Aquest projecte va néixer amb l'objectiu d'intensificar el desenvolupament de la competència lingüística a través del discurs narratiu a segon de primària des d'una concepció de l'aprenentatge més dialògic, cooperatiu i participatiu amb el nom una mica enrevessat de "lectura i escriptura dialògiques en grups interactius: la narració".

Si voleu conèixer com es treballa a l'escola cliqueu a GRUPS DIALÒGICS A CICLE INICIAL.

1.- LA CONCEPCIÓ COMUNICATIVA DE L'APRENENTATGE

Els conceptes "d'aprenentatge dialògic", de "lectura dialògica" i de "grups interactius" els prenem del CREA (Centre d'investigació social i educativa de la Universitat de Barcelona, de Ramón Flecha). El CREA desenvolupa aquests conceptes dins de la seva proposta de transformació de les escoles en "comunitats d'aprenentatge" (Veure Elboj, C. i altres (2002): "Comunidades de aprendizaje". Barcelona. Graó). La nostra pretensió és més limitada, consistirà en desenvolupar un tipus de pràctiques educatives més participatives, solidàries i imaginatives a l'àmbit de l'escriptura i lectura a segon de primària.

La concepció comunicativa del aprenentatge té els seus fonaments en les concepcions teòric-pràctiques de Habermas, Freire, Vigotsky i Bruner, entre d'altres. Aquesta concepció de l'aprenentatge dialògic ( amb base en una concepció sociocultural del procés d'ensenyar i aprendre) planteja que l'aprenentatge, com a procés de construcció de significats i d'atribució de sentits, és un procés interactiu, es produeix a partir de les interaccions en tots els àmbits o contextos de la nostra vida. Tots ells plantegen una concepció constructiu-dialògica i transformadora del procés de conèixer i d'apendre. Transformadora perquè en el procés de participar en la coconstrucció del coneixement és possible la superació de situacions de partida en desigualtat dels participants.

Si la pedagogia activa i la concepció constructivista de l'aprenentatge ja van posar de manifest la responsabilitat i el paper actiu de l'alumne, i la importància del caràcter significatiu i funcional, l'enfoc dialògic subratlla la importància de la integració de tots els contextos d'aprenentatge (escolar, familiar, comunitari) en els procés de lectura i escriptura, a través de una major implicació i participació de tots/es (mestres, alumnes, pares i mares, comunitat).

En definitiva, els alumnes comprenen millor i s'interessen més si tenen més possibilitats de dialogar i interaccionar amb els mestres i adults, i amb els seus companys i companyes. Es allò que en Bruner va anomenar com el "postulat interaccional" de l'educació: és a través de la interacció amb els altres com els nens i les nenes esbrinen de què tracta la cultura i com es concep el món, és a través de la interacció com es desenvolupa la "intersubjetivitat" o habilitat per negociar i aprehendre els significats "quan les paraules perden el món" (quan construïm significats i donem sentit a situacions i experiències que van més enllà de l'ara i aquí recoltzant-nos en el llenguatge, no pas en el context) ( Bruner, 1997: "La educación: Puerta de la cultura". Madrid, Visor).

2.- OBJECTIUS GENERALS

- Afavorir un aprenentatge dialògic, cooperatiu i solidari.
- Desenvolupar les habilitats i estratègies comunicatives necessàries per a la competència lingüística (escoltar, parlar, llegir i escriure).
- Fomentar la col·laboració escola-família en l'aprenentatge de la lectura i escriptura.
- Reforçar les habilitats de pensament amb l'objectiu de formar ciutadans que pensin i parlin raonablement com agents essencials per a la participació democràtica.

3.- DESENVOLUPAMENT

Té lloc una tarda a la setmana i hi participem tres mestres.

3.1.- Primer trimestre: grups interactius

Dividim el grup-classe en tres grups heterogenis i cada grup treballa amb un mestre/a durant trenta minuts. Al cap d'aquest període el mestre/a rota per desenvolupar el seu treball amb un altre grup. Cada mestre té assignada una activitat per desenvolupar-la durant trenta minuts en cadascú dels tres grups. Les tres activitats són:

1) Treball de contes: diàleg a partir de la tapa del conte que obre una sèrie de dubtes i d'interrogants, les respostes des quals necessiten d'un treball de lectura mecànica i lectura comprensiva en comú. Alhora que es fiança la lectura mecànica i comprensió es tracta de plantejar el conte com una mena d'investigació sobre les qüestions que planteja tot provocant el diàleg (Bones idees en Irene de Puig, 2003: "Contes per pensar", Destino).

2) Treball ortogràfic col·lectiu: fiançar el treball dels grups consonàntics.

3) Expressió escrita creativa ("amb aquests dibuixos inventa una història", …) i de situacions funcionals i significatives ("la notícia personal", reportatge d'una sortida, ….). La dinàmica de les activitats 2 i 3 comporta un primer moment d'enraonament, observació, .., un segon moment de treball individual, i finalment un treball de posada en comú i correcció.

Un cop al més trenquem la dinàmica anterior per dedicar la sessió al "contacontes". Aquesta sessió té aquesta estructura:

- Un familiar (pare/mare, avi/àvia, …) ó alumne/a de l'escola de nivells superiors venen a relatar un conte o a narrar històries (30').
- Diàleg al voltant de la història (30'), a on els adults o els més grans fan preguntes-guia que ajuden a ordenar i a pensar el relat, però també l'alumne s'expressa i se sent convidat a participar en la construcció del seu aprenentatge i a escoltar activament.
- Treball en parelles (30'): de dos en dos comenten què és allò que més els va agradar de la història, decideixen què dibuixar entre tots dos, i fan el dibuix.

3.2.- Segon trimestre: "Conectant móns"

En la línia d'integrar allò que ens aporta la comunitat i l'entorn, al segon trimestre participem en el projecte d'Intermon-Oxfam "Connectant móns": un projecte telemàtic per treballar un dels continguts de l'educació en valors (el passat curs va ser "els drets laborals", en aquest "cultura de la violència/ cultura de la pau)". En el present curs nens, nenes i mestres treballem junts, mitjançant diverses activitats i materials, les problemàtiques de la violència en la que estem immersors i treballem a favor de la cultura de la Pau. Tot això analitzant el per què, les seves conseqüències, les seves causes i els conflictes que això provoca, alhora que ens comuniquem i compartim debats i experiències amb altres nens, nenes i mestres d'escoles situades arreu de l'Estat, d'alguns països d'Europa i de Sud Amèrica (més informació 902 330 331 i www.intermonOxfam.org).

A aquest treball dediquem 8 sessions o tardes (4 sessions a treballar el monògrafic sobre el tema -una proposta didàctica que envia Intermón a les escoles participants-, i 4 sessions al treball que se'ns proposa a través d'internet).

3.3.- Tercer trimestre: creació col·lectiva d'un conte

En tot el procés de creació del conte col·lectiu posem l'èmfasi en el diàleg. Un procés dialògic a través del qual els alumnes s'expressen, comuniquen els seus pensaments, escolten els companys, opinen, argumenten les seves propostes, confronten les pròpies amb les dels companys, es porten a terme les propostes millors argumentades, tothom participa i s'implica per igual, etc. Es tracta d'un procés dialògic organitzat i disciplinat. Tot fent un treball pautat i seqüencial:

1) Elaboració del text (3-4 sessions): en cada sessió es va compaginant un treball en grups (cadascú del tres grups dirigits per un mestre), exposició en comú i síntesi de les aportacions, i dibuix en parelles sobre els personatges i situacions que es van perfilant.
2) Il·lustració del conte (2 sessions): cada parella s'encarrega de il·lustrar una part del conte.
3) Revisió el conte, tapes i títol (1 sessió): lectura comentada en veu alta del text i es van fent esmenes entre tots. Es discuteix en comú la tapa i el títol.
4) Lectura, memorització i representació del conte davant un públic (3-4 sessions).

4.- DIFICULTATS I AVANTATGES:

El projecte requereix per part dels mestres un alt nivell de planificació i definició de les tasques (inversió en temps de preparació) per a permetre que la participació dels alumnes (i famílies) esdevingui real, organitzada i fructífera. Per la mena de processos que es posen en joc (participació de tots, narracions, converses, treball en equips, argumentacions i presa decisions, treball cooperatiu, relats col·lectius, us de l'ordinador, ...) resulta més difícil quantificar els resultats en termes de mesura que en un context de transmisió-recepció; els processos requereixen temps i pràctica però al final del curs els assoliments dels objectius són ben evidents.

Els nens i les nenes de segon esperen motivats aquesta sessió perquè desenvolupen activitats variades, motivants, i amb sentit per ells/elles. Els podem veure: narrant, comunicant-se i escoltant; esbrinant i descobrint; posant-se d'acord i proposant; relatant i pensant el seu món i "connectant amb altres móns", llegint, escrivint i dibuixant junts; cooperant i ajudant; ...

L'estructura d'activitats del projecte és extensible a altres edats i continguts. Es tracta d'una proposta metodològica i organitzativa que representa una forma inclusiva d'atenció a la diversitat de capacitats i ritmes, ja que és sensible i permet, no només que els mestres puguin ajudar a qui més li costa, també que els companys s'ajudin mútuament, i tot fent-ho dins del mateix aula.