El seu veritable valor rau en el medi marí, que acull milers d'espècies animals i vegetals en un paisatge de gran bellesa.
 |
Des del 1990 les Illes Medes són zona protegida, fet
que les converteix en el parc marí més important de Catalunya.
Qualsevol tipus d'extracció marina està prohibit al voltant
de tots els illots i esculls.
Quines illes hi ha:
La part emergida d'aquesta Àrea Protegida és un arxipèlag
format per set illots: el Medellot, l'illa de la Meda Gran, la Meda Petita,
les Ferrenelles, el Tascó Gros, el Tascó Petit i el Carall Bernat.
- El SALPATXOT
Zona protegida dels vents de sud. Poca fondària, entre -5 i -18 m,
ideal per fer- Extraordinaris estols de sards i corballs ; freqüentat
per barracudes i milans a l'estiu. Els neros i les grans escórpores
també hi són presents.
- EL MEDELLOT
fondària mínima de -30 m i fortes corrents) fan que sigui el
lloc menys freqüentat de les illes i la fauna està poc habituada
als éssers humans. Espectacular paret recoberta d'anèmones.
Busseig de nivell avançat.
- PEDRA DE DEU
L'escull del mateix nom és la punta d'una fantàstica paret que
us portarà més enllà dels 20 m. Atenció a la fondària
que pot arribar fins als -45 m. El mur està recobert d'organismes,
destacant les gorgònies i demés coralls. 2a i 3b .- POTA DEL
LLOP
Lloc de grans parets verticals que sovint sobrepassen els límits responsables
de la immersió recreativa, arribant fins als -50 m. La bellesa de l'indret
és innegable, amb grans gorgònies, esponges i coralls que es
perden de vista.
-LA VACA
A redors dels vents de nord, un conjunt de cavitats ben il·luminades
traspassen la punta del mateix nom. El túnel central està dividit
per parets i columnes que aboquen a l'exterior, envoltat de gorgònies,
per on hi deambulen estols de peix. Fondàries de -11 m a -25 m . Atenció
a les coves del Racó de la Vaca, davant la boia 4a, perquè son
cavitats fosques i més estretes
- DOFÍ NORD
Zona nord de la Meda Petita, amb una fondària entre -5 m. a -30 m.
La bellesa de l'indret radica, bàsicament, en l'espectacularitat dels
túnels que foraden l'interior de l'illa, comunicant els dos costats
i també, la Roca del Montnegre. El túnel del Dofí, curt
ben il.luminat , al Túnel Llarg, impressiona per les seves grans dimensions.
Lloc freqüentat per la majoria de la fauna local.
- DOFÍ SUD
Zona sud de la Meda Petita, protegida dels vents de nord, que gaudeix de l'espectacularitat
dels túnels que traspassen l'illa i l'accés a una cambra d'aire,
al cor de la roca. Fondàries entre -15 m i -25 mCap a llevant trobareu
les roques de Serra Ventosa , amb parets verticals que cauen fins a -45 m.
- CARALL BERNAT / TASCONS
amb grans blocs de roca i fantàstiques parets, i la major concentració
de neros d'aquestes aigües. Apte per a tothom en funció del recorregut.
Alerta amb els corrents, freqüents a la zona , que a l'estiu poden arribar
a ser molt forts.
- LES FERRANELLES
d'aquest escull i la cadena de roques que, a poca fondària, ens porten
fins als Tascons. Aquest indret és un lloc ideal per a l'observació
de tot tipus de peix. La poca fondària, entre els -8m i -18 m. accentua
l'efecte dels corrents de la zona.
El paisatge submarí de les Medes és canviant.
A les zones de poca fondària s'hi concentra una densa
cobertura d'algues ben il·luminades, amb més d'un centenar d'espècies
de colors vius. Per sota dels 10 o 15 metres de fondària s'hi troben
tipus d'algues adaptades a la manca de llum. En aquest espai, en el qual el
submarinista troba grans blocs de roques, hi viu una rica fauna d'animals
colonials. Més enllà dels 20 metres per sota del nivell de l'aigua,
s'entra en la foscor habitada per coralls que configuren autèntics
boscos en miniatura sota els quals s'han arribat a comptabilitzar més
de 600 espècies animals.
 |
La vegetació i especialment la fauna terrestre són
dignes d'estudi, però el que determina el valor excepcional de les
Medes en la Mediterrànea és el seu medi marí. La proximitat
de la costa i la desembocadura del riu Ter, l'influencià dels vents
i corrents del Nord, que afavoreixen l'entrada d'aigua del fons a la vegada
que enriqueixen amb aportacions orgàniques, les diferents profunditats
del seu fons i la seva diversa composició, sorrenca o rocosa i la seva
formació càrsica amb grans coves i túnels, explica la
citada varietat d'ambients i espècies que es troben en elles.
El seu fons marí està protegit, encara que estan permeses les
visites i les activitats de busseig recreatiu tant amb una embarcació
pròpia, com a través d'un gran nombre de centres de que disposa
aquesta costa. La normativa de protecció dictada per la Generalitat
de Catalunya al 1983 i 1985, que fixava una zona vedada de pesca al voltant
de les illes, s'ha vist ampliada per la Llei 19/1990 de la mateixa Generalitat
sobre la conservació de la flora i la fauna del seu fons marí.
L'ampliació d'aquesta llei converteix a les illes Medes en el major
parc natural marí de Catalunya i en un dels més importants de
tota la Mediterrànea.
Entre els animals invertebrats destaquen els coralls vermells. Entre els crustacis
s'hi troben grans llagostes i llamàntols. Els peixos com la morena
i el nero s'amaguen a les abundants coves.
El petit arxipèlag de les Medes (21.5 ha de superfície), format
per sis illots i algun escull situat a una milà escassa de la costa
del massís del Montgrí -del qual forma part geològicament-
constitueix un indret d'extraordinari valor biològic i ecològic
per la varietat d'espècies i ambients, de gran interès científic,
en un paisatge de gran bellesa, únic a Catalunya.
Les Illes Medes formen un arxipèlag situat a 900 m de l'Estartit, la platja de Torroella de Montgrí, i són pràcticament les úniques illes del litoral de Catalunya.
Far:
Damunt de l'illa Meda Gran hi ha aquest far, a una alçada de 86,23
metres del nivell del mar, i a 10,55 sobre el terreny. Va ser inaugurat l'1
de juny de 1868.
Arquitectònicament no té res a veure, quant a l'estil, amb els
fars construïts en aquesta zona ja que es tracta d'una edificació
formada per una torre troncocònica sobre una base que fa de caseta.
Al seu voltant hi ha restes d'edificacions antigues i és l'assentament
de caus de moltes aus marines. Junt amb el far de Roses, al qual està
enfilat, marca l'ansa sud del golf de Roses.
La rellevància geodèsica d'aquest far, a més de delimitar
la banda sud de la corda lumínica del far de Roses, és perquè
també delimita la banda sud de la corda lluminosa del far de cap Creus.
D'aquí la seva importància. També assenyala el freu de
les illes Medes amb la costa de Torroella.
Va ser el darrer far inaugurat dintre del regnat d'Isabel II, impulsora del
Pla de Fars i Llums de la Costa, ja que tres mesos després va esclatar
la revolució liberal que la va fer fora del país.
Va ser un dels primers fars que es va quedar sense personal permanent vivint-hi,
i el manteniment va passar a dependre del faroner de Roses. Cada setmana hi
anava a renovar el combustible a bord d'un petit vaixell i com que el 29 de
novembre de 1933 va patir un naufragi, i atesa la problemàtica de l'aïllament
del far, es va decidir que el manteniment es fes des de l'Estartit.
El 1982 es va col·locar un sistema lluminós, alimentat amb energia
solar, un dels primers a tot l'Estat.
El mar:
A l'interior de l'àrea estrictament protegida hi és totalment
prohibit qualsevol tipus de pesca i hi ha una limitació diaria del
número d'immersions .A l'àrea protegida s'hi pot practicar la
pesca de la superfície amb certes limitacions (una canya per persona,
...) i la immersió, però hi és absolutament prohibida
la pesca submarina
L'arxipèleg:
La varietat d'ambients i l'extraordinària biodiversitat de les aigües
que envolten aquest petit arxipèlag, situat a una milla escassa del
poble de L'Estartit, al bell mig de la Costa Brava, constitueixen un indret
únic i un dels més emblemàtics de la Mediterrània.
Història:
Els trosos de càntirs i ceps d'àncora de plom i pedra i també
de llicorella (com les trobades entre Roses i Cadaqués); probablement
ja aleshores s'explotava la pedrera de guix que dona nom a la punta de la
Meda Gran. Els lacrimatoris de fang i vidre i els ossos humans trobats també
a la Meda Gran fan creure que la illa serví de Necròpolis.
La primera regulació de les activitats en aquesta zona data del 1983,
amb l´establiment d'una zona de veda de pesca al voltant de les illes.
Posteriorment, el 1990, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei de protecció
de la flora i fauna del seu fons marí. Aquesta llei establia una zona
estrictament protegida al voltant de l´arxipèlag i una zona més
àmplia, anomenada zona protegida, que abarca fins i tot un tros de
la costa del Montgrí del qual forma part geològicament- constitueix
un indret d'extraordinari valor.
Aquesta riquesa de recursos ha estat explotada durant molts anys pels pescadors
i especialment pels corallers que des del segle XVIII intensificaren la seva
activitat a tota la costa fins a fer, malauradament, perillar el corall de
les Medes, sobretot a partir dels anys 50 del segle XX, quan s'introduí
l'ús de l'escafandre autònom. La normativa de protecció
dictada per la Generalitat de Catalunya el 1983 i el 1985, que fixava una
zona de veda de pesca al voltant de les illes, s'ha ampliat amb la Llei 19/1990
de la mateixa Generalitat sobre la conservació de la flora i la fauna
del seu fons marí. L'aplicació d'aquesta llei converteix les
illes Medes en el parc natural marí més gran de Catalunya i
un dels més importants de la Mediterrània.
La presència humana a les illes es remunta a l'època de la colontizació
grega de Roses, ja que al seu entorn s'han trobat àmfores, rodes de
molí manuals, ...
Des de sempre, han estat un punt d'interès per l'home, tal com ens
revelen les restes de naufragis trobats a les seves aigües. Els pirates
les utilitzaven com a base per les seves incursions a la costa i han sigut
objecte d'importància militar i estratègica des de l'Edat Mitjana
fins a finals del S.XIX. Van ser habitades fins el 1934.
Més informació a les web següents:
http://mediambient.gencat.net/cat
http://empresas.iddeo.es/acusub1/medes10_08.htm
http://www.islasmedas.com/cat/index.htm
http://www.ddgi.es/tdm/imedes/1.htm
http://www.parcsdecatalunya.net/medes/cpmedes115.htm
http://empresas.iddeo.es/acusub1/medes27_07.htm
Autors del reportatge:
Ricard Casanovas, Rubén Herrero, Daniel Pérez i Aleix Requena.
Parc
natural de les illes Medes
