Untitled Document

És un dia qualsevol, en un poble ben lluny de la gran ciutat. La gent mes vella d´aquest poble recordaven una llegenda que era ben certa tant meravellats com el primer dia que va passar. I va ser així:
Hi havia un grup de nois i noies, Laia, Fidel, Thomas, Cíntia en Sergi, Lídia, Rosa, Mateu, Núria, Sílvia, Marc i el més petit de la colla, en Biel. Tots ells van quedar ben espantats per què de cop i volta va aparèixer el Llidrac. Tots corrien amunt i avall i als costats, ai, ai, ai, ai quina por, Què és això!!!!
El Llidrac va dir no correu no us espanteu no us faré mal només vull ensenyar-vos lo divertit que és agafar un llibre i entrar a dins de la història.
Sabeu perquè dic això? Ja fa dies que només veig des de la meva cova que jugueu a pilota, a córrer, a saltar a corda o anar amunt o avall. Això no és bo. Jo no dic que no jugueu però també és bo agafar un llibre.
Sabeu que a la meva cova on jo visc hi ha milers de llibres amb històries divertides, o de por, més curtes , més llargues. Perquè no veniu a la meva cova???
Tots entre ells es van mirar ben estranyats i van estar pensant-s'ho una estona. Van decidir entre tots, que anirien a la cova.
Així que tots van pujar a sobre del Llidrac .
La Laia deia: mireu que ràpid i amunt estem, i el més petit de la colla, en Biel deia: Quina por!!!!! Jo ja vull baixar. Vull baixar!!!!!.
Van arribar a la cova , es van moure dos grans pedres i ells van quedar meravellats.
En Thomas va decidir anar a investigar quins llibres hi havien i va trobar un d´Egipte, allà tots varen trobar la història que més els hi agradava.
La Cíntia ,una història de lladres, ven Fidel una d´aventures en el mar, en Sergi va trobar una d´extraterrestres, així fins que tots tenien la seva història. Però no se´n recordaven que els pares estaven preocupats, no els trobaven per en lloc.
En Llidrac va dir: Nois, els pares estaran preocupats, així que us baixaré el poble.
Varen baixar. Tots varen córrer a explicar la seva aventura, però no sabien els pares si creure el que deien els seus fills. I des de llavors els nois i noies, sempre llegiran un llibre, però també juguen.
Hi ha temps per tot.