Les mides sorgiren primitivament per comparacions amb parts del cos humà: braç, colze, peu, pam, mà (oberta o tancada), braçada, pas, etc. Creació del sistema mètric decimal Ja el 1670, Gabriel Montou, vicari de l'església de Sant Pau de Lió, havia proposat la introducció d'un sistema decimal basat en la longitud de l’arc de meridià terrestre corresponent a un angle d'un minut. L'establiment de la República Francesa tingué lloc el 22 de setembre de 1792, dia de l'equinocci de tardar, gran el Sol entra en el signe de Lliura, símbol de l'equitat L'esperit de la Revolució Francesa no sols va menar a grans canvis polítics i socials, sinó que també va ser el bressol de nous plantejaments científics i culturals. La introducció del sistema mètric decimal va ser, sens dubte, una de les grans contribucions racionalistes nascuda sota els aires post-revolucionaris francesos. 1790 M. de Talleyrand suggerí a l’Assemblée Nationale la creació d’un «sistema uniforme» de pesos i mesures que pogués ser acceptat per totes les nacions del món El suggeriment fou acceptat en una ordre del 8 de maig de 1790, confirmada pel rei Lluís XVI el 22 d'agost del mateix any. El decret implicava les acadèmies de París i Londres per tal d'elaborar una proposta conjunta de sistema uniforme. En aquell moment, semblava com a molt possible l'adopció de la unitat de longitud basada en l'oscil·lació d'un pèndol d'un segon, pèndol situat a 45 graus de latitud. 1791 El 19 de marc de 1791, un comitè format per Borda, Lagrange, Laplace, Monge i Condorcet presentà a l'acadèmia de París un informe sobre els experiments realitzats per Lavoisier i Haüy per tal de determinar el pes exacte d'1 decímetre cúbic d'aigua destil·lada en el punt de congelació i pesada en el buit (el volum era definit en termes del «metre» o 1/40 ·106 part del meridià terrestre, quantitat que amb certes imprecisions havia estat ja computada). El pes obtingut per Lavoisier amb tècniques molt acurades va donar lloc al primer quilogram provisional El comitè acorda sol·licitar que es procedís de nou a amidar amb precisió la longitud del meridià de Dunkerque a Barcelona usant els nous mètodes més precisos de triangulació i estudi geodèsic. 1792 En la sessió del 26 de març de 1792, I’Assemblée Nationale ordenà (d'acord amb la proposta feta pel comitè el 19 de març de 1791) que es procedís a realitzar el dit amidament entre Dunkerque i Barcelona. Els científics Mechain i Delambre foren encarregats de portar a terme aquesta tasca. Després d'incomptables aventures i dificultats, I’amidament es va realitzar. Delambre Mechain 1793 L'1 d'agost de 1793 es creà per llei el patró d’1 «metre provisional» per a ser vàlid fins al 1799. El sistema decimal va ser acceptat. 1799 El 22 de Juny de 1799, els patrons del metre i el quilogram foren dipositats a l'Institut National des Sciences et des Arts. El desembre de 1799, una nova llei va fixar els valors dels pesos i les mesures i va abolir el «metre provisional» i el «quilogram provisional» de 1793. Per decret, s'ordena la confecció d’una medalla commemorativa (10 de desembre de 1799) on hi havia la frase: À tous les temps. »À tous les peuples» El decret fou signat per Bonaparte, Siéyès i Ducos. Els patrons van ser dipositats als Archives. El sistema mètric decimal era creat, però encara no fou adoptat com a únic legal. 1837 El 4 de juliol de 1837 el rei Lluís-Felip decidí que el sistema mètric decimal havia d'esdevenir l’únic legal a tot Franca. El decret havia d’entrar en vigor l'1 de gener de 1840. 1840 L'1 de gener de 1840 entra en vigor el decret de legalització i unicitat del sistema mètric decimal a França. 1869 L'1 de setembre de 1869, Napoleó III va decretar la creació de la Commission Internationale du Mètre. S'enviaren invitacions a tots els països perquè els delegats de cada nació fossin presents a la convenció. 1889 Amb representació de catorze països europeus, se celebra una Conferencia General a Paris, on es dona validesa als patrons fets en reproduccions dels originals metre i quilogram dels Archives. Es precisa que aquests patrons, que havien de ser distribuïts arreu, eren exactament iguals entre ells. Els patrons del metre diferien amb I'original en 0,01 m/I I/metres (amb un error probable de 0,2 milionèsimes de metre).. Els patrons originals foren dipositats al Pavillon Breteuil (el 28 de setembre) i quatre claus del depòsit van ser distribuïdes entre membres de la Comissió. Posteriorment (la Comissió ha tingut reunions periòdiques d’ençà 1872), s'ha vist que el patró del metre realment difereix de la seva definició geodesica en 0,2 mm, i que el patró de pes quilogram te un error d'1/30 000. Unes cotes de precisió realment extraordinàries. Durant el segle XIX una gran majoria de països anaren adoptant el sistema mètric decimal. En alguns casos, I'adopció va ser ràpida i en d'altres es va fer en dues etapes: la permissibilitat en I'ús del sistema anà seguida de la implantació final única d'aquest. Cal remarcar I'excepció dels països anglosaxons. EL SISTEMA INTERNACIONAL Actualment, el sistema d'unitats reconegut internacionalment és el Sistema Internacional (SI), basat en el sistema Giorgi, que té com a unitats fonamentals les quatre del sistema MKSA (metre, quilogram, segon, ampere). Longitud: La unitat fonamental de longitud és el metre (m), definida com la longitud del trajecte recorregut en el buit per a la llum durant 1/299 792 458 segons. Aquesta definició, decidida per la 17a Conferència General de Pesos i Mesures. (1983) substitueix totes les que s'havien donat anteriorment; les més conegudes són: longitud igual a 1 650 763,73 vegades la longitud d'ona, en el buit, de la radiació corresponent a la transició entre els nivells 2p10 i 5d5 de l'àtom de criptó-86 ( 11 a Conferència, 1960); distància entre dues marques molt fines traçades en una barra de platí-iridi refredada a 0oC , i anomenada metre patró (1a Conferència, 1889); deu milionèsima part de la distància des del pol terrestre fins a l'equador (Assemblea Nacional Francesa, 1790).