Hi havia una vegada una flor molt i molt bonica. Les altres flors estaven enfadades perquè la flor Meri era la més bonica del mon. Un dia de cop i volta va venir un home que volia quedar-se amb la flor Meri per casa seva. Les seves companyes li van dir que no podia, si no es moriríen totes les flors. L´home va decidir que la Meri seria més bonica amb les seves companyes que no sola i trista a casa seva i no va tornar mai més.

Alba Ruíz (1r B)

Hi havia una vegada una nena que no tenia pares ni sabia com es deia ella mateixa. No tenia amics, no tenia avis ni res. Tenia la roba més vella que ningu ha vist mai. Fins que un dia una dona rica li va oferir el seu moneder i com ella era orfena no ho podia desaprofitar i va dir que sí.
Li va comprar roba nova, van anar al gimnàs i li va posar nom, li va posar Carla. Va anar al col·legi i va anar a 6è. El primer trimestre ho va treure tot proa bé als exàmens.
7 anys després…
Tenia 18 anys. "Gràcies per la teva honestedat i el teu carinyo, pero haig de marxar. T´estimaré sempre com si fossis la meva mare."
Molts anys després la Carla va cuidar de la senyora que la va criar.

Alícia Begara (3r A)

Amics per sobre de la llei

En Lluís era un noi normal i corrent que feia 6è de primària. Tenia una germana petita que es deia Laia. Un dijous per la tarda, la mestra d´en Lluís, la Marta, va anunciar a la classe que el dilluns següent vindría un nen nou a la classe. En Lluís es va emocionar molt i estava esperant impacient al nen nou.
Va arribar dilluns i uns minuts després de que sonés la sirena i tots estiguessin dins la classe, la secretaria del col ·legi , la Susanna, va portar el nen nou a la classe. El nen es deia Almame, era d' Àfrica. A l´hora del pati, en Lluís va anar a jugar amb l´Almame. En només una setmana es van fer els millors amics.
Un dia en Lluís va anar amb l´Almame i la Laia a jugar al parc. I tots tres jugant a tota mena de jocs s´ho van passar molt bé, però en Lluís i l´Almame no sabien que molt aviat s´hauríen de separar.
Va passar un mes i l´Almame va rebre una carta en la que deia que havia d´abandonar el país ja que estava il·legalment a l´Estat. Cap dels dos es volia separar. Però no hi havia cap altra solució.
Uns dies més tard els dos amics, en el parc, van fer un jurament: que serien amics per sobre de la llei i per sempre, i que s´escriurien cartes.
Al dia següent l´Almame se´n va anar per sempre de Catalunya.

Emi Kirilova (6è A)