SANT JORDI
Aquesta és la llegenda de Sant Jordi, de Ramon Carreté, que van il·lustrar els INQUES: |
![]() Diu que diu que una vegada en una antiga ciutat la gent vivia espantada per por d'un terrible drac. |
![]() Treia fum per nas i orelles i tot de foc pels queixals, i a cops de cua ensorrava les teulades i els terrats |
![]() Esclafava les masies calava foc als sembrats i es menjava les persones totes crues i a grapats |
![]() La pobra gent de la vila per poder-lo apaivagar han decidit de portar-li cada dia el seu menjar |
![]() Han dit:Farem una rifa entre els joves de ciutat i serà un àpat pel monstre el que designi l'atzar. |
![]() Fet el sortgeig, la princesa ja n'ha tret la sort fatal i ni el rei, que ha de donar exemple, no li ho pot pas perdonar. |
![]() L'han deixat ben lligada davant la cova del drac, i tothom plora que plora plora que plora a palau. |
![]() La fera surt de la cova, ja ensuma el seu berenar. Ja s'hi acosta fent bromera, bramulant i bavejant.... |
![]() Un cavaller entra en escena i esperona el seu cavall. Allibera la princesa, i es planta davant del drac |
![]() Al cor li clava la llança i a espasa li talla el cap. Allibera la princesa, i es planta davant del drac. |
![]() Sant Jordi ha matat l'aranya. La princesa s'ha salvat. La princesa i tot un poble: quina gran festa, a ciutat. |
![]() És la fira de les roses, festa dels enamorats; també és el dia del llibre i el patró dels catalans. |
![]() El cavaller ha girat cua, s'enfuig a ungla de cavall. A la vila encara el busquen: potser trigarà a tornar. |
mort el verí, ja se sap l'esperen altres donzelles i pobles alliberar |