|
|
|||||||||
|
QUÍ
ÉS FERRAN DE SAGARRA?
|
|
Llicenciat en dret civil i canònic, s'especialitzà en investigacions de tema històric, i el 1890 ingressà a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Es distingí especialment en els estudis de sigil·lografia. Entre el 1916 i el 1932 publicà la seva obra mestra, Sigil·lografia catalana: Inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya, que guanyà el Premi Duseigneur de l'Institut de França. Fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona i diputat de la Mancomunitat de Catalunya, i presidí l'Ateneu Barcelonès del 1930 al 1932. Fou membre de la Societat Arqueològica Tarraconense i de l'Acadèmia de la Història, de Madrid. Altres obres seves importants són La primera Guerra Carlina a Catalunya, Les lliçons de la història. Catalunya en 1640 i un gran nombre d'estudis sobre la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió. És el pare de Josep Mª de Sagarra: Fill de l'historiador i politic català Ferràn de Sagarra, als 12 anys va publicar els primers versos, en 1913 va guanyar l'engalantina d'or en els Jocs Florals de Barcelona i un any després, quan va llicensir-se en dret, va publicar el seu "Primer llibre de poemes". Mes tard va trasladar-se a Madrid amb objecte d'iniciar la carrera diplomàtica, però pasat un temps va deixar els estudis per dedicar-se a la literatura i al periodisme. Durant un temps i gracies a la intervenció d'Ortega i Gasset, va ser corresponsal del diari madrileny "El Sol" a Berlín. De retorn a Barcelona va col.laborar en publicacions en llengua catalana, sobre tot en els diaris "La Veu de Catalunya" i "La Publicitat", i mes tard en el semanari "Mirador" i en el satíric "El be negre", durant aquest temps va escriure profusament poemes, comedies teatrals i articles. Al esclatar la guerra civil va traladar-se a França, on va casar-se amb una catalana. Finalitzada la guerra, va tornar a Barcelona i va rependre la activitat de comediograf i periodista. Entre els seus llibres de poemes sobresurten "El mal caçador" (1916), "Cançons de taverna i oblit" (1922), "El comte Arnau" (1928) i "Ancores i estrelles" (1936).De la seva vasta producció teatral, mig centenar d'obres, destaquen "Dijous sant" (1918). "L'Hostal de la Gloria" (1931), i sobre tot "La ferida lluminosa" (1954). També va ser autor de novel.les i traductor d'obres de Shakespeare, Dante, Molière, Pirandello i Pagnol.
|
|
VINYES
VERDES
|