AITOR

OBRA DE TEATRE CREADA TOTALMENT PELS NENS I NENES DE 6È

Entra la titella soldat a l’escenari:

SOLDAT: (dirigint-se al públic) Ui! Quanta gent hi ha avui al palau! Hola! Jo sóc un soldat del rei Salomó, i vaig a informar-li de que avui té un judici molt important i ...

REI: (sense sortir a l’escenari) SOLDAT!!!!!!

SOLDAT: (dirigint-se al públic) Ui, ui, ui! Jo ja me’n vaig, no sigui que el rei s’enfadi amb mi. (se’n va)

REI: (surt a l’escenari) Uf! Un altre judici. (dirigint-se al públic) Quina gentada! SOLDAT!!!! On dimonis t’has ficat???

SOLDAT: (surt a l’escenari) Uf, uf, uf! Que vol, senyor?

REI: (dirigint-se al públic)Em pots explicar quins són tota aquesta gent?

SOLDAT: Em sembla que són gent del poble que vol veure el judici d’avui.

REI: (dirigint-se al públic) Aaaahhh! Doncs bé, jo sóc el rei Salomó. Diuen de mi que sóc molt i molt savi, i, per això sovint tinc judicis amb gent del poble. Avui mateix tinc un. (dirigint-se al soldat) SOLDAT!!!!

SOLDAT: Que vol, senyor?

REI: Mira a veure si a arribat la gent del judici. Si han arribat, obre’ls la porta, quedat fent guàrdia.

SOLDAT: Sí, senyor! (se’n va)

Entren les titelles de les dones a l’escenari:

DONA 1: (cridant) Que no! Que el fill es meu!

DONA 2: (cridant) Mentida! El fill es meu!

REI: Calma, calma. Primer de tot, expliqueu-me la història.

DONA 1: Aquesta dona i jo, fa uns dies que van tenir un fill cada una. Anit, mentre dormíem, a aquesta dona se li va morir el fill ...

DONA 2: (cridant i tallant) Mentida!

REI: Deixa-la acabar.

DONA 1:Llavors, (continua) com que el meu fill es viu i aprofitant que jo dormia, me'l va treure i va començar a dir a tot el món que era fill seu.

REI: (dirigint-se a la dona 2) Es així la història, dona?

DONA 2: No, senyor. Es al contrari de com ho ha explicat aquesta dona. El fill meu es viu. Mentre que el seu es mort.

REI: Uf! Que difícil! Com m’ho faré per saber de qui es el fill? (dirigint-se al públic) que penseu vosaltres?

Temps per a que donin les seves idees.

REI: Silenci, silenci! Necessito pensar... Ja ho tinc!!

DONA 1 i DONA 2: Què?

REI: SOLDAT!!!!. SOLDAT!!!!

SOLDAT: (surt a l’escenari) Uf, uf, uf! Que vol, senyor?

REI: Soldat! Porta el nen i treu la teva espasa.

SOLDAT: Sí, senyor! (se’n va)

DONA 1:(preocupada) Majestat, que-que fareu amb el nen i-i l’espasa?

SOLDAT: (apareix al escenari) Ja està, senyor.

REI: Molt bé! Ara talla al nen exactament per la meitat i dona un tros a cada una de les dones.

DONA 1:(plorant i de genolls al rei). Noooooooooo! No el talleu! Si us plau!

REI: (fen-se l’ignorant) I per que no? Si no us poseu d’acord....

DONA 2: (alegre i mig rient) Sí, sí! Talleu-lo, talleu-lo, així no ens barallarem!

DONA 1:(plorant i encara de genolls al rei). No, si us plau! D’a-acord, ho-ho reconec: el fill es de l’al-altre dona!

DONA 2: (alegre i mig rient) No, no! Talleu-lo i així cada una tindrà un tros!

REI: (pensant) Mmmmm.... (dirigint-se al públic) Que penseu vosaltres? De qui es el fill? D’aquesta dona, (assenyalant a una) o d’aquesta altra? (assenyalant a l’altre).

Temps per a que donin les seves idees.

REI: Silenci, silenci! Soldat! Guarda la teva espasa i escolta la meva solució. Atents!: Penso que una mare de veritat mai s’alegraria de que volguessin tallar per la meitat al seu fill. Per tant jo crec que la mare de veritat es aquesta! (assenyalant-la) Soldat, si us plau, dóna-li el seu fill.

DONA 2: (rabiosa i histèrica) No, no! No pot ser veritat! El fill es meu, tant sol meu!

REI: Silenci dona! No et vull escoltar! La gent mentidera em fa posar malalt! SOLDAT!!!!!!! Arresta-la!!!

DONA 2: (rabiosa i histèrica) No, nooooooooo!!!!!! Si us plau, no!(el soldat se la emporta)

DONA 1:(plorant d’alegria i amb el nen als braços) Mol-moltes gràcies,Majestat!

REI: De res, bona dona, de res. I ara, deixo per tancat aquest judici.

Se'n van tots de l’escenari i tornen a sortir tots a saludar i a acomiadar-se.