L'home invisible

1929-1933

Assegut a la seva cadira,
un home més aviat invisible
està pensant, i mira
però què?,ens preguntem.

Els seus ulls fan pensar,
en tristesa i ansietat,
però més a dins es pot veure
una por fàcil de comprendre.

Unes mans negres l'agafen,
el volen portar a l'infern,
però amb el seu cor ho evita
amb el seu cor lluent.

Les roses del cos d'una dona
són dedicades a Gala,
la muller de Dalí,
sa Gala estimada.

Com si Dalí no hagués mort,
la seva ànima viurà,
en qualsevol lloc,
molt lluny al més enllà.

LEO