HISTÒRIA DE L'ENSENYAMENT
A PORTBOU
 |
|
|
 |
Per a l'ensenyament de caire oficial, el poble tenia una escola de nens, situada en uns baixos llogats al senyor Parramon i la senyora S. Homs, que estava a càrrec del mestre Josep Pallarés. A partir de l'any 1895 es canviaren de lloc i se situaren en una casa ubicada a la Plaça Major propietat de la senyora R. Barneda. La resta de les escoles eren privades. Una de noies, regida per les religioses benedictines; una altre també de noies a càrrec de les Monges del Nen de Jesús de Praga; una altra de particular d'ensenyament laic, i una altra de francesa d'assistència mixta a càrrec del Vicònsul Francés de Portbou. Així doncs, abans de 1899, la vila comptava amb cinc escoles.
El 30 de juny de l'any 1889 un grup de veïns reclamà al Consistori, per primera vegada, la necessitat de crear una escola pública per a noies. Això, però, no fou possible fins deu anys més tard, quan en un local de la Plaça Major, llogat a la senyora Maria Andreu i Homs, es començaren a fer les oportunes modificacions per inaugurar a finals de 1900 la primera escola pública femenina de la vila regida en primera instància per la professora Rosa Comas. D'aquesta forma Portbou començava el nou segle amb sis escoles, dos de les quals eren d'ensenyament públic i la resta de caire privat.
El desordre de les aules públiques, no agrupades per no posseir la vila d'un edifici específic donada la seva curta història, obligà a l'Ajuntament a elaborar un projecte per a la construcció del primer edifici públic escolar. Així en uns terrenys de la senyora S. Homs, en el lloc anomenat de la Font del Moro, l'arquitecte M. Almeda redactà el projecte que es construí entre els anys 1909 i 1910. Portbou tingué a partir d'aquest moment la primera escola pública agrupada en dos singulars edificis de planta baixa separats per una parcel·la que feia de pati de l'escola. Tres anys més tard, al mig de les dos escoles, s'inaugurava l'edifici modernista de l'Ajuntament de la vila.
El constant creixement del poble i les noves tendències educatives, van fer que les escoles públiques no fossin suficients per impartir els nous ensenyaments pedagògics. Finalment i després de moltes possibles ubicacions, l'arquitecte provincial, senyor R. Sánchez Echevarría, es decantà, donades les expectatives de creixement del nucli urbà, pel Barri del General o "barri sec" en terrenys propietat de R. Margineda i M. Surribas que foren comprats per l'Ajuntament i cedits a l'Estat, qui començà les obres l'any 1932 i inaugurà les noves escoles l'any 1936. Malauradament el fi d'aquestes noves escoles estava predestinat pels fets històrics del moment. Així la seva funció educativa va quedar interrompuda amb el primer bombardeig a Portbou, i els alumnes que hi estudiaven només van poder gaudir de la instal·lació uns 12 mesos des de la seva inauguració.
Acabada, la Guerra Civil, aquestes escoles foren ocupades per l'exercit franquista que el va utilitzar com a caserna a partir de l'any 1939 fins aproximadament l'any 1950. Posteriorment es destinaren a acollir famílies foranes sense llar provinents de diferents llocs del país i fins i tot de fora de Catalunya.
Mentrestant les funcions educatives de l'escola pública s'impartien en els primers edificis, abans esmentats, inaugurats l'any 1910, encara que el primer ensenyament, els més petits, anaven a classe a les "hermanes", on impartien escola les monges de la congregació Filles de Maria, - d'origen francès - (la germana Maria i la germana Carme), en un baix de l'edifici Planàs situat en el carrer avui de Les Monges.
No és fins a finals del anys 60, que donades les expectatives de creixement de la vila, s'iniciaren els tràmits per la construcció d'unes noves escoles públiques en el mateix lloc on s'havien construït les de la República i que a hores d'ara estaven en estat de total abandonament.
Entre 1968 i 1969 es derruïren els edificis escolars del Barri del General i es procedí a la construcció de sis "barracons" escolars amb als seus corresponents patis per part del Ministerio de Educación Nacional. Fou amb aquesta nova escola que s'inaugurà la nova E.G.B., la Enseñanza General Básica. Posteriorment i per posar al dia noves normatives referents a l'ensenyament s'amplià la nova escola per acollir tres aules més.
El pas del temps i el mal estat de les instal·lacions fou el motiu principal per a la construcció d'una nova escola. El mes de novembre de 1995 s'adjudiquen les obres del nou centre, dissenyat per l'arquitecte Jordi Casadevall i Dalmau, per 176 milions de pessetes a l'empresa Obras y Servicios Hispania S.A. El 10 de gener de 1996 s'inicià l'enderroc dels "barracons" i el dia 16 de febrer es posava la primera pedra del nou centre. Mentre van durar les obres, els prop de 150 alumnes es repartien entre l'edifici consistorial, l'immoble de funcionaris i serveis de l'Ajuntament, i les antigues aules de Les Monges. L'Escola acabada es posà en funcionament pel curs 1997-98 i per primera vegada a Portbou, el centre disposava en un únic complex, de gimnàs i biblioteca a part de les dependències, despatxos, patis i les aules suficients per l'ensenyament.
Actualment l'Escola de Portbou, (l'única de la població), - premi d'arquitectura atorgat l'any 1997 pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya Demarcació de Girona - , dedica 7 aules a l'Educació Infantil i Primària i 2 als alumnes de primer cicle d'ESO., (Educació Secundaria Obligatòria).
|