Un dels aspectes més coneguts de la cultura popular i tradicional de casa nostra és la seva faràndula. Cada poble o ciutat té uns gegants, una bèstia ferotge o un animaló entranyable propi; alguns daten de segles enrera, altres són ben nous.

Sense els dracs, conills, gegants, cabeçuts, mulasses i altres espècies que formen la faràndula de la Garrotxa i les seves músiques, les festes majors i les de barri no serien el mateix.

A la Garrotxa en diem faràndula dels gegants, els nans i tot el bestiari imaginable, mentre que a la resta de Catalunya en diuen entremesos.

ELS GEGANTS D'OLOT

La primera notícia de l'existència d'un gegant a Olot data del 1521, i no fou fins el 1609 que se li donà parella.

El gegant actual no el crearen fins molt després, és Miquel Blay, conegut escultor que el 1889 va esculpir el cap del gegant, i Celestí Devesa que va fer la gegantessa un any abans.

Diuen que Blay s'inspirà en un mosso de can Sureda, una pastisseria que encara avui existeix al davant de Sant Esteve, i que Celestí ho feu en una guapa estanquera del carrer de Sant Rafel. Els gegants es van estrenar el 1889, per Corpus.

El ball dels gegants va ser compost pel dominic Miquel Sisé, sembla ser que era mestre de capella de l'esglèsia de Sant Esteve. A l'any 1984 l'Ajuntament d'Olot va acordar no deixar sortir els Gegants si no és per Corpus i per les Festes del Tura, ni tampoc sortir fora de la ciutat. Els Gegants van participar al 1902 en un concurs de Gegants, nans i monstres de les Festes de la Mercè i van guanyar la Medalla d'Or i el Diploma d'Honor.

Els Gegants sempre van acompanyats del flabiolaire i del cap de lligamosques.