JOC DE BIRLES
Birles
Informació i documentació

Si voleu informació sobre el joc de birles a Ascó llegiu la SECCIÓ DE Jocs d'abans del núm. 34 de la revista MALPÀS.

COM HI JUGUEM?
Cada jugador disposa de 3 birlots per intentar tombar les birles. La puntuació és la següent:

1 birla caiguda = 1 punt
2 birles caigudes = 2 punts
3 birles caigudes = 3 punts
4 birles caigudes = 4 punts
5 birles caigudes = 10 punts
6 birles caigudes = llenya!!! 0 punts

JOC DE LA RANA

Rana

Rana


COM HI JUGUEM?
Cada jugador disposa de 10 fitxes que intentarà fer entrar en algun dels forats del taulell de joc.Informació i documentació

És un joc molt antic. Egipcis, grecs i romans ja jugaven a algunes varietats d'aquest joc col·locant a una alçada determinada una àmfora el contingut de la qual acabaven de beure. Aleshores intentaven introduir dintre unes petites pedres. Qui no ho aconseguia perdia i havia de pagar el beure.
El segle XVIII fou un joc molt estès per tota Europa. Durant el segle passat fou molt conegut per Espanya, en particular a Castella i zones d'Aragó, en particular dels Pirineus.
Durant la dècada dels anys cinquanta i també seixanta era joc habitual a l'entrada de bars i tavernes, tenint com a costum jugar-se el beure entre els que hi feien cap.
Avui dia aquest joc és considerat un esport ja que té unes regles i unes normes fixes.

La puntuació és la següent:

Rana = 100 punts
Molí = 50 punts
Ponts = 25 punts
Forats = 5 punts

TABLA O PLANTA DE L'ESGLÉSIA

Tabla

Tabla

 

Informació i documentació

Es tracta, també, d'un joc típic de taberna, de bar, on la gent s'hi jugava el beure.
La forma de la taula ens recorda la planta d'una església -d'aquí el seu nom-, amb una nau principal i unes capelles o naus laterals. Com és lògic, la zona que correspondria a l'absis o altar té major puntuació que no pas la porta d'entrada.
Els jugadors han d'intentar puntuar el màxim fent entrar les deu arnelles en el màxim nombre de forats possibles.

COM HI JUGUEM?


Cada jugador disposa de 10 fitxes que intentarà fer entrar en algun dels forats del taulell de joc. La puntuació ve marcada sobre la planta de l'església
.

JOC DE LA TRISELLA

Trisella

Trisella

Rana i trisella

Trisella

Informació i documentació

Del joc de la trisella ja ens en parla Carmel Biarnés a l'apartat de jocs de la Guia d'Ascó. Dolors Cabré, en el llibre Riba-roja d'Ebre i el seu terme, fa referència també a un joc que anomena de la trigella o de la bola, però tampoc indica com es desenvolupa.
El veí d'Ascó Antonio Ribes Ferrer, de 81 anys, recorda haver vist jugar a la trisella, i ens diu: La trisella era una fusta, com un calaixo, que es feia servir per treballar amb los animals, per a portar terra, s'enganxava al collar de los animals i s'arrastrava la terra. El joc de la trisella tenia uns forats i es tenia de tirar la bola i encertat als forats. N'hi havia que la tenien a cal Sac, allà dalt a la Figuereta. Només hi volien jugar els més grans perquè… perquè els més petits fèiem nosa.
Mariano Vallès Biarnés, de 92 anys, ta
mbé recorda el joc i explica que s'hi jugava al fossar vell i a l'era de l'Esquerré. Diu que en el joc de la trisella s'hi casava cèntims (es jugaven diners).
A Riba-roja, el senyor Agustí Agustí Cervelló, de 105 anys, confirmà exactament els comentaris anteriors, explicant-nos que ell hi havia arribat a jugar. L'anomena joc de trigella o de la bola i diu que era un joc d'aposta en el qual dos jugadors s'apostaven quartos. Des d'una distància de dos a tres metres s'havia de tirar la bola i si queia en un forat de color negre es guanyava, si queia en un forat roig, es perdia. Es podia jugar a un determinat nombre de tirades o bé, simplement, a una.

COM JUGUEM?


Cada jugador té cinc boles de fusta. Des d'una distància d'uns 2 metres intentarà introduir una bola als forats negres.

La puntuació serà:
2 boles als forats negres = 3 patacons
3 boles als forats negres = 5 patacons
4 boles als forats negres = 8 patacons
5 boles als forats negres = 10 patacons
Per cada bola entrada en un forat roig es descompta 2 patacons

LO CAU

Cau

Cau

Informació i documentació

Lo joc del cau té els seus orígens en qualsevol dels jocs de caniques que des de l'antic Egipte, passant per la Grècia i Roma clàssiques, es practicaven.
En nombroses tombes d'aleshores i en restes arqueològiques diverses -com ara el Forum de Roma-, s'han trobat caniques de materials diversos (pedra, marbre, vidre, os…).
Avui, els principals centres productors de caniques del món es troben a Alemanya i Mèxic.

COM HI JUGUEM?


En tractar-se d'un joc sobredimensionat jugarem amb pilotes petites. Cada jugador disposarà de 8 pilotes que intentarà fer passar per les portetes (forats) del joc. Cada porta té, depenent de la seva grandària i dificultat, una puntuació diferent.

JOC DEL FLÈNDIT
Flèndit

Informació i documentació

El joc del roll o flèndit era habitual a mitjans de segle passat, en particular entre els nens del poble que es jugaven santets, cromos o patacons en cada tirada. A principis de segle hi jugaven també els adults, jugant-s'hi diners.

COM HI JUGUEM?


Cada jugador disposarà de tres rolls que llançarà contra un petita canut damunt el qual hi haurà un nombre determinat de patacons. El canut estarà al centre d'una circumferència d'un parell de pams de radi.
Si en llançar el roll aquest toca el canut i fa volar els patacons anant a parar fora de la circumferència i, a més, el roll no queda dins d'aquesta, es guanyen tots els patacons que hagin sortit de la rotllana.
Si en llançar el roll aquest toca el canut i fa volar els patacons fora de la circumferència però el roll resta a dins d'aquesta no es guanya res.

En cas que es llancin tres rolls i no s'encerti es perd el torn. Es guanyen tants patacons com surten de la circumferència.