En Darwin va escriure un llibre L'origen de les espècies l'any 1859. Deia que els éssers vius anaven evolucionant. Va escriure un altre llibre que es titulava L'origen de l'home en 1871.

Deia que l'ésser humà descendia d'un grup de mamífers que estaven entre els simis i els humans.
Així sabem que els humans no hem sigut sempre iguals.
Els nostres avantpassats són dels primats que van aparèixer fa més de 70 milions d'anys.
Fa 40 milions d'anys van aparèixer uns primats semblants a l'home. Van anar evolucionant i es van anar separant en diversos gèneres. Un d’aquests gèneres va ser l’Homo, que vol dir home.

L’Australopithecus

Els australopitecs són els nostres primers avantpassats coneguts, però encara no sabien fer eines de pedra. Per això no són del gènere Homo.
S'han trobat restes de fa 4.000.000 d'anys i els més moderns de fa 500.000 anys
Habitava a la sabana africana i vivia en bandes petites. Tenia una alimentació omnívora i possiblement era carronyaire.

S'han trobat fòssils d'Homo erctus de fa un milió d'anys per als més antics i uns 500.000 per als més moderns.
Tenien una alçada semblant a la mitjana actual. Dents semblant a les nostres, però no idèntiques.
Van descobrir l'ús del foc.

Els fòsils de l'home de neardenthal tenen entre uns 100.000 anys, els més antics, i uns 30.000 els més moderns.
Eren més baixos que la mitjana actual, feien 1,55m d'alçada.
Capacitat del crani semblant a la de l'Homo sapiens, però amb diferències de forma.

Els primers fòssils apareguts tenen una antiguitat d'1.800.000 anys.
Aquests fòssils ja pertanyen al gènere Homo i, per tant, difereixen clarament dels Australopitecs degut a que ja feien servir eines de pedra que eren còdols treballats per una cara, per obtenir una part tallant.
Feien servir proteccions del vent.
Tenien capacitat per articular paraules i feien cacera de forma col·lectiva.

Els fòssils humans més moderns que es coneixen presenten uns caràcters físics pràcticament idèntics als de l'home actual.
Aquests fòssils ja apareixen diferenciats en distants races, les mes conegudes de les quals són les descobertes a Europa com la raça de Cromanyó.
Els més antics d'aquests fòssils es remunten a uns 40.000 anys enrera.
Tenia plena capacitat de parla. Feia instruments de pedra, de fusta i d’os. Tenia noves tècniques de caça. Apareix l’art rupestre, que eren dibuixos i pintures que feien a l'interior de les coves..
Nosaltres som de l’espècie Homo sapiens sapiens.

A Atapuerca, a Burgos s'han trobat les restes humanes més antigues d'Europa, de fa almenys 800.000 anys.
Aquests fòssils no corresponen a cap de les espècies fòssils conegudes. En aquests casos convé constituir una nova espècie, i així es va fer, donant-li el nom d'Homo antecessor. La nova espècie és a prop de l'avantpassat comú dels neandertals (Homo neanderthalensis) i de la nostra pròpia espècie (Homo sapiens).