ELS NOSTRES CONTES
Muntanyes Perdudes	Anna Solé

Aquest any en un poblet molt petit anomenat " Corroncui", en unes muntanyes que es diuen " Perdudes", es va perdre una nena que es diu Wahba. Van estar buscant-la molts dies , gairebé dos mesos. Aquesta nena era petita, tenia sis anys, sempre li havien explicat que en aquella muntanya hi havia coves amb gent molt estranya ; però com que ella era molt tafanera va voler anar-hi. Els seus pares la van buscar i buscar molt, juntament amb altres persones voluntàries, veïns, mossos d'esquadra.... però no la trobaven. Un dia un pagès que feia pasturar les ovelles li va semblar veure una nena i s'hi va atansar , però no ho era, aquesta estava d'excursió amb els seus pares. Al cap d'uns dies es va perdre el gos del pastor i aquest el va anar a buscar i el va trobar al davant d'una de les coves bordant i això el va fer sospitar i llavors el pastor entrà a la cova i es trobà la Wahba, tapada amb una manta. El pastor li preguntà com estava i ella li respongué que bé, però anyorada dels seus pares . Llavors el pastor li explicà que els seus pares i molta més gent l'estaven buscant i que si volia l'acompanyaria a casa seva i no s'ho va pensar dues vegades . Quan van arribar a casa , tots saltaven d'alegria i li feien preguntes , i ella els va explicar que estava amb aquell senyor estrany que deia la gent, però que no era estrany ni dolent, que amb ella s'havia portat molt bé i no em deixava marxar perquè li feia companyia i el feia riure molt. Així doncs, ja veieu que no es pot escoltar tot el que diu la gent.