El Príncep Sol i la Princesa Lluna

Fa molts anys en un castell llunyà vivia una princesa anomenada Lluna i no li podia tocar ni un sol raig de sol perquè si li tocava es moriria.
En un altre castell vivia un príncep anomenat Sol i tampoc no li podia tocar ni un sol raig de lluna.
Un dia la princesa Lluna va anar a correr mon per on no hi havia sol.
El mateix dia que la princesa se'n va anar, el príncep va anar correr mon per on no hi havia lluna.
El dia següent es van veure i es van casar.

Cristina Contreras (2n B)

Fa molt de temps, jo vivia en un castell. Jo era ric i la Yaiza pobre.
Dels seus ulls em vaig enamorar, del seu cabell negre carbó.
Jo vaig sortir al balcó i vaig veure a la Yaiza en el seu jardí i que l´agafava un ogre. Vaig agafar el meu cavall Tornado i vaig matar l'ogre, vaig salvar la Yaiza i li vaig donar una rosa vermella pero més bonica que ella no n'hi havia cap. Em va fer un petó i ens vàrem enamorar. Vàrem tenir dos fills, un que es deia Oscar i l´altre Lucas.
Vàrem viure a Nova York i després vàrem tornar al castell on vivíem abans. Vàrem comprar uns gossos que es deien Boby i Rocki.
Vàrem viure feliços i ens vàrem enamorar per a tota la vida.

Angel Garcia ( 4t A)

En Jordi vivia a Andalusia. Era un nen molt simpàtic, amable i li agradava molt estar amb els amics.

Un dia el seu pare li va dir que hauríen d´anar a viure a Catalunya, a un poble anomenat Blanes. Ell no volia viatjar, però sentia curiositat per conèixer altres llocs i nous amics. El pare d´en Jordi el va convèncer i l´endemà van marxar.

Quan van arribar a la seva nova casa, va veure a una noia de la seva edad molt bonica que sortia de la casa del costat. Es deia Laia. La Laia i en Jordi es van enamorar sense gairebé conèixer´s, va ser un amor a primera vista.

Quan els pares d´en Jordi i ell van acabar d´endreçar totes les coses, en Jordi va anar a visitar a la Laia. Es van presentar, i al dia següent ja eren parella.

Unes setmanes després, la Laia li va dir a en Jordi que havia de viatjar uns dies a Grècia per veure la seva àvia que estava malalta.

Aquells dies, per a en Jordi, es van fer eterns. Estava desesperat, no sabia què fer per tornar a veure a la Laia. Un dia, quan tornava de l´escola la va veure. Tots dos, feliços de veure's, es van abraçar. Es van prometre que mai més tornaríen a separar-se per res del món.

Des d´aquell dia, van viure feliços i contents i mai més es van separar.

Ana Aguilera Simón (5è A)