| Sinopsi:
A finals dels anys noranta, en un monestir budista situat a l’Índia
on hi viuen persones d’edats molt diverses, des d’infants
fins a vells; els monjos esperen l’arribada de dos nous membres
de la comunitat: un noi jove i el seu nebot, que han hagut de fugir
del Tibet. Quan arriben al seu destí, els nouvinguts són
ben acollits pels veterans del monestir i, ben aviat, s’adapten
plenament a la vida monàstica. Però, la tranquil·litat
dels monjos es veurà alterada per un esdeveniment esportiu
que, tot i l’aïllament en què es troben, no es
voldran perdre: la final dels campionats mundials de futbol.
Comentari:
Inspirada
en fets reals, “La copa” és una pel·lícula
senzilla i simpàtica que combina la presentació
semidocumental de les activitats quotidianes en un monestir budista
amb elements propis d’una comèdia d’embolics.
La copa” se’ns presenta, d’entrada, com la descripció
de les tasques habituals d’un col·lectiu d’homes
dedicats a la vida religiosa i contemplativa: les feines manuals,
els àpats, els moments d’estudi, els rituals i pregàries.
A “La copa” hi tenen un paper molt destacat els nens
i els adolescents que viuen al monestir i que, per la seva edat,
tendeixen a fer trapelleries i a desviar-se de les normes establertes.
Això permet introduir en el film tot un seguit d’elements
humorístics, al voltant de la dèria que tenen alguns
dels membres més joves de la comunitat pel futbol; afecció
que els porta,primer, a escapar-se d’amagat per a anar a
veure els partits per televisió, al poble del costat; i,
més endavant, a fer una col·lecta per tal de poder
llogar una antena i un televisor ,i poder veure la final del Mundial
en el mateix monestir.
“La
copa” fou dirigida per Khyrentse Norbu, un autèntic
lama, interessat pel cinema, que va aprofitar aquest mitjà
d’expressió per a difondre el budisme a nivell internacional;
defensant la necessitat del diàleg intercultural i denunciant
l’opressió que pateixen els budistes tibetans, molts
d’ells obligats a exiliar-se, per part dels governs de Xina
i del Nepal.
Comptant amb un repartiment format per actors no professionals,
molts d’ells veritables monjos , “La copa” es constitueix
com una pel·lícula discreta però de visió
agradable , que ens convida a acostar-nos a l’espiritualitat
oriental en diàleg amb la que és una de les principals
idolatries d’Occident: la passió pel futbol. La imatge
del petit monjo budista que, per sota de la seva túnica,
vesteix una samarreta del Brasil on hi porta estampat el nom del
seu jugador preferit (Ronaldo), sintetitza plenament l’esperit
d’aquesta comèdia amable que, sense ser especialment
lluida, ens fa passar una bona estona.
Joan Caus
a http://bibliotecamarcdecardona.wordpress.com/2011/04/27/la-copa/
|
