L´ESTIU I LA CALOR
L´estiu
és amic del sol,
els nens amics del mar.
La pluja s´amaga
i els arbres s´espanten.
Tot seguit la tardor ja és aquí,
I hem de dir adéu a l´estiu pel matí.
On són aquelles flors de l´estiu?
Marc
Déu
Poesia Premiada de 3er C.M.
DE LA NIT AL DIA
La
nit una manta negra
tota plena d'esquitxos de pintura groga.
La lluna tan maca i ferma
amb tots els seus estels que ella governa.
El sol a l'alba es desperta.
Oh! sol que li dones llum a la lluna
tu governes el dia i la nit.
Xavi
Barranco Espelt
Poesia premiada de 4t de cicle mitjà
LES NOSTRES MUNTANYES
A l'hivern les nostres muntanyes
son de color blanc.
Perquè la flor de l'ametller
va davant.
A la primavera surt
la flor de la ginesta
groga com el sol.
A l'estiu la flor del romaní
es de color lila
i l'amor s'enfila.
A la tardor cauen totes les flors
i tot comença a perdre el seu color.
A Portbou quan la
ginesta fa olor
tot el món es queda ple d'amor.
Noelia Nieto Alarcón
Poesia premiada de 5è de CS
EL MEU POBLE
Per ma finestra he
mirat,
i de cop m'he inspirat.
Rodejat de muntanyes
i banyat per l'aigua del mar.
L'aigua del mar
que em mulla en passar.
També amb la
seva Rambla Catalana,
a on es balla la Sardana.
La plaça del
mercat,
on al vespre, els amics van a jugar.
Al port amb tots els
seus vaixells,
que bonics són tots ells.
Poble, món
poble,
quant t'estimo i t'estimaré.
Poble, món
poble,
al meu cor sempre et duré.
Belen García Fernández
Poesia premiada de 6è CS
LA REALITAT DE LA VIDA
Veia
una nena que mirava el mar
com es ponia el Sol,
com brillàven les estrelles
i com els dofins sortien de dins l'aigua
i esquitxant l'aire fresc de la platja.
De
cop la nena es convertia
en tota una dona,
una dona enamorada;
una dona amb el cor ple de sentiments
cap a la persona que estimava.
Es
miràven cara a cara
i tot el món es paralitzava
una gota d'una rosa
esquitxava dins de l'aigua,
mentre que ells dos es miràven als ulls,
i sentien el que pensaven.
Pensaven
que era un somni
estimar a una persona
amb tanta bogeria
però era la realitat de la vida
cap aquelles persones.
S'estimàven, i s'havien enamorat,
com les gotes d'aigua esquitxant la mar.
Aurora
Peres Novés
Poesia premiada de 1r ESO
Ets
aquella rosa que jo adoro,
i estimo com si fos el meu propi cor.
Et donaria tot el que tinc.
I penso,
què cal fer per saber si tu m'estimes.
Ets la rosa que jo vull.
Quan tornes et veig
a través de la cortina d'aigua que cau,
i penso,
que si fossis meva algun dia
jo, en el paradís et tindria.
Kevin
Alarcón Nieto
Poesia premiada de 2n ESO
