Per què en el món,
tan bonic que és,
hi ha coses dolentes
que mai no entendré?

Per exemple masclisme i feminisme:
per què aquesta intolerància
per l'home o la dona?

És que mai no entendré:
Per què la dona discriminem
tan valenta com és?

Jo, com a dona, vull defensar
aquells homes que ens ajuden
i ens estimen de veritat.

Tant és si som homes o dones,
negres, grocs o florescents,
l'important en aquesta vida
és estimar tota la gent.

Caminem tots de la mà
sense pors ni agressivitats,
sinó amb companyerisme,
amor, pau i felicitat.

Les parpelles li començaven a pesar,
d'anar al col·legi a estudiar.
Cansada al llit es va estirar,
i a poc a poc es va començar a endormiscar.

Un somni preciós va tenir,
on homes i dones tots o podien compartir.
Fregar, escombrar, recollir i fer els llits,
surt mol millor si ho fan tots dos units.

A l'hora de buscar feina, les mateixes oportunitats,
ja que homes i dones tenen les mateixes capacitats.
Quan tenien un ofici i es posaven a treballar,
per la mateixa feina feta igual havien de cobrar.

Contenta del somni es va desvetllar,
tot i que sabia que no era realitat.
Esperançada i feliç del llit es va llevar,
perquè aquell dia no trigaria a arribar.

Ja fa temps que la Marta li dóna voltes al cap pensant quin és el futur que tindrà.
Ella ja tenia més o menys una idea del que li agradaria fer, però li feia por el que la seva família pogués pensar d'aquell ofici. Volia ser fustera.
La veritat és que li agradava molt fer figures, i més coses, però sobre tot el que més li agradava era ser creativa i poder inventar les coses que li agradessin mitjançant la fusta.
Aquell mateix dia va decidir que ho hauria de dir tard o d'hora, perquè si a ella li agradava treballar d'això ningú s'hi podia interposar.

- Mare i pare, vull que sapigueu que ja tinc decidit el meu ofici: m'agradaria ser fustera.
- Oh! Però quines tonteries dius, filla? Això és un treball d'homes, tu això no ho faràs, podries triar professora, metgessa, o alguna cosa més normal que no fos només d'homes.
- Ja però…
- Ni però ni res, no pots fer això diguis el que diguis, és d'homes i tu ets una dona!
- Mireu, sóc jo la que ha de triar el meu ofici, d'acord?
- Potser t'agrada més una altra feina i no t'ho has parat a pensar…
- No.
- Doncs nosaltres no consentirem que facis un ofici d'home, així de clar t'ho diem!

La Marta va anar a la seva habitació plorant, va decidir que ella continuaria amb la seva idea i, malgrat els comentaris i que la seva família pensés el contrari, va voler estudiar per ser fustera.

Un dia els seus pares van tenir una conversa sobre aquest tema i com que tots dos van veure que aquesta feina li agradava molt, van acceptar-ho i van pensar que si a ella li semblava que la feina era l'adient, era la millor feina.

Ella, va parlar amb els seus pares i es va posar contentíssima!
Va seguir estudiant, i va encantar-li la feina.
Veus? Tu també pots fer el que et proposis. No perds res per intentar-ho.
Endavant!