Xocolata desfeta
Espessa i lluent,
tothom se la menja,
ai, a cremadent.
En xicra o en tassa,
prou que ho diu la gent,
mai no n’hi ha massa.
S’hi poden sucar
galetes, melindros,
o bé un tros de pa.
Es bona al matí
i quan s’hi berena
té un gustet molt fi.
Espessa i lluent,
tothom se la menja,
ai! A cremadent.
Pa amb xocolata
Un bon tros de xocolata
i un bocí petit de pa
són la solució més bona
per berenar.
El pa sempre allarga massa,
la xocolata fa curt,
i així el compte de la vella
mai no surt.
Però si no surt el compte
tant se val, que res no hi ha
com el pa i la xocolata per berenar
Culleradeta de sucre
El paladar s’enlluerna
i la llengua es posa a cantar
quan entres dins la boca
barrejada amb el menjar
Ma mareta és tartamuda,
el meu pare és cantador.
Vesteixo blanc de per fora
i tinc sang groga en el cor.
(l’Ou)
Sóc tota jo morenor,
rival de les confitures,
em veuràs moltes vegades
al nas de les criatures.
(la xocolata)
Com que és moreno el meu pare,
jo sóc morena també.
I encara que sembli estrany,
per fer-me m’han de desfer
(la xocolata)
Negra per dins i per fora
delícia de xics i grans.
Qui en menja mai no plora,
però s’embruta les mans.
(la xocolata)
Un pastís en miniatura
dins un vaixell de paper
sense soldat ni criatura.
Es menja a casa i també al carrer.
(La magdalena)
Tova, dolça i molt suau
i plora com ella el babau.
(La magdalena)
