Un tret misteriós
granotes tenien pèl, en un lloc molt llunyà de l’Amèrica…
Una colla d’indis de la tribu dels “peus negres” que havien sortit a caçar van trobar unes petjades d’intrusos i com ja
sabeu, els indis són especialistes en seguir rastres; els van anar al darrere fins al riu, on desapareixien. A l’altre costat del riu uns arbustos es movien…
De sobte, es va sentir un tret, l’indi Lurak va caure al terra ferit, per que l’havien disparat al pit.
Una índia que es deia Cor i el seu germà Huracà el van ajudar a aixecar-se i se’l van emportar al poblat..
Lurak era el fill del cap de la tribu. Els seus pares van enviar a buscar el bruixot per poder curar-lo. El bruixot va dir que li havíem de posar un pegat amb fulles d’eucaliptus, flors de jonquill i grans de blat de moro, tot ben aixafat. L’índia Campaneta es va cuidar d’anar a buscar el blat de moro de moldre’l, la Mimito de collir les fulles d’eucaliptus i l’Huracà de portar les flors de jonquill blau.
L’endemà la colla d’indis van tornar al riu, els arbustos ja no es movien, però hi havia petjades a l’altra banda i els van seguir fins arribar a un campament .Des de lluny hi van veure un grup de cowboys ,muntats en cavalls ,vigilant un ramat de vaques.
Els indis van acordar anar al campament per esbrinar que havia disparat a l’indi Lurak i s’atansaren enmig d’una gran polseguera
Els cowboys al veure venir els indis s’havien ajuntat, un d’ells,
el més jove portava un rifle.
Ja el volia aixecar, per apuntar els indis , quan el capatàs dels cowboys anomenat Joan de la Bóta Gran li va dir :
Quan els indis van arribar on eren els cowboys van començar a parlamentar . L´ Huracà va exigir :
Volem saber qui ha disparat al nostre company Lurak .
Joan de la Bóta Gran va preguntar a Cap de Pardals ( el noi que portava el rifle):
- Has sigut tu qui ha disparat a un indi ?
- Si ,però va ser sense voler! (Va dir tremolant)
(En Cap de Pardals, era un noi ros, prim i esquifit .Que no pensava gaire, però que no era mala persona).
-Què està mort? (preguntà en Cap de Pardals somicant)
-No contestà l’Huracà però està malferit.
Els cowboys parlaren entre ells i decidiren que en Cap de
pardals aniria al poblat a demanar-li perdó.
En Joan de la Bóta Gran portà a en Cap de Pardals per la orella davant de l’Huracà i li va prendre el rifle mentre deia:
- Cap de Pardals vindrà al vostre poblat a demanar perdó.
Els indis s’emportaren en Cap de Pardals que tremolava com la fulla a l’arbre en mig de la tardor.
Quan van arribar al poblat, van trobar en Lurak, que ja es recuperava i sortia a passejar, gràcies als pegats que li havia recomanat el bruixot.
Al veure’l en Cap de Pardals es va tirar a terra i es va agenollar davant Lurak.
-Perdó, no ho volía fer ,m’he espantat al veure-us amb els arcs i les fletxes! A partir d’ara ja vigilaré una mica més.
- Les fletxes no són per fer mal a ningú, són per caçar búfals, contestà Lurak.
Quan Lurak va estar curat del tot, s’havien fet amics amb en Cap de Pardal si van decidir celebrar una festa. Van convidar als cowboys .
Com els agradaven les festes de nit van fer una foguera molt gran i es van posar els seus millors vestits. Per sopar hi havia bistecs de búfal.
Quan van estar ben tips van fumar la pipa de la pau .i començà la música amb flautes i tambors i tant els indis, com els cowboys es van posar a ballar al voltant del foc
Mentrestant ballaven, en un giravolt, Lurak i la filla del capatàs van xocar, en veure’s, es van mirar als ulls i van
enamorar-se.
Al cap d’un temps celebraren el casament.
Per sempre més LA PAU va regnar al poblat i als seus voltants .