| |
Un lip dub (o bé lipdub,
en català: doblatge labial) és un tipus de
vídeo que combina sincronització labial i doblatge d'àudio
per fer un vídeo de música. Es fa filmant una
successió contínua, i sense talls, d'individus o de
grups que vocalitzen de manera que sincronitzen els
llavis amb la lletra d'una cançó que escolten des d'una
font aliena, com ara un àudio enregistrat en un enginy d'àudio
mòbil; és a dir, els participants canten un tros de la
cançó fins que són substituïts in situ per un
altre participant que continua per on anava l'anterior
participant, i així successivament, fins el final de la
cançó. Posteriorment, s'edita la gravació resultant
afegint l'àudio original de la cançó a la pista d'àudio
del vídeo final. Si
bé s'assemblen als vídeos de música senzills, sovint
comporten força preparació prèvia i s'elaboren de
forma meticulosa. Els lip dub més populars són
fets mitjançant una única gravació, no editada (un pla
seqüència), que sovint ens transporta a través d'espais
diferents i situacions en un entorn (per exemple: un
edifici d'oficines o una universitat). Amb el sorgiment
de llocs webs que ofereixen continguts de vídeo,
participatius i d'abast massiu, com ara YouTube, s'ha
popularitzat aquest tipus de vídeo.
Tom Johnson, un blocaire
especialista en tecnologia i comunicació, descriu que
les característiques mínimes que ha de tenir un bon lip
dub han de ser:
- Espontaneïtat:
"Fa la sensació que algú tingués la idea
en el mateix moment, treu la càmera de vídeo
personal, i diu: eps! nois: fem un lip dub
amb aquesta cançó".
- Versemblança: La
gent, producció i situació semblen espontànies,
no preparades i reals.
- Participació: "El
vídeo no consta d'una sincronització
espectacular feta per una única persona, si no d'un
grup, participant tots junts en un esforç
espontani, que sembla que comuniqui l'actitud i
humor de la cançó."
- Humor: la gent mostra
una actitud divertida en el vídeo.
(Font: Wikipèdia)
|
|
