EL PONT DE VALL-LLONGA


Pont de Vallonga, sobre el Cardener. (Foto Luigi)

 

 

 

Detall del parament del Pont de Vallonga (Foto M. Riu)

 

 


El Pont de Vallonga, abans de la darrera restauració (Foto M. Riu, 1976)

Extracte de l'article ELS CAMINS MEDIEVALS I ELS PONTS DE VALLONGA I DE LES CASES DE POSADA de Manuel Riu i Riu, publicat a la REVISTA CARDENER NÚM. 2, 1985.

Segons les coordenades que inclou el mapa de l'Editorial Alpina: Port del Comte-Serra del Verd (Granollers, 1969), a escala 1:25.000, el pont de Vallonga (o Vall-llonga) es troba situat a 42º 07' 15" de Latitud Nord i a 5º 17' 30" de Longitud E., del Meridià de Madrid, essent la seva altitud de 750 metres sobre el nivell del mar.

La Guia de l'Alt Berguedà i Cardener d'Agustí Jolis i Maria Antònia Simó indica que des de Sant Llorenç fins a les Cases de Posada hi ha 6 quilòmetres i una bona pista, però aquests darrers anys ha empitjorat molt la pista forestal i el darrer tros sols és franquejable ambb geep. Avui a peu hi ha uns 50 minuts de camí des de la vila de Sant Llorenç fins al Pont de Vallonga, i altres 45 minuts fins el Pont de les Cases de Posadaperò normalment els pocs que encara van a peu a les Cases de Posada, solen passar pel Pont Nou de Vallonga -un pont de ciment refet el 1984, car els aiguats (1) feren desplaçar el que hi havia- situat uns 100 metres més avall del que nosaltres descreiurem tot seguit, i després agafen el camí de la Creueta i la pista de les Cases, pujant per la banda esquerra del riu cap el Pla de les Cases, ja deshabitat del tot des de fa un parell d'anys, en què morí el seu darrer estadant, en Pere de les Cases. Hom calcula que per aquest darrer camí hi ha unes dues hores des de les Cases a Sant Llorenç o viceversa, anant a peu. Cal advertir, així i tot, que hom pot anar còmodament en cotxe des de Sant Llorenç fins el pont nou de Vallonga, baixant per la carretera de Berga fins a vilassaló i agafant, a l'esquerra, una pista forestal que voreja la riba dreta del Cardener des d'Aigüesjuntes, passa pel costat del Pont de Vallonga, a la seva altura, i condueix fins a la Casa de Vallonga. El qui vulgui anar a les Cases farà bé de baixar del cotxe al Pont Nou i passar el riu pel pont i continuar la resta del trajecte. Nosaltres preferim passar el riu pel pont antic i seguir pel camí vell, car el paisatge s'ho mereix.

El Pont de Vallonga antic resta situat a uns 300 metres abans d'arribar a la Casa de Vallonga baixant d'Aigüesjuntes. Servia per travessar el riu Cardener quan el camí que havia vorejat la riba dreta de l'esmentat tiu, com hem dit, passava a la riba esquerra enlairant-se una mica. Si bé el camí existia a les darreries del segle IX, el Pont de Vallonga fou construït probablement a les darreries del segle XI o bé els inicis del segle XII, i tret de petites reparacions que hom hi ha fet per tal d'eliminar els arbustos que havien crescut entre els junts de les pedres o refer un xic el sòl de palets de riera i pedra, o les baranes de pudinga, conserva força bé la seva estructura originària.

És un pont de superfície gairebé horitzontal, car sols inicia la doble vessant d'una forma molt lleugera. Té dos metres d'amplada, amb un sol arc de mig punt molt airós, car fa 11,30 mete, a jutjar per l'altura des del nivell de l'aiguafins a la clau de l'arc, en temps normal. Sumant-hi 1,20 m. que fa des de l'arc fins a la part superior de la barana , l'altura total del pont des del nivell habitual de l'aigua és d'uns 12,50 metres. La longitud total de l'obra medeix 28 metres i l'amplada total de la construcció, sumant als dos metres de calçada el gruix de les dues baranes (de 0,50 m.), fa uns 3 metres, aixamplant-se uns centímetres a la part central. Les baranes són poc altes, car sols pugen uns 25 cms. del nivell de terra del pont, empedrat com hem dit amb palet de riera, però han estat refetes parcialment en consolidar l'estructura.

L'arc mostra unes 90 dovelles per banda, de pedra calcària, d'uns 45 cms. d'alçada per 15 cms d'ample, ben polides, força regulars i ben trabades amb argamassa de calç i sorra. Per tal de bastir-lo fou precís un encimbratge de fusta, afermat per cinc bigues mestres als estreps dels dos costats. Aquestes bigues mestres, a jutjar per les mides dels forats que resten damunt la cornisa que corona els dos pilars o suports laterals, degueren medir uns 30 x 20 cms. de secció, i la seva extraordinària longitud obliga a pensar que calgué construir un o dos pilars de fusta en mig del riu mentre es bastí l'obra. A ambdues bandes són ben visibles l'esmentada cornisa de pedra, ben treballada, i els esmentats forats (29).

El parament de les dues bandes, força uniforme, mostra unes trenta filades horitzontals, amb carreus que tendeixen a ésser quadrats, més petits que les dovelles de l'arc i sols desbastat amb maceta i escoda. Predomina la pedra calcària però hom utilitzà també el conglomerat de l'oligocènic que abunda als voltants, i en especial per al farcit interior de reble. És un pont ben assentat sobre les pudingues d'ambdues bandes del riu, car ha resistit bé les avingudes torrencials d'aquest, no pas insòlites quan es produeixen pluges sobtades, com hem pogut veure els darrers anys. Hom podria preguntar-se perquèla gent del món del romànic féu construir un pont tan alt, si no hagués vist com les aigües revoltades s'emportaven palanques i feien moure el proper pont de ciment arrancant-lo dels seus fonaments. L'arcada pròpiament dita fou iniciada uns cinc metres per damunt del nivell normal de les aigües, i això ens fa suposar que hom disposva de bigues de cinc metres de longitud almenys, i que els boscos dels voltants deurien ésser ben poblats.

(1) - L'autor segurament es refereix als aiguats de primers de novembre de 1982.

(29) - Aquestes mides foren preses el dia 11 d'agost de 1976.


 

   

 


Estadisticas gratis