Com som

perquè creiem que

l'educació és més obra d'amor que de ciència

no hauria de ser mestre el que no senti la verdadera vocació i no es vegi capaç d'estimar, tractant els infants amb respecte a la seva personalitat

això exigeix al mestre una fina percepció, un gran respecte i una estimació profunda per cada infant

cada mestre és un món, un món que quan s'implica en el coneixement dels altres es va transformant

l'educació sempre comporta la voluntat de transformar l'altre i alhora suposa acceptar que en aquest procés tu vas deixant de ser qui ets.

hem fet la nostra escola...

pots fer-la com et sembli, m'agrada, les ganes de lluita, la idea de progrés associada a l'activitat de l'escola, la diversitat, la creativitat, el molt treball, caos que mostra un ordre, no mecànica, no tecnològica ni esportiva, humana i creativa, viva, esforç de grup, en moviment, conjunt molt agradable, caos ben ordenat, suma de moltes iniciatives, projecte, diversitat de ritmes i de mèrits, punt de referència per nens i nenes...

diversitat d'elements heterogènis i organitzats i unió compacta de les peces que conformen el conjunt; i una funció concreta i clara: posar textures diferents en un teixit que és la societat; la finestra clara i neta deixa veure la idea de claredat darrera l'aparent confusió; expressió única final a partir d'elements no uniformats, com a llibertats dirigides cap a una idea general compartida, com a diversitat; hi ha un fil conductor, una suma d'energies, potser el que anomenem "fer escola"; volem que ho sigui; s'està anant... hi ha cap fita?...mai no es pot dir que s'ha arribat.