|
I PER QUÈ NO HAN DE PASSAR? 5 de Gener. Sis de la tarda. (18 h.) Carrer Avinguda de Flix. FLIX Totes les famílies s'estaven
preparant per anar al pont per veure arribar la Cavalcada de Reis. Les germanes Marina i
Nerea berenaven mentre escoltaven les noticies de Ràdio-Flix: -"... una notícia de darrera hora: Els Reis Mags han fet un comunicat per assabentar a les famílies del Carrer Avinguda de Flix, que les carrosses no podran passar-hi a causa de les obres que s'estan fent per arreglar una canonada d'aigua. Els nens i nenes del carrer rebran els regals per correu uns dies més tard..." - No pot ser! Això és una desgràcia...! -digué la Nerea posant-se les mans al cap. .-No hi ha dret! Si no rebem avui les joguines no tindrem temps per jugar-hi abans de començar al "cole". -va exclamar la Marina tota indignada. Els seus pares van intentar calmar-les. -No us preocupeu, paciència, ja veureu com tot s'arreglarà... -els hi digué el seu pare. -Jo de moment el que faria seria anar cap al pont. -digué la mare recordant l'hora que era.
Dos quarts de set de la tarda. (18,30 h.) Carrer Molí. Ooooohhhhh!!!! Què boniques!!!! Visca els Reis Mags!!!!, cridava la gent molt alegre mentre passaven les carrosses. Però no tothom estava massa content. La Marina i la Nerea, s'havien trobat amb algunes amigues del carrer i parlaven preocupades pel seu problema. -Hem de prendre alguna decisió -va dir la Marina. Jo no em penso esperar un munt de dies a tenir els regals. -I què creus que podem fer...? -van preguntar les altres nenes. -Se m'acaba d'ocórrer una idea. -va respondre la Marina. Veniu que us ho explico.
Dos quarts de vuit de la tarda. (19,30 h.) Carrer Major Els Reis Mags acabaven d'adorar dins de l'Església i es dirigien caminant cap a la Unió Social per fer entrega dels regals. En passar per davant dels "perxis" un grup de nenes va sortir d'entre la multitud i es van plantar davant els tres Reis que ràpidament els van donar caramels. -Gràcies, però no són caramels el que volem! -va dir la Marina. -I doncs, què voleu...? -va preguntar Gaspar -Som les nenes del carrer Avinguda de Flix, i volem que ens porteu avui els nostres regals, per poder-hi jugar uns dies abans de tornar al "cole". -Ah, ja ho entenc. -va dir Baltasar. Aquestes nenes viuen al carrer que hi fan obres i per on no poden passar les carrosses. -I per què no veniu a peu amb els vostres patges? -preguntà la Marina -Tens raó, però perdríem molt temps. Pensa que desprès de repartir a la Social, hem de sopar i anar cap a un altre poble. -Això es pot arreglar! -exclamà la Marina. -Com...? -preguntà el rei Melcior La Marina s'apropà al rei, i a cau d'orella li explicà alguna cosa. -D'acord, em sembla una bona pensada! -va dir Melcior. Quedem així! -Visca! -van cridar les altres nenes, mentre s'apartaven perquè els Reis poguessin continuar cap a la Social. Els pares de les nenes ràpidament els van preguntar què havien parlat amb els Reis, però l'únic que els van dir fou: -Ara nosaltres hem d'anar cap a casa a preparar una cosa molt important. Abans de dos quarts de deu procureu estar a casa I se'n van anar deixant als pares tots estranyats. Nou de la nit (21 h.). Carrer Avinguda de Flix Quan tots els pares van arribar es van trobar que al mig del carrer hi havia amuntegada una gran pinya de llenya, i en un racó, una taula força llarga amb moltes cadires. -Però si és la llenya que tenia guardada per Sant Antoni! -va dir un dels pares -I aquests cadires són les del nostres jardí! -va dir un altre. -Però nens què és això...? Què voleu fer...? -digueren les mares totes a la vegada -Volem fer una festa per a uns convidats molt especials. Us esperàvem per a que encegueu la foguera i comenceu a coure la carn. -respongué la Nerea -Oh però si és el conill que tenia guardat per a demà. -va dir una mare. -I aquell mig corder és el que guardava pel diumenge -digué una altra. -Totes hem portat alguna cosa de casa. -va respondre la Marina. -No parlem tant sinó vindran els convidats i encara estarà tot per a fer! -va exclamar la Marina decidida com sempre. -Però qui són aquests convidats tan importants...? -va preguntar un dels pares. -Ja ho veureu. -contestaren totes les nenes a la vegada. Deu de la nit. (22 h.). Carrer Avinguda de Flix La foguera ja estava encesa i hi havia bona brasa. La carn i les torrades gairebé estaven totes llestes. Els pares estaven impacients i les nenes encara més. -Ja no poden tardar. -va dir la Marina. Hem quedat a les deu. De sobte, de lluny, es va començar a sentir un remor de gent que s'anava apropant. Cada cop es sentien més prop. -Ja venen, ja venen! -començaren a cridar les nenes. Efectivament, en pocs minuts ja eren allí. Eren els tres Reis que havien vingut caminant amb tots els patges i cadascun portava un paquet. Eren les joguines i regals per a la gent del carrer. Els pares es van quedar bocabadats quan van descobrir qui eren els convidats. -Vinga, vinga, serviu-los el sopar, que porten pressa que encara han d'anar a d'altres pobles -va dir la Marina posant pressa als pares per A que servissin el sopar als Reis. Fou un sopar a la vora del foc molt animat. Melcior es va atipar de botifarra, Gaspar va preferir la llonganissa, mentre que Baltasar es va menjar tres torrades amb pernil i una costella de corder. Els patges també van quedar ben tipets. Cap allà a les onze els Reis es van acomiadar i donaren les gràcies als veïns i especialment al grup de nenes que havia tingut aquella idea. Quan els Mags van marxar, tots els veïns del carrer encara es van quedar una bona estona al costat de la foguera comentant entusiasmats tot el que els havia passat. Tan animats estaven que ningú va pensar en obrir els regals fins a l'endemà. El millor regal havia estat poder sopar amb els Reis Mags. Nerea Castellví Valls
2CSC |
