La velleta Soler
desperta els nens a cops de llibre tot cantant,
les primeres paraules
s’obren camí tot badallant.
Rere el vidre entelat (ah, ah...!)
el Sr. Gras assegura que no està mal
i nens miren el pati
i corren escales avall.
L’escola,
el Gras Soler és la nostra vella escola,
avui tota ufanosa fa 30 anys
i tots estem molt contents
i ho celebrem per tot arreu.
Presidint la talaia
la palmera vigila i ho veu tot
i alguns dàtils regala.
Compte no et toquin el crostó!
I al pedrís reposant (ah, ah...!)
milers de passes que han anat amunt i avall
algunes amb petjades
que avui tothom recordarà.
L’escola,
el Gras Soler és la nostra vella escola,
avui tota ufanosa fa 30 anys
i tots estem molt contents
i ho celebrem per tot arreu.
Nens cantant, altres estudiant,
petits que dinen i uns altres que juguen.
Mestres joves, madurets i grans
pares, mares i tots a la una
diem:
L’escola,
el Gras Soler és la nostra vella escola,
avui tota ufanosa fa 30 anys
i tots estem molt contents
i ho celebrem per tot arreu.
L’escola,
el Gras Soler és la nostra vella escola,
avui tota ufanosa fa 30 anys
i tots estem molt contents
i ho celebrem per tot arreu,
l’escola!!
Cançó per celebrar el 30 Aniversari |
La vella Montserrat
desperta el barri a cops d’escombra tot cantant,
les primeres persianes
s’obren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat (ah!, ah...!)
el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa
igual que el sucre del tallat.
Bon dia,
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l’espectacle de la gent.
Al bell mig de la plaça
la peixatera pren paciència amb la Consol
que remugant regala
grans bafarades d’alcohol.
I al pedrís reposant (ah!, ah...!)
l’avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb l’esguard es pregunta
quants dies més té de regal.
Bon dia,
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l’espectacle de la gent.
Nens xisclant, olor de pixum de gat,
veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d’amagat
i un retardat que amb ulls burletes et mira
i diu:
Bon dia,
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l’espectacle de la gent.
Bon dia,
ningú ho ha decidit però fa un gran dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l’espectacle de la gent,
i fa in Bon dia!
Els Pets |
