 |
|
 |
| Fa molts, anys un mariner de l’Empordà, Transportava per a totes les gents. Peres, pomes i mercaderies va menar. Totes les mercaderies eren diferents. |
El vaixell, en una forta tempesta, xocà contra una roca, en mig del mar. Naufragà quan per arribar poc resta. I, amb un rem , lluny de la costa se’n va |
El mariner va decidír anar terra endins, per viure lluny d’aquí, així veuré uns pins. |
 |
 |
 |
|
En arribar als aiguamolls preguntà |
A Banyoles ha arribat i li ha agradat. La mainada ha trobat i els ha preguntat. |
A Banyoles la gent era diferent, |
 |
 |
 |
|
Arribà a Besalù. |
A Olot el mariner s’assegué |
Però una senyora |
 |
 |
 |
|
A Sant Pau va arribar tot caminant, |
Preguntà si sabien què era aquell objecte. |
El poble era lluny del mar: |
Aquesta auca ha estat escrita i dibuixada pels nens i nenes de la classe Guineus a partir de d'una rondalla recollida per Mossèn Cinto Verdaguer.
Com totes les rondalles, aporta la seva lliçó: un mariner aclaparat per la dissort, decideix abandonar el seu ofici i traslladar-se a un lloc on no coneguin el mar. La prova per saber que ha triat el lloc adient serà cercar l'indret on no coneguin una eina bàsica per a un mariner, el rem. Les seves qualitats humanes el faran tan bon pagès com mariner havia estat abans.
Certa o no la rondalla, prop de Sant Pau de Segúries, ja en terme de Camprodon, encara hi trobareu una masia coneguda com cal Mariner.
Tornar a Activitats