LA DINÀMICA DE L'AULA: UN ENTORN D'APRENENTATGE
2.5 LA MESURA DE LA PRECIPITACIÓ EN mm?

Iniciem el curs 2002-2003 en un edifici acabat de reformar. És una masia antiga, Can Puig, en la que hi serem mentre durin les obres de construcció de la nova escola, ubicació definitiva del nostre centre. És el primer cop, després de la partició en tres escoles, que tenim un edifici. Ara cal descobrir-ne les possibilitats.

Descobrim, parlem i fem propostes del nou espai des de tots els àmbits de participació: Consell Escolar, Claustre de professors, Comissions mixtes, Assemblea de delegats... Distribuïm els espais: grups classe, racons, biblioteca, audiovisuals.... Des de les famílies s'apunta la idea de cultivar un petit hort en una zona ideal del pati. Des dels mestres i l'alumnat es veu la possibilitat de tenir-ne la cura i el manteniment en el racó d'experimentació (espai en el que setmanalment hi treballa tot l'alumnat de 3 anys fins a 6è).

En un dels debats del claustre de professors s'aprofundeix en aquesta idea i s'amplia a la possibilitat de muntar una estació meteorològica. Es proposa integrar-la al treball del racó d'experimentació i es pensa que pot ser una bona idea que la gestió diària de les dades es faci des de l'aula de 6è.

Gestionar una estació meteorològica a l'aula de 6è

En l'espai horari que anomenem "planificació i gestió" es planteja la proposta a l'alumnat de 6è. Malgrat la mestra explica en quin context es desenvoluparà l'activitat no s'acaba de veure clara la funcionalitat d'una estació meteorològica en una escola. Intento que el grup s'engresqui amb la idea, ja que penso que hi ha moltes possibilitats curriculars.
Després de parlar-ne en gran grup una bona estona es proposen dues activitats:

- Busquem informació per muntar una estació meteorològica - Busquem experts que ens facin una xerrada per veure'n la funcionalitat

Busquem informació per muntar una estació meteorològica

Cadascú, des de les seves possibilitats, fa diferents aportacions de materials: llibres, enciclopèdies, aparells, experiments. Els recollim, els analitzem i els classifiquem. Es planteja un treball en petits grups per interessos:

- Com muntar una estació meteorològica?
- Com mesurar el vent?
- Com mesurar la pluja?
- Com mesurar la pressió?
- Com mesurar la temperatura?


Cada grup té suficient material per poder concretar com es munta una estació meteorològica: textos, fotografies, experiments, treballs manuals...



També descobrim que un dels alumnes té accés informàtic a una de les estacions meteorològiques de la comarca. Mentre no tinguem muntada la nostra estació, en Martí ens aportarà les dades diàries i ja les podrem fer públiques en el taulell d'anuncis de l'escola per tot aquell que les vulgui utilitzar. Des de casa ens fan una proposta per recollir les dades:

En fer aquesta activitat ens adonem que caldrà pensar com es recullen les dades i com es tracta la informació que obtenim. De moment tenim una primera informació sobre els aparells de mesura i les condicions atmosfèriques que cal controlar. Proposem, per parelles, una primera idea de com recollir les dades.

En aquest moment m'adono de la dificultat que tenen per diferenciar aparells de mesura, unitats de mesura i fenòmens atmosfèrics. Cada taula proposada utilitza aquests conceptes indistintament. Per això proposo una reflexió de les produccions del treball per parelles anterior, a tot el grup classe. En parlem però no ens posem d'acord. Es decideix utilitzar aquesta taula per enregistrar les dades de cal Martí, la masia de La Serra.


Caldrà veure si les xerrades dels experts fan canviar el punt de vista del grup.


Busquem experts que ens facin una xerrada per veure'n la funcionalitat

En el moment que ens plantegem l'anàlisi dels documents també comencem a pensar com entrar en contacte amb algun expert. Tothom ràpidament pensa en els més mediàtics: els homes del temps de TV3.Podem fer una visita a TV3, poden venir a l'escola, no sabem com es diuen però a la classe de 3 anys hi ha una nena que els coneix tots molt bé....
Amb l'ajut de l'Elna enviem un fax a TV3 per concretar alguna d'aquestes idees.


Finalment concretem una xerrada amb en Francesc Mauri! Ens fa tanta il·lusió que convidem a tota l'escola a la xerrada.


El meteoròleg ens amplia la informació sobre els aparells de mesura i la qualitat de les diferents estacions meteorològiques. Ens explica les causes de l'existència dels fenòmens atmosfèrics i fa clares referències a la utilitat del saber meteorològic i la importància de les previsions: pels diferents oficis, pel fer diari de les persones, per les investigacions científiques, per la millora de la tecnologia...
Veig que els alumnes es sorprenen en veure que el saber meteorològic és tan important per les persones en tots els àmbits: cultural, social i econòmic, científic i tecnològic. Penso que ja comencem a veure la necessitat de tenir una estació meteorològica a l'escola!

Al cap d'uns dies, el pare del Pau, de la classe de 4t, em comenta que el seu fill li ha explicat, entusiasmat, la xerrada del Francesc Mauri. En Lluís treballa com a tècnic al costat dels pagesos de la comarca. Els passa la informació necessària per obtenir la collita en òptimes condicions. Una de les dades de màxima importància és controlar el temps atmosfèric. En aquest moment decideixo que ha de venir a la classe de 6è a explicar en què consisteix la seva feina amb els pagesos.


Ens porta molt material i la xerrada és molt interessant. El que més ens va sobtar va ser com tenien estudiat el procés de les diferents plagues segons les condicions meteorològiques ambientals i com, controlant aquesta informació, podien prevenir la salut de les collites i millorar-ne el rendiment i la producció. Ens porta diferents exemples de textos per enregistrar aquesta informació i ens parla de les diferents xarxes d'informació meteorològica: xarxa meteorològica de Catalunya, xarxa agrometeorològica, Instituto Nacional de Metereología...
Amb aquesta xerrada començo a intuir que podré fer propostes interessants: treball de fotosíntesi de les plantes, les diferents unitats de mesura, les taules, els gràfics. Ja veig el desenvolupament d'una part del currículum de naturals i matemàtiques!. La situació era molt rica i havia de decidir quina línia de treball escollir. En aquests moments la meva intenció era poder aprofundir en els conceptes matemàtics. També vaig pensar que, des del racó d'experimentació, podríem reprendre el fil de les plantes. Vaig optar per l'estudi en profunditat dels gràfics, les taules, els instruments i les unitats de mesura en meteorologia. Calia muntar una bona estació.


En la posada en comú en gran grup dels apunts que cadascú havia recollit parlem de la importància de saber interpretar els gràfics i posem en pràctica coneixements d'àlgebra i geometria. Quan comentem el diagrama de Mills i Laplace sobre l'evolució de la plaga del corc del raïm fem com si fóssim matemàtics: intentem descobrir la dependència entre les dades i la seva proporcionalitat.

En observar i analitzar aquests gràfics es van plantejar d'on sorgien les dades que hi apareixen i això ens va dur a parlar de la tasca que fan els investigadors i la seva utilitat.

Aprofundim en les taules i els gràfics

Vaig veure que ara ja estaven força posats en el tema de la meteorologia. Vaig intentar trobar altres dades funcionals que els fessin prendre encara més consciència de la importància del saber meteorològic. Buscant en diferents adreces d'internet vaig trobar unes taules que em van semblar interessants, no només per la intenció primera que jo tenia sinó que també hi vaig veure la possibilitat del coneixement dels nombres enters. La taula índex de xafogor i fredor i les taules de temperatura de l'aire i temperatura de sensació i velocitat del vent.


Es planteja un treball per parelles de nivells propers. Se'ls demana que interpretin les taules i els gràfics, que identifiquin les variables que hi intervenen, quins càlculs hi deuen haver intervingut per obtenir les dades i quines descobertes matemàtiques els sembla que han fet. En veure les produccions em va sorprendre descobrir com van arribar a dissenyar la representació gràfica en el pla dels nombres enters i les respostes que donaven en relació a la funcionalitat dels nombres positius i negatius.

En aquestes produccions podem veure com intenten ordenar els nombres en la recta numèrica. Busquen una posició lògica en l'espai i arriben a ordenar nombres negatius a l'esquerra/baix i nombres positius a la dreta/dalt. En la devolució de posada en comú alguns manifesten haver tingut en compte el nombre 0 com a punt de partida. Es posa de manifest el gran ajut que els ha sigut poder analitzar i comparar diferents tipus de gràfics per a diferents objectius.

Encara hi ha molta inseguretat en les seves argumentacions i decidim consultar un llibre de text de matemàtiques de 6è per confirmar el que ens pensem que hem descobert. Mantenim les mateixes parelles de treball i comprovem que el que hem analitzat i argumentat és un contingut matemàtic que està desenvolupat en el llibre. Estem molt satisfets.


Com pot ser la nostra taula?

Una altra idea que va quedar palesa va ser com les variables atmosfèriques afecten físicament i emocionalment a les persones. Per això decidim continuar investigant amb més taules meteorològiques.
Per això, diàriament es recullen les dades meteorològiques de tots els pobles. Ens agradaria saber com ha evolucionat el temps a la nostra comarca en les últimes setmanes, però no sabem massa bé per a què i quin tipus d'informació es recull.
Entre tots caldrà recordar la importància de recollir aquestes dades: preveure desastres meteorològics, en l'agricultura per preveure possibles plagues o rendiment dels cultius, l'afectació emocional del fred i la calor, el vent....
Explico que és tant important el fet meteorològic en la societat que, a Catalunya sol, existeixen dues xarxes encarregades de recollir diàriament dades per tenir el control meteorològic de tot el país... En Martí recorda el cas de casa seva. Ens posem d'acord que és tan important recollir aquestes dades que hem de poder-ho fer a l'escola, per controlar les activitats que s'hi fan...

En aquest moment prenc consciència del que hem avançat... Veig la importància de l'argumentació en poder fer evolucionar les idees. Com han canviat les coses! Ara és tanta l'emoció del grup que tothom vol posar-ho en pràctica. La meteorologia pot ajudar a preveure i modificar el dia a dia del Centre.
És el moment d'aprofundir en els aprenentatges amb l'emoció de les pròpies vivències.

Iniciem un treball en grup cooperatiu. Decideixo aquesta organització per tal que cadascú dels membres del grup desenvolupi al màxim una tasca d'investigació sobre la taula proposada. Hi ha molta informació per analitzar i cada individu del grup de quatre podrà aportar molta feina en menys poc temps. En acabar l'anàlisi un portaveu de cada grup farà la devolució del seu estudi a tot el grup classe. Caldrà doncs, haver-se posat d'acord, prèviament amb el propi grup.

El material que analitza cada grup està en funció del que necessitem: entendre bé què volen dir les dades que es recullen, tant les que hem recollit diàriament a l'escola com les taules dels exemples que ens han portat els experts per muntar una estació meteorològica convencional; decidir quines dades ens semblen més importants i perquè; proposar una taula de dades per l'escola.


Cada grup disposa de:
- la taula recull que va acordar l'aula per les dades de cal Martí
- una de les taules de la xarxa XMET de Banyoles i
- una de les taules de la xarxa Agrometeorològica de Sant Pere de Ribes.

Se'ls demana que estudiïn les tres taules, que mirin el que no entenen i el que de seguida han sabut què vol dir, que decideixin quines dades els semblen més importants i, finalment, que facin la proposta d'una taula nova.

Cada grup es reparteix la feina de forma diferent:
- una taula per parella i la conclusió entre tots
- una dada cadascú fins a repartir-les totes de totes les taules i la conclusió entre tots
- una taula de la proposta entre tots i la conclusió entre tots
- totes les taules entre tots i la proposta conjunta.


Van anotant en un full tot el que entenen de cada dada És molt important que entenguem bé el que estem fent. Els de 4t volen saber dades del vent pel projecte dels molins, els de 1r per la temperatura de l'aigua i... ha de ser útil per tota l'escola!


Fan una proposta de taula per recollir les dades de l'escola.


Cada grup cooperatiu intenta consensuar les idees i el seu portaveu fa una proposta al gran grup en la devolució de posada en comú.
En aquesta conversa intentem posar-nos d'acord en què vol dir cada paraula, cada símbol, cada abreviatura... tot el que hem vist en els materials que hem analitzat. Volem decidir quines dades hem d'utilitzar per l'escola, quins fenòmens val la pena controlar, com es mesuren, quins aparells comprarem, com enregistrarem les dades i com les utilitzarem. Cadascú intenta argumentar el seu significat i d'aquesta manera vaig veient les dificultats que tenen per expressar perquè els fenòmens es mesuren en determinades unitats. Un grup ens explica que quan han vist que a la taula deia "Precip." no han sabut de seguida què volia dir. Han hagut de mirar a sota la columna per veure quina dada els posava. La Cèlia i en Martí comenten que hi posa 0,05 mm. i "és clar, això és el pluviòmetre, l'aigua dins el pluviòmetre". Veig que tenen idees de com es recull la pluja però pregunto " si l'aigua és un líquid, per què la unitat de mesura és mm, en longitud, i no en litres, en capacitat?".

Aquí veig la possibilitat que aquesta conversa es converteixi en una demostració. Per això decideixo que tothom pugui dir la seva, que vagin sortint els arguments de les idees que tenen sobre la relació que hi ha entre mesura dels líquids i la mesura de longitud. En un primer moment hi ha alumnes que relacionen els mm per mesurar una quantitat de pluja en un espai petit. D'altres que relacionen la mesura de l'espai amb mesurar dues o tres dimensions. Durant molta estona van dient que els líquids han de mesurar-se per la seva quantitat i no per l'espai que ocupen. Arriba un moment que pensen que l'objecte de mesura, el pluviòmetre, ha de tenir unes dimensions determinades per poder mesurar els líquids. La mesura en litres es relaciona amb espais molt grans:

M: I per què no diem que han plogut tants litres?
Alguns: Seria el mateix...
Cèlia: Ah!!!
Albert1. Perquè és molt gran mesurar en litres.
Cèlia: Necessites molts pobles...<
...
M: Tu dius que necessites un espai molt gran per recollir litres...
Cèlia: Sí.
Martí: Metres quadrats...
M: I el pluviòmetre té metres quadrats?
Alguns: No... depèn de quins...
M: Què té, doncs?
Alguns: Hi ha pluviòmetres molt grans...
Martí: El pluviòmetre calcula... els mm dels litres per metre quadrat.
M: Per tant, aquesta dada de la taula en mm què ens diu?... que han caigut tants mm a on?...
Alguns: Al pluviòmetre.
M: De quines dimensions?
Alguns: A Ribes...
M: A Ribes?! Però, amb quines dimensions?
Martí. Per metre quadrat...
M: Per metre quadrat? I com ho saps?
Martí: Ah, no... que són mm, ....
M: mm, quan?
...

La conversa continua amb el debat sobre les dimensions que haurien de tenir els pluviòmetres i ens posem d'acord en què hi ha unes mides pensades i que es poden fer les equivalències, com una escala numèrica. S'enceta tot un debat sobre quines dimensions mesuren els pluviòmetres i surten constants demostracions, per exemple del que vol dir elevat al quadrat a diferència de a la quarta, imaginem pluviòmetres de metre quadrat amb les taules de la classe.... i ens preguntem per què deuen estar milimetrats:

M: Si imaginen un pluviòmetre d'un metre quadrat... ha de ser un metre quadrat de parets. I, el pluviòmetre, el que calcula és els litres que cauen en aquest espai. I per què dona mm? Doncs perquè és quan ocupa la pluja en aquest espai que ha caigut. Si?... Dieu que fem servir els mm perquè estan fent servir l'alçada però en el fons estan pensant en els litres que han caigut en un espai determinat. Els mm ens diuen el que han ocupat aquests litres en alçada. La pregunta és, si en comptes de fer un metre quadrat fes menys... pujaria igual la pluja o no? Martí: No, pujaria més.
...
Com puc fer que s'adonin que aquesta és idea errònia? He de provocar més diàleg, he de poder dir també les meves idees, encara que amb molta inseguretat; no he aprofundit mai en aquests aspectes!
A partir d'aquí, la conversa que parteix d'una hipòtesi es converteix en la demostració de la "teoria dels mm en la pluja". Veieu-ne els arguments i contraarguments i la importància de l'intentar escoltar des de "l'ensenyant" i el poder dir des del que "aprèn":

M: Plou a Ribes, hi ha un pluviòmetre al mig de l'escola, pujarà més?
Alguns: Sí.
M. Sí? Com més petit, pujarà més?
Alguns: Sí.
M: Clar. Perquè la pluja es concentra en el pluviòmetre, no?
Robert: ...d'un metre cúbic...
M: Un moment Robert. La pregunta és; tenim un pluviòmetre d'un metre quadrat, molt gran i la pluja puja 3 mm, si tinguéssim aquest pluviòmetre més petit, quan pujaria la pluja, més o menys?
Cèlia: Més.
M: Sí?... Esteu convençuts???
Alguns: O, no, no, no!!! Perquè si és baixet? Pot ser així de petit però molt llarg!
Cèlia: Com, no ho entenc!
M: Si el pluviòmetre gran és al pati i està plovent i al seu costat hi ha un pluviòmetre petit, en quin pujarà més la pluja?
Cèlia: Més prim vols dir?
M: Menys ample, que sigui d'un centímetre quadrat o de deu centímetres quadrats. Pujarà més o no?
Cèlia i Martí: Clar.
M: Clar, jo m'ho imagino, per què la pluja es concentra tota en el pluviòmetre.
...

En aquest moment de la conversa sóc jo la que començo a entendre la relació que hi ha entre la mesura en mm i la pluja. El pluviòmetre ens marca l'alçada de la pluja, no la capacitat. Les dades de pluja en mm no són la pluja que cau en un espai sinó com es reparteix la pluja en tot aquest espai i l'alçada que agafa.
L'aprenentatge s'està produint en comunitat, a partir del valor de les argumentacions de tots els que en formem part, de les demostracions i justificacions que s'estan fent, sobretot els alumnes, i les reflexions que els aporten les meves intervencions. Sorprenent. La conversa continua per desvetllar la "teoria dels mm en la puja":

...
Alguns: Ah!!! No, no en cau menys!
Cèlia: Ah, clar!
Alguns: Cau la mateixa quantitat!!!
M: Per què?
Tots diuen la seva.
Robert: No és que plogui més, és que hi cap més quantitat en el pluviòmetre.
...
Veig que hi comença a haver més gent que ho entén com jo...
...
M: Però, puja igual o no puja igual, Robert?
Robert: No.
Albert: Que si és més petit el pluviòmetre ocupa menys espai, i si ocupa menys espai cau menys aigua.
M: Per tant la proporció és la mateixa? En un espai gran i en un espai petit, la proporció és la mateixa? Seria equivalent?... A veure Judith, que fa estona que tens el braç alçat...
Judith: Per exemple, si tu tens una caixa gran i una petita. A la caixa gran hi cabran més gotes.
M: Sí, però jo no pregunto si hi cabrà més quantitat o no. Això ja ho veig que no. Jo pregunto si pujarà igual d'alçada o no.
Alguns diuen que sí, d'altres que no.
M: A veure Cèlia.
Guillem: Perquè per ser més gran l'aigua es reparteix.
Alguns: Però en cau més!
Júlia: Els pluviòmetres tenen a dalt una boca més ampla i es van fent petits.
M: Però, ara, estàvem imaginant un pluviòmetre més gran i un altre més petit, sense embut...
Júlia: Al gran, evidentment que li cauran més gotes que en el petit, però si el gran és més ample...el gran és més ample, no? Doncs, la pluja no li pujarà tant, el petit si és més estret, encara que li caigui menys, pujarà més.
Alejandra: Però, pot ser que sigui igual, perquè si el gran agafa més aigua, puja menys, per exemple 3 mm però l'altre és més petit, agafa menys aigua i puja més.
M: Igual o més...?
Alejandra: Ai, igual.
M: És a dir, estaríem d'acord en què si l'espai és gran la quantitat d'aigua que es recull és més, més litres. Però l'espai en alçada que ocupa pot ser el mateix que en un espai reduït que agafa menys litres, però l'alçada que ocupa és la mateixa.
...

Ja veig que alguns comencen a evolucionar en la idea però encara "hipotetitzen" sobre si pujarà igual o no. De cop i volta comencen a dir: "ara sí que ho veig, ara hi caic, sí, sí és igual, el que passa és que es reparteix més o menys, síííí!!!, jo ho vull demostrar! a la pissarra!. L'alegria és considerable per tot el grup classe. En Robert surt tot decidit a fer la demostració que ens aclarirà del tot la "teoria dels mil·límetres en la pluja".
...
M: A veure, un moment. El Robert ho vol demostrar a la pissarra!
Robert: (mentre va dibuixant) Aquí tenim el gran, no? Molt bé. Aquest és el petit. Plou per tot arreu (dibuixa la pluja)... És com si en aquest d'aquí (assenyala el gran) n'hi haguessin molts de petits. I la mesura serà la mateixa ( fa un línia horitzontal) aquí que aquí.
Alguns: No!
Alguns: Clar que sí!
Martí: Clar! Es reparteix!!!
M: Dibuixa un pluviòmetre dins l'altre, Robert!
Robert: Mireu ( mentre dibuixa el recipient petit dins el gran, el va repetint)
Martí: Cau igual!!!
Alguns: Cau igual!!!
...
Es produeix un aplaudiment general de tota la classe! Ho havíem solucionat. En aquell moment penso en el que acaba de passar. Una situació real, molt complexa d'entendre, s'ha pogut comprendre amb l'elaboració i la reelaboració de totes les nostres idees i aportacions. I ara, quina satisfacció general. Estem segurs del que tenim entre mans. Cal continuar per demostrar-ho científicament. Estic engrescada a continuar en aquesta línia.
...
M: Un moment... que s'han dit coses molt interessants... Abans l'Alejandra deia: "Doncs podem fer-ho amb litres!" És el mateix?
Alejandra: No.
M: Això sí que és el mateix... no ens importa tant si han caigut molts litres o pocs, dependrà de la boca del recipient; en canvi, com que el que sempre és igual són els mm... per això els fem servir. Per la precipitació ens és igual la forma del recipient, ens importa poc la quantitat en litres, ens importa poc la quantitat que reculli. Pels mm ens importa l'alçada i no la quantitat.
Cèlia: Jo encara no ho veig clar, ho haurem de comprovar.
M: Sí. Ho haurem de comprovar... Podem posar al pati diferents recipients...
Alguns: Però han de ser molt iguals.
M: Què és l'únic que ha de ser igual?
Alguns: Res.
Cèlia: Si és prim!!!!!
Alguns: La longitud.
Alguns: L'alçada.
Alguns: Ha de quedar recte.
M: Això sí, la forma? Han de ser recipients semblants. Hem d'utilitzar la mateixa unitat de mesura per tots, els mm? Ho haurem de provar. Haurem d'esperar que plogui.

Acabem la devolució en gran grup aquí. Recullo totes les produccions dels grups cooperatius per poder-les analitzar i preparar la següent sessió. Ja veig que caldrà fer moltes demostracions i comprovacions.

Els sis experiments

Em llegeixo i analitzo els treballs escrits dels grups cooperatius. La proposta d'una taula per utilitzar de des l'escola fa que es plantegin la funcionalitat de les dades:

- Cal enregistrar-ho en hores d'ús
- Cal enregistrar els fenòmens que ens siguin útils

Això pot ser-ne una mostra:


Tots els grups fan la proposta a partir de la necessitat de saber quin temps fa:

- Quan entrem al matí per comparar-ho amb altres llocs: 9:30
- Abans d'anar al pati per preveure si ens hem d'abrigar o no: 10:30
- Abans d'anar cap a casa, per organitzar la sortida si plou: 11:45 i 16:45

No ha costat gens posar-se d'acord. Ja ho tenim!. Acaba la sessió d'avui.

Continuo mirant les produccions dels grups i penso que caldrà acabar de comentar les taules de les diferents xarxes meteorològiques.
Hi ha algunes dades que no entenen com per exemple la mesura de la rosada del matí ( E.T.O.) que jo també he de buscar i entendre, la velocitat del vent que apareix en diferents mesures, la direcció del vent que tampoc sembla que tingui una mesura estandarditzada, la pressió, la temperatura absoluta o en màximes i mínimes...
Recupero la idea que la Cèlia havia manifestat en la conversa de "els mm en la pluja": "caldrà comprovar que és veritat tot el que en Robert ens ha demostrat".
Si proposo una altra sessió en gran grup és possible que la nova conversa ens porti a voler fer d'altres demostracions i comprovacions.
En parlem. Ens embranquem en discussions com ara:

- sobre la simbologia de la direcció del vent: per què la situació dels punts cardinals d'aquesta manera? per què la representació del món així? per què les fletxes en la direcció del vent? i els graus? com ho podem fer a l'escola?....
- sobre la velocitat del vent: per què s'utilitzen unitats de mesura diferent? quina unitat és més útil?...
- sobre la pressió atmosfèrica: això es veu? aquestes mesures mb i hp?...

Encara tenim molts dubtes. En acabar la conversa proposo que ens documentem i que el proper dia tinguem diferents materials per aclarir una mica més tots aquests dubtes. Continuarem el treball al voltant de sis experiments perquè penso que el que necessitem ara és experimentar per resoldre els nous enigmes. Mantinc l'organització de la tasca en els mateixos grups cooperatius. Quan vaig fer la distribució de l'alumnat en aquests sis grups de quatre persones, a l'inici de curs, ho vaig fer pensant que fossin grups heterogenis ja que permetrien una millor qualitat de raonament. Ara ja porten prou temps junts com per poder haver millorat les habilitats que necessiten per aprendre a resoldre els problemes en col·laboració. Cada grup tindrà materials diferents i jo hauré de col·laborar força amb ells per planificar l'activitat i millorar la responsabilitat individual i la interdependència dels diferents rols. Si estructurem bé les accions i clarifiquem els criteris per obtenir l'èxit, el grup aconseguirà els resultats òptims que l'activitat demana. Hauré d'anticipar molt bé tot el necessari per a cada experiment, per poder dinamitzar amb fluïdesa tots els grups. Anirà bé que siguem dues persones el màxim de temps possible.
Aquest cop la devolució la farem en forma de puzzle: cada membre del grup cooperatiu es convertirà en expert del seu experiment i explicarà les conclusions a les que han arribat, a la resta de cinc experts dels altres grups. Caldrà doncs que tothom estigui molt posat en la feina. Passarem, de treballar en sis grups de quatre persones, a treballar en quatre grups de sis persones.
A l'hora de repartir els experiments he pensat en el què pot investigar millor cada grup: per la seva manera de ser o de fer, per les intervencions en les converses anteriors, pel moment en el que estan... Per exemple, en Robert es mereix comprovar la mesura en els mm de pluja encara que hi ha un grup que fent aquest experiment tindria molt èxit. Per això li proposo que, per aquest cop, treballi amb un grup que no és el seu.
Se'ls demana que pensin com ho poden fer i que pensin com ho poden retornar als altres perquè ho entenguin com ells quan ho han experimentat.
Informo de totes aquestes prèvies. Acabem d'ajustar la proposta a partir de les aportacions i reparteixo els experiments:

1.- Els mm de pluja no depenen de la mida del pluviòmetre.
Com és un pluviòmetre?
Per què té aquesta forma?

2.- Per què l'equador, en els mapes, no està al centre?
Expliqueu els diferents tipus de projeccions.
La demostració de la taronja

3.- Dos metres per segon és molt o poc?
Una persona, a quina velocitat camina?

4.- X m/s i Y Km/h, és el mateix?
Penseu un exemple diari que tots puguem entendre.

5.- Dibuixem la rosa dels vents al pati?
Posem nom als vents?
Com la dibuixem, a la terra o al ciment?
Hi posem fletxes o graus?

6.- Què és la pressió atmosfèrica?
De què depèn?
Què són les isòbares?
Què és un anticicló? I una borrasca?

Els mm de pluja no depenen de la mida del pluviòmetre

Encomano aquesta feina a un dels grups cooperatius més feble perquè penso que ja hem parlat molt del que pretenen demostrar amb aquest experiment i això els ajudarà a tenir èxit. A més a més, s'incorpora el Robert que donarà molta empenta al grup. Determinen que necessiten el següent material:

- Un pot gran, de 25 centímetres quadrats (per exemple).
- Quatre pots més petits, de 5 centímetres quadrats (per seguir l'exemple anterior i que les mides acabin coincidint).
- Un regle milimetrat.

Hipotetitzen que el pot gran s'omplirà igual que els altres quatre. Si volguéssim recollir la mateixa quantitat d'aigua podríem ajuntar els quatre pots i farien el mateix que un. El nivell de l'aigua serà el mateix, ja que la pluja es reparteix per un igual per tot l'espai.

La forma ens és igual però ha de ser transparent. El lloc que trien per recollir l'aigua és el balcó de la classe que dóna al carrer, per tenir l'accés més controlat i certificar que ningú ho manipula. Ara només cal esperar que plogui.


Just el dia abans de la devolució als altres grups es posa a ploure. Recollim l'aigua i comprovem que la nostra hipòtesi és certa:

"El nivell de l'aigua ha pujat per igual en tots els recipients. Per això la precipitació es pot expressar en mm".



Amb aquests materials i els fulls d'apunts qualsevol persona del grup ja ho pot demostrar als altres: som experts en aquest tema, ho hem comprovat i ho entenem tots!


"Mireu, ara sí que està clar. El nivell de l'aigua ha pujat per igual en tots els recipients".

Les altres cinc demostracions

La història de l'estació meteorològica va continuar. Cadascun dels altres experiments van conduir al grup classe cap a altres investigacions:

- la formació del món, l'època dels descobriments i les representacions cartogràfiques
- el concepte de velocitat i les diferents aplicacions
- els graus i el sistema sexagesimal. Les civilitzacions i les seves formes de representació i càlcul: com calculaven els egipcis i els babilonis
- el problema de la pressió i la seva mesura. El concepte de hectopascals.
- ...

Amb tot això descobrim que les persones sempre hem volgut entendre la complexitat de la realitat que ens envolta. Just, per això, aprenem i sabem!

Vam poder proposar diferents pressupostos per comprar l'estació i es va acabar el curs 2002-03 i la història d'aquest 6è. La seva il·lusió és que el proper curs 2003-04 els seus companys i companyes continuïn el que ells no han pogut acabar. Ho deixen tot a punt. A l'inici del següent curs proposo al nou grup de sisè la compra de l'estació meteorològica. Ja ho tenim tot. Al setembre del 2004 ho instal·larem a l'edifici definitiu.

Missió complerta!!!