Un any per Carnaval els nens i les nenes de 6è de la nostra escola van fer un Carnestoltes molt bonic amb la cara del Quixot. Va quedar tan bé que van decidir no cremar-lo i pujar-lo a dalt davant de la porta de la biblioteca per a què fes de vigilant.

Però sabeu que feia per les nits, quan no hi havia cap nen ni cap nena i ningú no el veia?. Doncs, es passejava per tota l’escola, baixava per les escales, mirava què hi havia a totes les classes, anava a l’aula de psicomotricitat a jugar una mica amb les pilotes…però sabeu que li passava…al cap d’una estona s’avorria molt, estava molt i molt avorrit.

Un dia va pensar… he vist què hi ha a tota l’escola, però mai he obert la porta que sóc encarregat de vigilar; aquesta nit hi entraré, i…així ho va fer.

Quan va entrar, va dir, renoi, quants llibres que hi ha aquí dins!, no havia vist mai una biblioteca, i què deuen explicar aquests llibres?, encuriosit en va obrir un i no va parar de llegir fins que se’l va acabar. Entusiasmat com estava, i esgotat es va quedar adormit.

Quan es va despertar ja eren les nou del matí i l’escola estava plena de nens i nenes i l’encarregada de la biblioteca estava a punt d’arribar. Va decidir afanyar-se i anar corrents cap a la porta, però... s’havia deixat la llança damunt dels coixins de colors al racó dels contes dels més petits de l’escola, aquells contes que tenen un cercle de color roig. Va tornar a entrar, la va agafar i quan justament l’encarregada de la biblioteca va pujar l’últim esgraó de les escales, ell acabava de posar-se tot format amb la llança ben agafada i recta com si no hagués passat res.

Tot el dia va estar desitjant que es tornés a fer fosc per tornar a entrar una altra vegada, però això sí, ara es deixaria la llança a fora i així no se la tornaria a deixar.

Cap a les vuit de la tarda quan les senyores de la neteja ja havien marxat, va tornar a entrar i va començar a llegir, com més llegia més content es posava perquè trobava uns llibres amb unes històries tan boniques que el transportaven a altres móns imaginaris de fades, de mags, de monstres...

Va decidir investigar que hi havia més a la biblioteca. Va trobar el prestatge on hi ha els vídeos i les revistes que els nens i les nenes més grans poden utilitzar per fer treballs.

Al costat hi havia uns altres prestatges on els llibres tenien un cercle de color blau, aquests eren per als més grans, els de C.Superior. Una mica més a l’esquerra els llibres canviaven de color ara tenien el cercle de color verd, aquest eren per als nens i nenes de C. Mitjà.

Quan es va girar, va veure que a l’altra paret també hi havia més llibres, però aquests no tenien colors, tenien uns números, els va fullejar i va veure que parlaven d’història, d’esports, de descobriments, de receptes de cuina, d’animals, de plantes...i de moltes coses més.

Caram! va pensar, si me’ls llegeixo tots sabré moltes coses.

Després va anar cap a la taula de préstec on hi ha un ordinador i va veure que podia consultar el catàleg de tots els llibres de la biblioteca. I va descobrir que a la biblioteca del CEIP Sant Agustí hi ha gairebé 2.000 llibres. Si no podré arribar mai a llegir tants llibres va pensar.

Renoi!

Llavors va obrir un dels dos ordinadors que són pels alumnes, i es va connectar a internet per consultar si hi havia altres biblioteques. Va descobrir que cada escola en té una i que també n’hi ha als pobles i a més a més que són gratuïtes, o sigui, que surt gratis això de llegir i agafar llibres en préstec per emportar-se a casa.

El vigilant estava tan content d’haver descobert el món de les biblioteques. Va obrir la finestra, ja feia estona que havia sortit el sol, aquell matí va decidir que es quedaria a viure a la biblioteca, que ho explicaria tot a la senyoreta encarregada de la biblioteca i l’ajudaria a cuidar la biblioteca i a explicar als nens i les nenes de l’escola com era de divertit llegir.

Quan el vigilant em va explicar la seva història, primer no me’l creia però el vaig veure tan convençut que al final ens vam fer amics.

Jo li vaig explicar que tots els nens i nenes de l’escola tenen un nom i que si ell volia ser amic seu també n’hauria de tenir un, així va ser com vam organitzar un concurs per posar nom al vigilant i, a més a més, els nens i nenes més grans van fer dibuixos per convertir-lo en la nostra mascota de la biblioteca.

Sabeu com li hem posat? va guanyar el nom de XOT.

I aquesta és la història d’en XOT que vol ser amic vostre i company de lectura.