|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
 |
|
||||||||||
 |
|
Catalunya Un país modern Catalunya és un país de l'Europa Mediterrània. Un país modern i avançat en les noves tecnologies, però amb una forta personalitat i amant dels seus costums i de les seves tradicions. Catalunya és un país molt divers. Des de les muntanyes del Pirineu a les platges s'estenen paisatges ben diferents. Diferents però units per una qualitat ambiental molt bona. Catalunya és un bon país per viure. Com ho demostra el fet que la durada mitjana de la vida dels catalans és de les més altes del món. El seu secret és la combinació d'unes bones condicions ambientals, la seva gastronomia, una bona cobertura sanitària i social i un ritme de vida que valora molt el treball però que sap trobar l'espai per a l'esbarjo. Els catalans sempre han confiat en el valor del treball i s'han distingit per la capacitat d'innovació. Això ha permès a Catalunya ser un país solidament estructurat, amb una societat civil potent i una cultura del treball activa.
L'any 800 dC les tropes de Carlemany conqueriren part de l'actual territori català als musulmans de la península Ibèrica donant origen a la nació catalana. L'imperi carolingi constituí la Marca Hispànica, formada pels comtats de Girona, Empúries, Barcelona-Ausona, Urgell-Cerdanya. Aquests territoris van impulsar cap al sud el model polític, social i cultural que encara avui és a la base dels països del centre d'Europa. Aquesta línia avançada de l'imperi carolingi va anar creixent i prenent personalitat pròpia fins esdevenir una nació independent a finals del segle IX. Posteriorment s'uneix confederalment al regne d'Aragó. La gran expansió territorial catalana es produí sota el regnat de Jaume I (1208-1276) el qual incorpora als seus regnes els territoris de València i Mallorca. Per això el rei Jaume és considerat com el forjador de la nació catalana. Anys després Catalunya construí un veritable imperi marítim a la Mediterrània, del qual formaven part Sardenya, Sicília, Nàpols i els comtats grecs d'Atenes i Neopàtria. Després de la unió dinàstica entre els regnes de Castella i Aragó, Catalunya va sobreviure com a estat fins a l´arribada del rei Felip V. La Guerra de Successió va acabar amb la desfeta de València el 1707, de Catalunya el 1714, i de la darrera de les Illes el 1715. Després d'aquestes derrotes el monarca abolí la sobirania, les lleis pròpies del país, i intentà imposar la llengua i els costums castellans. Des d'aquell moment Catalunya ha mantingut una lluita perseverant per la recuperació dels seus drets. Aquesta lluita té els seus episodis més significatius en la creació de la Mancomunitat de Catalunya, a principis del segle XX, en la reinstauració de la Generalitat el 1931 i en la seva recuperació el 1977, després del parèntesi motivat per la dictadura franquista.
La comarca, com a entitat territorial amb autonomia i personalitat jurídica, si bé no és un element nou en l'organització territorial de Catalunya, és un concepte relativament recent. La base 5a de les redactades a Manresa, el 1892, "per a la Constitució Regional Catalana" o Bases de Manresa, establia que la divisió terrritorial "tindria per fonament la comarca natural i el municipi". La Generalitat de l'època republicana també aprovava, el 1936, la divisió comarcal de Catalunya. I l'Estatut d'autonomia de 1979 preveu que la Generalitat de Catalunya estructurarà la seva "organització territorial en municipis i comarques" i "també podrà crear demarcacions supracomarcals". D'acord amb l'antecedent de la divisió del territori prevista el 1936, la legislació catalana estableix la divisió i l'organització territorial de Catalunya en comarques. La comarca és "una entitat local de caràcter territorial formada per l'agrupació de municipis contigus" i té "personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia per al compliment dels seus fins". Tant
la divisió com l'organització comarcal es regeixen per aquests
criteris: La llei preveu el procediment i els requisits per determinar la divisió territorial i per modificar i crear demarcacions comarcals, la seva denominació i la seva capacitat.
Informació
extreta de:
|
