Municipi d'Osona,
a la zona de contacte amb les Guilleries, a la vall del Ter, poc després
de la seva confluència amb el Gurri, a l'inici d'un pronunciat
meandre l'interior del qual és anomenat l'Esquerda. El terme,
de poca extensió, és pràcticament voltat pel
de les Masies de Roda. La indústria hi és força
desenvolupada: fàbriques tèxtils (entre les quals dues
amb 251 i 204 treballadors el 1971), adoberies, forja, indústria
química i derivades de la fusta, etc. L'inici de la industrialització,
aprofitant l'aigua del Ter, se situa vers el 1840; abans hi havia
només alguns molins drapers i fariners i l'activitat local
de paraires i teixidors. L'augment constant de població, sobretot
al llarg del s XIX, es veié paralitzat per la inundació
pel pantà de Sau de les fàbriques i les colònies
de Salou i del Còdol Dret, dins el terme de les Masies de Roda,
que ocupaven part de la població activa. La vila (4 516 h agl
[1981], rodencs; 448 m alt) és a banda i banda del Ter. L'antiga
strata Francisca passava per un dels dos ponts damunt el riu. Té
el seu origen en una àmplia demarcació amb una fortalesa,
amb categoria de civitas romana, que fou arrasada el 826 en la rebel·lió
contra els francs del got Aissó. Es trobava a l'Esquerda, i
allí es reféu el nucli primitiu i la parròquia
de Sant Pere. La nova població, fortificada, sotmesa als vescomtes
de Cabrera, fou arrasada el 1314, en les lluites feudals de la comarca.
Aleshores els feligresos demanaren al bisbe de traslladar la parroquialitat
a l'església de Santa Maria, existent des del 1178, al cap
del vell pont construït en 1094-97; el trasllat és féu
el 1322 i fou abandonat el nucli de l'Esquerda. Hi ha un museu arqueològic.
El 1806 i,
definitivament, el 1836 li fou segregat el terme de les Masies de
Roda. El municipi comprèn, a més, el barri i santuari
del Sòl del Pont i la caseria del Carrer dels Pèlics.
