L'AUTISME

L'Associació per a la inclusió de persones amb Transtorn de l'Espectre Autista (APRENEM) defineix aquest transtorn de la manera següent:

El trastorn de l’espectre autista (TEA) és un trastorn neurològic que afecta la percepció i el processament cerebral de la informació. Es presenta amb una prevalença d’1 de cada 155 naixements (els darrers estudis als Estats Units parlen d'una prevalença d'1 de cada 91) i és quatre vegades més freqüent entre els homes que entre les dones.

El diagnòstic de TEA inclou un col·lectiu molt divers de persones que mostren una alteració significativa en el desenvolupament de les habilitats de comunicació, llenguatge i relació social, i que sovint manifesten interessos restringits i conductes repetitives i estereotipades.

El trastorn autista es fa evident abans dels tres anys, encara que sovint es diagnostica més tard. En alguns casos, pot no ser detectat fins l’edat escolar obligatòria. No obstant això, els instruments de detecció primerenca i diagnòstic específics permeten identificar-lo durant el segon any de vida.

L’evidència científica ha demostrat que una detecció precoç i una intervenció psicoeducativa especialitzada i amb la intensitat necessària milloren molt significativament el pronòstic i la qualitat de vida de les persones amb TEA, ja que els permeten adquirir habilitats comunicatives i de relació i desenvolupar un major grau d’autonomia personal.

El TEA és un trastorn permanent que persisteix al llarg de la vida. Les persones amb TEA són ciutadans de ple dret especialment vulnerables per la seva diversitat. Cal garantir-los els suports necessaris en tots els àmbits per a la inclusió educativa, laboral i social.

A la pàgina web de l'associació es troben documents molt interessants per a les famílies de nens i nenes amb aquest transtorn, com per exemple UN NIÑO CON AUTISMO EN LA FAMILIA.

Els principals símptomes a tenir presents per detectar aquest transtorn de manera primerenca i començar els tractaments pertinents, són aquells que involucren les àrees d'interaccions i relacions socials.

Els pares poden descobrir que el seu fill o filla té grans dificultats per a desenvolupar habilitats de comunicació no verbal, no pot relacionar-se amb nens de la seva edat, no manifesta interés en compartir moments de plaer amb altres persones i té dificultat per a comprendre els sentiments dels altres o li manca empatia.

És possible també detectar els símptomes a través de la comunicació verbal i no verbal. Poden mostrar una parla limitada i problemes per a iniciar una conversa. Aquest és el motiu pel qual la comunicació és el símptoma més visible. El nen o la nena amb trets autistes sovint repetirà constantmente una frase que hagi escoltat anteriorment (això es denomina ecolalia). També tindrà dificultats per comprendre la perspectiva del seu interlocutor i no captarà el sentit d'una broma que algú li faci.

Cal observar si el nen o la nena presenten comportaments estereotipats, tals como balanceig corporal i agitació de mans. Els nens autistes sempre es relacionen amb les coses repetitives i rutinàries. Cal estar atent per observar si el nen o la nena tenen necessitat de seguir determinades rutines o fer les coses sempre de la mateixa manera en les seves activitats diàries.

Una detecció ràpida i acurada facilita establir pautes educatives que ajudin al nen i la nena a desenvolupar-se en les millors condicions possibles. Els pediatres i els equips psicopedagògics de les escoles són un bon instrument per facilitar un primer diagnòstic d'aquest transtorn.