària. Es diposita el difunt a la sepultura, orientada cap a la Meca.

ORIOL: Els aliments prohibits

ADRIANA: Són el porc, els animals carnívors i les aus de rapinya, el vi i les begudes alcohòliques.

ADRIANA: Per què no expliquem ara el significat d'algunes paraules relacionades amb l'Islam, que moltes vegades són desconegudes o confoses? Què és, precisament, l'Islam?

ORIOL: Islam significa submissió, entrega.

ADRIANA: I l'Alcorà?

ORIOL: L'Alcorà és el llibre sagrat dels musulmans; el regal que Déu ha fet a la humanitat.

ADRIANA: Què vol dir, musulmà?

ORIOL: Musulmà és el qui professa l'Islam; per tant no és el mateix àrab que mususlmà, com tampoc no és el mateix català que cristià, per exemple.

ADRIANA: I el Ramadà, què és?

ORIOL: El Ramadà és el mes de dejuni dels musulmans.

ADRIANA: Què és el Món Àrab?

ORIOL: És la comunitat de pobles que parlen l'àrab.

ADRIANA: I la llengua àrab?

ORIOL: La llengua àrab es divideix en àrab clàssic i àrab dialectal. L'àrab clàssic és la llengua de la religió, de la literatura i de la ciència.

Els dialectes més importants són el siri, l'egipci i el magrebí.

ADRIANA: Què vol dir moro?

ORIOL: Moro és el nom dels habitants del nord d'Àfrica. Designava els berbers, en general.

GEMMA: Moltes gràcies, ORIOL i ADRIANA. Molt interessant, tot això que ens heu aclarit.

MÒNICA: I tant. I esperem que encara ho sigui més, d'interessant, amb les respostes que els nostres companys i companyes magrebins donin a les preguntes de l'entrevista que els hem preparat.

GEMMA: Les preguntes han estat pensades i elaborades per l'Adriana Alcaraz, la Núria Alsina, l'Anna Arnan, l'Anna Badell, la Sandra Lozano, el Jose Ramos, la Núria Salavedra, la Mireia Sánchez, l'Oriol Sellarès i l'Anna Soler.

MÒNICA: I l'entrevista la duran a terme la NÚRIA ALSINA i la MIREIA SÁNCHEZ. Endavant!

NÚRIA A.: Tenim amb nosaltres la Míriam Bentayab i el Brahim Yemlahi, de 6è. B; la Najoua Chafi, l'Abdelilah Hmar-Trik i l'Omar Hyaida, de 6è. A; i la Sara Hyaida, de 5è. A. També ens acompanya el BADREDINE CHAFI, exalumne de l'escola, que ens ajudarà en la traducció de les respostes dels nostres companys que fa més poc temps que han arribat.

MIREIA: Bona tarda i benvinguts. Ens podeu dir quants anys teniu i quant temps fa que heu arribat a Catalunya i, més concretament, a Vilafranca?

NÚRIA A.: Quin és el vostre país d'origen?

NÚRIA A.: Us agrada tornar al vostre país durant les vacances?

NÚRIA A.: Quants germans sou?

MIREIA: Per què les dones magrebines porten un mocador que els tapa la cara?

NÚRIA A.: I per què les dones es fan aquests tatuatges a les mans o als peus?

MIREIA: Per què els homes vesteixen amb túnica i un barret petit amb una borla?

NÚRIA A.: Us agrada venir a l'escola?

MIREIA: Què us agrada més, de Vilafranca?

NÚRIA A.: Us sentiu discriminats?

MIREIA: Què mengeu, plats catalans o marroquins?

NÚRIA A.: Quin és el vostre plat preferit, de la cuina àrab?

MIREIA: I de la cuina catalana?

NÚRIA A.: Al vostre país, els nens i les nenes han de treballar?

MIREIA: Teniu problemes, amb la gent d'aquí?

MIREIA: Com es diu el rei del Marroc?

NÚRIA A.: Teniu escola, al vostre país?

NÚRIA A.: Com és?

MIREIA: Hi anàveu cada dia, a l'escola?

NÚRIA A.: Dormiu aquí igual com dormíeu allí?

MIREIA: Us agraden els vostres companys i companyes?

NÚRIA A.: Us costa molt aprendre la nostra llengua?

MIREIA: Us agradaria tornar al vostre país? Per què?

NÚRIA A.: Moltes gràcies a tots per les vostres respostes. Ara ja sabem moltes coses més sobre vosaltres, el vostre país i la vostra cultura.

MIREIA: Ben bé podem dir que ara ens coneixem una mica millor.

GEMMA: Tot arriba que s'acaba, i tal dia farà un any.

MÒNICA: Acabarem el nostre programa amb una mini enquesta estadística que hem realitzat a totes les escoles de Vilafranca per tal de conèixer la realitat de cadascuna en relació a l'alumnat estranger.

GEMMA: Ens en presenten els resultats el JORDI GARCÍA i la NÚRIA SALAVEDRA:

JORDI G.: Les preguntes que els nostres corresponsals, en grups de dos o tres, han fet als director o directores de les escoles han estat les següents:

NÚRIA S.: En primer lloc, quants alumnes té el centre; la segona, quants alumnes estrangers hi ha al centre; la tercera, de quins països són aquests alumnes; i la quarta i última, com s'adapten?

JORDI G.: L'escola Mas i Perera té 402 alumnes, 31 dels quals són estrangers, la qual cosa vol dir un 7,7%.

NÚRIA S.: 1 és del Perú, 1 de Iugoslàvia, 2 d'Argentina, 1 d'Estats Units, 2 d'Algèria, 2 de Colòmbia i 22 del Marroc.

JORDI G.: Ens han dit que s'adapten bé, encara que als marroquins i als algerians els costa més d'aprendre el nostre idioma.

NÚRIA S.: El col·legi de Sant Josep (o Santa Anna) té 268 alumnes en total, i 8 d'estrangers. És a dir, gairebé un 3%.

JORDI G.: 3 són del Marroc, 2 d'Israel, 2 del Perú i 1 de Colòmbia.

NÚRIA S.: Ens han dit que s'adapten bastant bé i, com que també els hem preguntat si hi havia sessions de classe especials per a ells, ens han contestat que sí.

JORDI G.: L'escola Baltà Elias té 190 alumnes, dels quals 19 són estrangers, és a dir, un 10% exactament.

NÚRIA S.: Són de Sudamèrica, del Brasil, del Perú i del Marroc.

JORDI G.: Ens han dit que s'adapten molt bé.

NÚRIA S.: A l'escola Montagut hi ha 436 alumnes, i d'estrangers n'hi ha 4. És a dir, un 0,9%.

JORDI G.: N'hi ha 3 de xinesos i una de romanesa.

NÚRIA S.: Ens han dit que presenten una bona adaptació i que no els cal cap professor particular que els ensenyi la nostra llengua.

JORDI G.: A l'escola Cristòfor Mestre tenen 443 alumnes. D'estrangers en tenen 15, la qual cosa representa un 3,4%.

NÚRIA S.: 13 d'aquests alumnes són magribins; la resta són de països asiàtics.

JORDI G.: Ens han dit que per ara s'adapten bé, però que a vegades els costa d'entendre-s'hi i han de demanar ajuda a altres companys i companyes per poder-se comunicar.

NÚRIA S.: A Sant Ramon hi ha 728 alumnes, 14 dels quals són estrangers. Això vol dir un 1,9%.

JORDI G.: Són de Sudamèrica, de la Unió Europea, de països de la resta d'Europa i d'altres llocs.

NÚRIA S.: Ens han contestat que tenen un procés d'adaptació normal, però que s'adapten millor amb l'ajuda de tots els educadors.

JORDI G.: Al col·legi Pau Boada hi van 250 alumnes. 30 d'aquests, és a dir, un 12% són estrangers.

NÚRIA S.: Són del Marroc, de Bòsnia i del Perú.

JORDI G.: Al col·legi del Carme (o Sant Elies) hi ha 672 alumnes, i només n'hi ha un d'estranger.

NÚRIA S.: Aquest alumne és àrab.

JORDI G.: Diuen que s'adapta molt bé, i que parla bastant bé el català. A les classes de Català i Matemàtiques té un professor particular que l'ajuda.

NÚRIA S.: I finalment, a la nostra escola, l'Estalella Graells, som 426 alumnes. En tenim 26 d'estrangers; és a dir, un 6 %

JORDI G.: N'hi ha 19 del Marroc, 3 d'Equador, 2 del Perú, 1 de l'Índia i 1 de Nicaragua.

NÚRIA S.: La nostra directora, la Núria Montserrat, ens dirà personalment i en directe com s'adapten aquests alumnes.

GEMMA: Molt bé, JORDI GARCÍA i NÚRIA SALAVEDRA, moltes gràcies.

MÒNICA: I ara sí que acabem. I ho farem amb un brevíssim reportatge sobre les ONG's, les entitats que cada dia treballen de debò en benefici de la gent del Tercer Món i lluiten contra les nombroses injustícies d'aquest món nostre.

ADRIANA: El reportatge és del Jordi Figueras i ens el porten el mateix JORDI FIGUERAS i l'ANNA BADELL.

JORDI F.: Què és una ONG?

ANNA B.: Les ONG són unes organitzacions privades, no lucratives, amb perspectiva internacional, que treballen per aconseguir canvis socials i transformar la realitat.

JORDI F.: Són unes instàncies de participació de les persones associades (fan assemblees, fòrums, etc.). Tenen uns òrgans de govern, uns projectes i línies de treball estables,

i una planificació dels recursos disponibles.

ANNA B.: Les ONG són associacions que en gran part depenen de la col·laboració de moltes persones que treballen de forma voluntària a favor dels objectius de l'entitat. Les col·laboracions i aportacions són molt diverses.

JORDI F.: Les ONG's van començar a funcionar l’any 1863. A Catalunya existeixen al voltant de 250 ONG's.

JORDI F.: Hi ha diversos tipus D’ONG: ONG's de cooperació per al desenvolupament, ONG's d’emergència i ajut humanitari, ONG's del medi ambient, ONG's dels drets humans i ONG's de la pau.

GEMMA: I aquí acaba la nostra emissió especial. Esperem que us hagi agradat.

MÒNICA: Que us hagi agradat i que us hagi interessat, perquè tot això que hem explicat és molt important.

GEMMA: Bona tarda a tothom, i a reveure.

MÒNICA: I que quan ens tornem a veure siguem tots plegats una mica més solidaris!

GEMMA: Això mateix. Adéu-siau!