PER QUÈ VAS FUGIR?

T'estimava tant, tant...

Quan estava al teu costat em sentia segura, protegida, no sentia el fred, ni tenia por a la foscor. Havíem compartit molts somnis junts. Els tres primers anys de la meva vida van ser els més meravellosos i alegres que una nena es podria imaginar. Sempre t'explicava el que feia a l'escola bressol: amb els companys, amb la senyoreta...

De vegades saltava a sobre teu i em preguntava: "li dec estar fent mal...?", però tu mai et vas queixar. Jo, de fet, únicament ho feia perquè tenia ganes de jugar amb tu.

L'última vegada que et vaig veure va ser un matí abans d'anar a l'escola. Quan vaig tornar ja no hi estaves. Et vaig buscar per totes les habitacions de la casa, fins i tot al garatge, però havies marxat. Li vaig preguntar a la mare on estaves i l'únic que em va respondre és que la meva habitació n'hi havia un de més gran i més bonic que tu...

Però no era veritat perquè cap et podrà igualar

Realment havies marxat. Em vaig passar dos o tres dies plorant però no podia fer res. Encara és avui que em pregunto: "per què vas fugir?". Potser te'n vas anar perquè quan m'enfadava et mossegava, o perquè per dormir-me m'agafava molt fort a tu, massa fort, potser, fins i tot, et feia mal... No ho sé.

Si m'estàs escoltant i em pots sentir, siguis on siguis, et demano, si us plau, que si mai tinc un fill, siguis tu qui l'ajudi a dormir-se, a no tenir por de la foscor, a sentir-se segur entre els teus barrots... Estic segura que ho faràs, estimat llit de baranes .

____________Núria Martínez Estopà  2 C.S.B)