Narradora

Les reflexions d'en Joan Mallart, catedràtic de Didàctica de la Universitat de Barcelona, sobre l'actitud que hem de tenir els humans per mantenir sa el nostre planeta, ens han servit per introduir aquesta peça teatral. Permeteu-nos llegir-les perquè conegueu què és: l'ecopedagogia.

"Les tres quartes parts dels recursos energètics són d'origen fòssil (gas, petroli, urani, carbó), no renovables. El seu ús contamina l'atmosfera i provoca l'efecte hivernacle. L'energia nuclear, amb instal.lacions perilloses, produeix residus d'una durada infinita al costat de la vida humana. No podem deixar un planeta enverinat… En canvi tenim energies renovables: solar, eòlica, de biomassa, hidràulica …
L'ecopedagogia és una formidable educació en valors. Supedita el nostre benestar a la supervivència de l'espècie. És la proposta d'una manera de viure més frugal, un humanisme que educa en la solidaritat i en la renúncia a comoditats personals a favor d'un col.lectiu global, de persones que no es coneixen, viuen lluny o encara han de néixer. Si volem que tothom gaudeixi de millor qualitat de vida en un futur sostenible o, fins i tot, si volem que hi segueixi havent vida, és imprescindible canviar els hàbits actuals i consumir menys. Se sap que si tots els 6000000 d'habitants del món consumíssim com els dels països rics, avui ens caldrien tres planetes més.

Convé promoure a través de l'educació el desig insà de posseir objectes materials nous i valorar allò que és vell i venerable.

Prescindir de la natura és suïcidar-se com a espècie. S'ha anunciat clarament (Al Gore, Gorbatxov, ...)

L'ecopedagogia és l'única manera de salvar la vida a la Terra. A més de contribuir a la continuïtat de la vida, es formen persones fortes, físicament vigoroses i espiritualment sanes, dotades de valors elevats i universals i de la disposició per compartir.

S'educa i enforteix la voluntat, capacitat un xic abandonada avui i per això les noves generacions, que han crescut sense privacions ni prohibicions, són menys capaces de superar les petites frustracions que porta la vida quotidiana.

També s'educa la solidaritat deixant créixer els altres perquè puguem créixer tots. Cosa que vol dir deixar lloc per a tothom, fins i tot sacrificant part del propi benestar.

Tot ens ha de conduir a trobar el valor de les coses petites, de cada dia, que tenim més a l'abast: l'amistat, les relacions humanes, el temps lliure, el plaer de la conversa tranquil.la ... I també l'art, la cultura, la literatura, la poesia, el teatre, la música, el paisatge... Moltes d'aquelles petites coses han estat les grans coses que han donat sentit a la vida de tanta gent i que ara podem tenir l'oportunitat de redescobrir si ens convencem que el que realment importa és ser-hi tots i no pas créixer desmesuradament".

El Canvi Climàtic que estem patint es deu fonamentalment a 6 gasos que s'emeten sense control a l'atmosfera. Ells seran els personatges malignes del nostre relat. Per explicar-vos el seu comportament us hem preparat aquesta paròdia, que esperem us agradi.

PERSONATGES

DÉUS i DEESSES
DEMÈTER: La Mare Terra, protagonista principal.
POSIDÓ: Déu del Mar, primer germà de Demèter.
HERA: Deessa del tro, la pluja, reina del Cel, segona germana.
HÈSTIA: Deessa de la Casa i de la Família, tercera germana.
ZEUS: Déu suprem del Cel, quart germà.
HADES: Déu del Món soterrani, cinquè germà.

ATENEA: Filla predilecta de Zeus.
ARES: Déu de la Guerra.
HEFEST: Déu del Foc, ferrer.

GASOS
CO2 Diòxid de carboni
NO2 Òxid nitrós
CH4 Gas metà
HCF Hidrofluorcarbonat
PFC Perfluorcarbonat
SF6 Hexafluorur

ACTE PRIMER

ESCENA PRIMERA

Demèter està al mig de l'escena, portarà un feix d'espigues a la mà esquerra. Davant seu grans fotografies mostraran la bellesa i fertilitat de la Terra. (Murals Pirineu) (Dibuixos Planeta sa i malalt, MªÀngels).

DEMÈTER.- Sóc la Mare Terra. Us he vist néixer a tots. Simbolitzo la fertilitat. Tinc molts anys, abans era jove i bonica. Tenia molta aigua; rius i llacs cristal.lins; mars i oceans plens de vida; prats, camps i boscos de gran bellesa que anaven canviant de color segons les estacions. Tot era serenor i harmonia; però uns éssers monstruosos m'han ferit de mort i ara estic molt malalta. Potser aviat em portaran a l'hospital. Estic trista no tan sols per a mi, sinó perquè quan jo no hi sigui, què serà de vosaltres? Els nens i les nenes on viuran?

ESCENA SEGONA

(Entren els 5 germans seus, davant de l'evidència del seu envelliment, s'hi solidaritzen.)

POSIDÓ.- (Anirà vestit de Déu i portarà un trident)
Demèter, germana meva, tant que t'estimo. Jo Posidó, el Déu del Mar, et protegiré. Enviaré tots els meus animals marins a lluitar contra els invasors. El meu trident quan els trobi els ofegarà en el meu regne.

HERA.- (Anirà vestida de Deessa , portarà una corona, senyalarà el cel i l'infern)
Demèter, germana meva, tant que t'estimo. Jo Hera, la Deessa de la Pluja, el Tro, el Llamp, la reina del Cel, no deixaré que emmalalteixis. Castigaré als teus enemics, els enviaré al món de les tenebres i la foscor.

HÈSTIA.- (Anirà vestida de Deessa, portarà un nadó als braços i raïm)
Demèter, germana meva, tant que t'estimo. Jo Hèstia, la Deessa de la Casa, els buscaré per totes les llars, per tots els racons i quan els trobi no els perdonaré; t'han declarat la guerra i mereixen un càstig.

ZEUS.- (Anirà vestit de Déu, portarà corona i un raig)
Demèter, germana meva, tant que t'estimo. Jo, el gran Zeus, el rei del Cel, llançaré el meu raig i on s'amaguin els trobaré i els castigaré. Enviaré la meva filla predilecta, ATENEA, la Deessa del Cel Clar, de l'Aire Pur, la Salut, la Protectora dels nens, la que aparta la malaltia perquè t'ajudi.

HADES.- (Anirà vestit de calavera)
Demèter, germana meva tant que t'estimo. Jo Hades, Déu del Món dels Morts, ja els espero. El meu gos CERVER, de tres caps amb cabells de serps, els donarà la benvinguda. Pagaran molt car l'haver-te fet mal. Tu, que ets la mare de tota la humanitat.

(Es retiraran tots, menys Demèter.)

ACTE SEGON

ESCENA PRIMERA

(Entraran en escena: primer Atenea i després els germans Ares i Hefest.)

ATENEA.- (Anirà vestida de Deessa, portarà els símbols que la identifiquen: el casc, la llança i el mussol. Es dirigirà a Demèter.)
Demèter, jo la teva neboda, tant que t'estimo. El meu pare, el gran Zeus m'ha explicat els teus mals. No pateixis, amb la meva intel.ligència, la meva saviesa i els meus enginys descobriré els culpables i pagaran els seus crims.
(Es retirarà.)

ARES.- (És molt atlètic, anirà armat amb: l'elm d'or, l'escut, l'armadura, la llança i l'espasa. Rient i mofant-se es dirigirà al públic.)
Ja, ja, ja! Sóc Ares, Déu de la Guerra, la meva tia Demèter està molt malalta perquè jo li he enviat els meus implacables sis exèrcits. L'han atacat per tots els costats, l'estant devorant, desgelant, ja, ja, ja!
(Es retirarà.)

HEFEST.- (És baixet, coix i geperut, portarà un martell. Es dirigirà a Dèmeter.)
Demèter, jo sóc Hefest, el teu nebot, el Déu del Foc i del Metall, el ferrer. Sóc coix i geperut, però no deixaré que el meu germà, el malvat Ares t'enviï els seus sis exèrcits. M'enfrontaré a ells amb les armes que li vaig fer a Aquil.les, el gran heroi de Troia.
(Es retirarà)

ESCENA SEGONA

(Entrarà Ares, content, disposat a continuar atacant Demèter. Aquesta restarà immòbil.)

ARES.- Ja, ja, ja! Endavant els meus sis exèrcits mortals. Ataqueu !

ACTE TERCER

ESCENA PRIMERA

(Entraran els grups de gasos, per ordre. S'adreçaran al públic donant-se a conèixer i després giraran 4 voltes entorn de Demèter per ferir-la, cadascú d'una manera diferent). Portaran el dibuix que els identifica i el mostraran sempre de cara als espectadors.)
CO2.- (Portaran samarreta negra i pantalons foscos.)
Som el diòxid de carboni. Nosaltres formem part de l'atmosfera. Preservem els rajos solars i ajudem a mantenir el planeta amb vida ;però avui les indústries i els transports ens fabriquen sense parar. En la justa quantitat no som dolents,sinó beneficiosos, però quan el nostre tant per cent s'incrementa i s'incrementa, aleshores ens convertim en devoradors i ataquem a Demèter en el que li fa més mal, la seva salut i la de tots els éssers vius. (Mentre van girant van menjant-se-la.) (Es retiraran.)

NO2.- (Entren i repeteixen l'escena anterior però serpentejant.)(Portaran roba fosca.)
Som els òxids nitrosos. També formem part de l'atmosfera, però quan ens passem per culpa de les indústries, els cotxes, la degradació dels fertilitzants o els fems del bestiar, ens convertim en serps malignes que ofeguem Demèter, l'envoltem i l'asfixiem. Pobreta ! No podrà respirar !(Es retiraran.)

CH4.- (Entren, es presenten i ataquen xuclant.)(Portaran roba fosca.)
Som el gas metà. També formem part de l'atmosfera, igual que el diòxid de carboni i els òxids nitrosos. Som necessaris en la justa quantitat ; però igual que ells, quan ens passem per culpa dels: abocadors i de la descomposició de la matèria orgànica i ramadera, ens convertim en paràsits xucladors que, poc a poc, anem apagant la vida. (Es retiraran.)

HCF.- (Entren, es presenten i ataquen amb un ganivet.(Portaran roba fosca.)
Som els hidrofluorcarbonats, som molt joves, ens ha fabricat l'home per a la seva comoditat : aires condicionats, neveres, aerosols, … En temps dels nostres avis no existíem, ni ens necessitaven. Som nocius, pobra Demèter, l'apunyalem i la ferim, crida i es queixa; però nosaltres insistim, insistim i insistim.(Es retiraran.)

PFC.-(Entren, es presenten i ataquen esgarrapan.)(Portaran roba fosca.)
Som els perfluorcarbonats, som joveníssims, com els hidro, també ens ha fabricat l'home. Ens generen les fàbriques d'alumnini. Abans no existíem ni ens necessitaven. Diuen que fem molt de servei, però som mortífers; ataquem Demèter, l'arruguem, l'esquarterem, l'esmicolem, la deixem estèril. Pobra Terra!(Es retiraran.)

SF6.-(Entren, es presenten i ataquen embolcallant amb la capa vermella.)
Som els hexafluorurs de sofre, també som joveníssims, no arribem ni a 30 anys. Provenim dels equips elèctrics i estem escampats per tot arreu: oficines, escoles, hospitals, pisos, ... Som malignes i ataquem el cervell de Demèter fins a embogir-la. Li fem perdre la memòria, la raó, la imaginació. La destruïm.(Es retiraran.)

ACTE QUART

ESCENA PRIMERA

(Entren Atenea, Hefest i tots els gasos. Serà el desenllaç.)

ATENEA.-(Mirant al públic dóna ordres molt contundents i autoritàries a Hefest.
Hefest, actua en nom meu. T'ho ordeno: talla'ls el cap.
(Es queda mirant com s'executa la seva ordre.)

HEFEST.- (Coixejant, va tallant caps amb el martell alhora que els insulta.)
Sargantanes, dimonis, monstres, rates, assassins, teniu el que us mereixeu, teniu ! Jo,Hefest, faig rodolar els vostres caps i us envio al regne de l'Hades, al regne d'ultratomba. Volíeu atemptar i atemorir Demèter, la Mare Terra; però el meu martell s'ha convertit en la meva espasa i la meva justícia en la meva força. Aquest és el vostre càstig. (Es queda contemplant l'escena.)

ESCENA SEGONA

ARES.- (Entra Ares i veu els seus exèrcits a terra derrotats. S'adona que ha perdut la guerra, està vençut i haurà de desaparèixer per sempre condemnat.)

Pobre de mi! He estat derrotat per tots els Déus de l'Olimp. Creia que el meu poder era etern i que mai ningú gosaria alçar-se contra la meva fúria. Havia quasi destruït el planeta Terra enviant-li els meus sis exèrcits mortals. Tot començava a trontollar: els pols s'estaven desgelant, el mar anava pujant, les costes s'estaven inundant, tot era estiu o hivern i els éssers vius s'anaven extingint. Ara em toca pagar molt cara la meva malifeta. Jo, el Déu de la Guerra, he de reconèixer que he fet mal a la humanitat. El meu odi i la meva malícia m'han portat al regne de l'Hades, em consumiré per sempre més en la foscor, ah, ah, ah!.
(Cau en l'abisme profund.)

ESCENA TERCERA

(Entren Atenea i Hefest. La primera felicita al segon pel fidel compliment de la seva ordre.)

ATENEA.- (Posa la seva llança damunt del cap d'Hefest i lloa la seva gesta davant del públic.)

Et felicito Hefest, has actuat com un heroi. El mateix Aquil.les, el gran heroi de Troia, es deu sentir orgullós de tu. Tots els Déus de l'Olimp et deuen un reconeixement, has salvat la seva estimada germana. La mateixa humanitat et farà un gran homenatge, els millors pintors t'immortalitzaran amb els seus pinzells, el teu record quedarà per sempre com l'Alliberador de la Terra, el Salvador dels innocents.

DEMÈTER.- (Torna a recuperar la seva joventud i bellesa.)

Gràcies Atenea, neboda meva; gràcies Hefest. Em sento recuperada, heu fet que em tornés a sentir bé. Els animals i les plantes podran descansar, els nens podran tornar a jugar i la felicitat s'escamparà per tot arreu.

( Tots els personatges saludaran al públic i s'acomiadaran.)

ESCENOGRAFIA

Tots els déus, excepte Demèter, han de portar un llençol blanc, deixant una espatlla al descobert i sandàlies. Les túniques o peplos de les deesses arriben fins als peus i estan cenyides a la cintura.
Ha de quedar molt ben diferenciat el blanc dels Déus i el negre i fosc dels gasos.

Es necessiten grans decorats de:
1. El gos Cerver de tres caps amb cabells de serps.
2. El títol de l'obra ben gran.
3. Fotografies de paisatges de la Terra

Autora

Teresa Sans i Foix