Història
de la nostra escola
Antecedents
El
nostre centre es va inaugurar el 28 de febrer de 1974 i actualment al nostre
municipi, com a escola, només som nosaltres. Però per saber
una mica d'on venim ens hem de remuntar a uns quants anys enrera.
En la dècada dels anys 60 hi havia diverses escoles al nostre poble:
- Escuela Mixta Dr. Roque García: Era una escola
pública i la que acollia la majoria dels alumnes del poble. Disposava
de dos edificis: un a la Plaça de l’Església (actualment
Casal del Jubilat) on anaven exclusivament els nens; l’altre edifici
estava situat al carrer Sant Marc i aquí s’escolaritzaven les
noies.
- Escuela Parroquial San José Obrero: També
era pública (no ho se). Aquesta escola estava situada on ara hi ha
la rectoria. Aquí cursaven estudis només els nois ja que no
era mixta. Aquesta escola era coneguda popularment com la dels parroquials.
- Escuela Nuestra Señora del Pilar: Era una escola
privada i religiosa. El seu personal docent eren monges de les Germanes
Dominiques de l’Anunciata. Només assistien noies. Aquesta escola
estava situada a l’edifici que actualment és l’Escola
Municipal de Música i la Llar d’Infants Pare Coll.
A començament de la dècada dels 70 es va fer un segon edifici
a Sant Marc, aleshores els alumnes de l’escola Roque García
es van traslladar aquí. Les altres escoles per diverses raons van
tancar (les germanes Dominiques van haver de marxar, i els parroquials (no
ho se) i la gran majoria dels seus alumnes van passar a l’únic
col.legi que hi havia aleshores: el centre públic Roque García.
Aquest fet també es va repetir amb els alumnes de la perifèria
del municipi: La Rabeia, la Colònia Soldevila i Vilafruns.
Una
nova escola
En arribar
a aquest punt aquest centre es va massificar i no va poder oferir unes condicions
mínimes, aleshores es va construir l’actual edifici escolar,
que va passar a anomenar-se Guillem de Balsareny. En aquest nou edifici
s’impartia des del 3r curs fins a 8è d’EGB. L’edifici
de Sant Marc es va aprofitar per acollir els alumnes de 1r i 2n; mentre
que els més menuts –parvulari: 4 i 5 anys- anaven a l’edifici
de les Dominiques, conegut popularment com les monges.
L'ampliació
A la dècada
dels 80 es van construir noves aules dins el recinte de l’edifici
principal de l’escola, destinades als nens i nenes de cicle inicial.
Aquest fet va comportar un efecte dominó: l’alumnat de Sant
Marc es va traslladar a aquest nou edificaquí, mentre que les aules
de Sant Marc es van aprofitar per donar cabuda als petits del parvulari.
La
unificació en un sol recinte
A la dècada dels 90 amb la darrera Reforma Educativa, l’escola deixa d’impartir ensenyament als alumnes de 13 i 14 anys, és a dir, 7è i 8è de la Segona Etapa d'EGB, que passen a cursar estudis d'ESO a l’institut. Aquetsa circumstància fa que quedin aules lliures que s’aprofiten per acollir els alumnes de cicle inicial i les que deixen aquests les aprofiten els del parvulari. Per primera vegada tots els alumnes de la nostra escola es concentren al mateix recinte escolar.