|
Hidrografia
La Selva és repartida en tres conques hidrogràfiques:
les rieres, sovint eixutes, que vessen directes a mar, la conca de la
Tordera i la del Ter.
La Tordera, abans de travessar la Serralada Litoral, rep per l'esquerra
les rieres de Breda, d'Arbúcies i de Santa Coloma i, després
de travessada, forma un delta compartit amb el Maresme.
El Ter s'acongosta a les Guilleries durant una trentena de quilòmetres
i forma els pantans de Sau, Susqueda i del Pasteral. El Ter és
engruixit per la riera de Rupit i el riu Brugent, i, per la dreta, per
la riera d'Osor i l'Onyar.
El clima
El clima de la Selva és tan variat com el relleu: entre la muntanya
mitjana de les Guilleries i l'arrecerada Costa Brava hi ha una gamma
de variants degudes a l'altitud, el relleu i les dificultats que troben
els vents marítims de llevant. Les mitjanes anuals depenen de
l'altitud, i per tant, de ponent a llevant..
La pluviositat oscil·la entre 600 mm (Costa Brava) i 1.100 (Guilleries),
més plujoses que el Montseny (900-1.000 mm). Quant a la distribució
estacional, hi ha una divisió marcada entre les Guilleries, amb
màxims de primavera, i la resta de la comarca, amb màxims
de tardor. L'estació més poc plujosa és en general
l'hivern. En canvi l'estiu és l'estació més eixuta,
no solament al litoral mediterrani, sinó també a les viles
típicament balneàries: Caldes de Malavella i àdhuc
Sant Hilari Sacalm.
La vegetació
Hi predomina la sureda, aclarida per l'home i transformada en una brolla
d'estepes i brucs amb sureres i pins pinyers dispersos. Els terrenys
més bàsics porten alzinar, brolles de bruc, etc.
El caràcter mediterrani humit del clima, amb l'eixut estival
molt atenuat, fa que a les obagues frescals i a les fondalades es mantingui
una rica vegetació de bosc caducifoli: rouredes, castanyedes
plantades per l'home, etc. Vora els rius i les rieres, les vernedes
mostren espècies del bosc humit. Al costat hi ha els prats dalladors.
Les muntanyes occidentals (el Montseny, les Guilleries) presenten damunt
l'estatge de l'alzinar muntanyenc, paisatges de bosc de fulla caduca
diferents segons l'altitud.
L'economia
Una de les característiques de l'economia de la Selva és
l'equilibri i diversitat de tots els sectors productius.
El relleu i la climatologia ha afavorit una certa diversificació
dels conreus. Tradicionalment a les àrees de muntanya hom conreava
patates i fruiters (pomeres) i a la plana predominaven els conreus de
cereals. El regadiu i l'horta es limitava a la rodalia dels pobles i
a les valls. El desenvolupament de la ramaderia ha potenciat els conreus
herbacis com els farratges, blat de moro ordi i les lleguminoses.
Les facilitats de comunicació han permès un desenvolupament
del bestiar boví. Els porcins segueixen en importància
pel retrocés que han experimentat els ovins. També hi
ha granges d'aviram i de conills.
La comarca disposa d'una extensa superfície forestal. Hi ha una
activitat tradicional lligada a aquest sector de la que encara hi ha
testimonis (carboneres, pous de glaç, serradores, etc). Actualment
l'explotació del bosc s'ha especialitzat en la plantació
i en la tala d'espècies de creixement ràpid per a convertir-les
en fusta, pasta de paper o llenya.
El sector primari és completat per una discreta explotació
pesquera, que només a Blanes assoleix importància.
Com a recurs mineral, hom pot esmentar les aigües minerals embotellades
a Caldes de Malavella, Sant Hilari Sacalm i Arbúcies.
Bé que mai no ha estat considerada una comarca industrial, la
situació de la Selva en el corredor que uneix el Vallès
i el Gironès la va convertint en una àrea d'expansió
industrial. La industrialització és força recent.
El tèxtil és el sector amb major ocupació que comporta
paral·lelament fàbriques de fibres sintètiques
i artificials, i la confecció. Hi ha indústries del sector
metal·lúrgic i alimentari (centrals lleteres, escorxadors,
plantes embotelladores, embotits, pinso, etc). El sector de la fusta,
el suro i el moble mantenen una certa presència. Els darrers
sectors en implantació han estat el químic, el dels materials
de construcció i el del paper i arts gràfiques.
La construcció, finalment, és notable, sobretot a Blanes
i Lloret de Mar.
El turisme ha vingut a completar una economia ja variada. A la clientela
balneària tradicional s'afegí al començament del
s XX la descoberta de la Costa Brava pel turisme estranger, més
encara que pel nacional, i darrerament l'estiueig s'ha generalitzat.
Nuclis com Tossa de Mar, Lloret i Blanes tenen una població molt
superior a l'estiu que al llarg de la resta de l'any. A l'interior,
el turisme es concentra a Sant Hilari Sacalm, Caldes de Malavella i
Arbúcies.
El comerç s'ha vist afavorit per l'increment turístic,
si bé la Selva representa més el paper de corredor cap
a Barcelona i d'àrea d'expansió dels serveis gironins.
Pel que fa a la població ocupada el 2001 hom calculava el 3% de
persones ocupades al sector primari, el 27 % a la indústria, el 13 % a la
construcció i el 56 % als serveis.
Les comunicacions
Els ferrocarrils tenen estacions importants a Maçanet i Maçanes
(on enllacen amb la línia del Maresme que puja per Blanes), a
Sils i a Caldes de Malavella. La carretera N-II, travessa de N a S la
Selva sense passar per cap vila. L'autopista A-7 segueix la ruta del
Vallès paral·lelament a la carretera general. A Palafolls
(Maresme) hi acaba l'A-19 la nova autopista litoral, que ve de Barcelona,
vorejant la costa. L'Eix Transversal (C-25) que uneix Girona amb Lleida, travessa la comarca passant a prop d'Arbúcies-Sant Hilari i de Santa Coloma de Farners. Al N de la comarca trobem l'aeroport de Girona-Costa
Brava, revitalitzat últimament amb rutes europees organitzades per companyies de baix cost. El port pesquer i esportiu de Blanes, és el més
important de la zona.
La població
La població de la Selva al començament del s XVIII no
passava gaire dels 12.000 h. La creixença fou ràpida fins
a la fi del segle (prop de 26.000 h) gràcies en part al dessecament
de l'estany de Sils.
Les crisis agràries i les de les indústries forestals
(suro, …) expliquen l'estancament durant un segle (51.524 h [1860];
54.517 [1960]).
L'impuls turístic, però, i la industrialització,
especialment a Blanes, originà una ruptura de tendència.
Els nuclis més poblats són Blanes i Lloret de Mar, els
quals representen un 47% de la població total de la comarca.
La història
Hi ha molt poques notícies sobre el poblament prehistòric
a la comarca. És significatiu que hom no conegui cap monument
megalític, llevat d'un menhir a Sant Hilari Sacalm.
Durant l'època ibèrica són coneguts poblats costaners
en els termes de Tossa de Mar, Lloret, Blanes i algun altre a l'interior
(Caldes de Malavella).
Durant la romanització es tenen documentats dos nuclis urbans,
petits: Blandae (Blanes) i Aquis Voconis (Caldes de Malavella), aquest
amb categoria de municipi romà, i possiblement Blandae també.
A la resta de la Selva hi hagué poblament dispers, de vil·les
romanes, algunes importants, com la de Tossa.
La primera demarcació de la Selva fou d'origen eclesiàstic.
Amb la divisió territorial del 1936, Viladrau i Espinelves passaren
a Osona, però s'incorporaren Fogars de Tordera i Amer.
|
