EL GUERNICA

Els alumnes de 5è ens hem inspirat en els cantautors catalans: Raimon, Joan Manel Serrrat, Mª del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Lluís Llach,... per a escriure els poemes de Sant Jordi dedicats a la guerra a l'IRAQ.

També ens hem fixat en el famós quadre de Picasso, conegut a tots el món que reflexa els horrors de la guerra.

És una composició enorme de 7'82 m. d'amplada x 3'5m. d'alçada.

L'artista féu una gran quantitat d'estudis, per sort, es coneix tota la història perquè Dora Maar anava fotografiant l'estat de la pintura a cada moment.

 

 

Sobre l'empedrat d'un carrer desolat, a la claror d'un fanal que les bombes han respectat, una escena terrible.

 

Un ésser humà trossejat. El mort, amb els ulls oberts, encara fa el gest de cridar i té la ma crispada d'indignació. L'altre braç, seccionat, té al puny una espasa trencada, d'on neix una flor.

 

El gran brau de la força bruta s'ho mira tot impassible, remenant la cua.

 

Una dona plora amb un infant mort als braços.

Tot això hauria pogut ésser confús, però no ho és.

Picasso decantà les idees fins arribar a una netedat absoluta per a cada forma, dintre l'austeritat dels negres, els grisos, els blancs, un pàl.lid blavós i un pal.lidíssim ocre.

Una altra dona desesperada surt per la finestra fent-se llum amb el quinqué.

Tornar a la pàgina principal

 

Tothom crida d'odi. Àdhuc els animals. Hi ha la que s'arrossega gairebé, fugint, mirant obsessionada al cel dels avions assassins.

 

Hi ha l'altra dona,encara, que clama al cel amb els braços alçats davant la casa que s'està cremant, tota encesa amb la finestra plena de foc i la teulada en flames.

 

El cavall amb el ventre partit i travessat per una llança, al seu damunt, és el símbol generalitzat de la víctima innocent, però no és una víctima submisa, sinó que crida desesperadament.