Els orígens de La Salle Barceloneta estan lligats a la figura de Dorotea de Chopieta, més coneguda avui a Barcelona com la Dama del Paraigües del Parc de la Ciutadella. Dorotea de Chopitea, casada amb un banquer-navier, es dedicà a nombroses obres socials al llrg de la seva vida. Entre elles destaca la de fundar una escola al barri obrer de la Barceloneta. Aquest afany la dugué a posar-se en contacte amb els Germans de La Salle per tal que gestionessin el centre que desitjava per a aquest barri. Tot i que en un primer moment fou difícil comptar amb Germans disponibles, Dorotea no es féu enrere i sufagà la construcció d'un edifici en un solar que li cedí el Marquès de La Quadra. Aquest foren els primers passos que se seguiren fins que el 19 de març de 1890 s'inagurà l'Escola San Josep que conuiren els Germans de La Salle.

L'Escola San Josep fou la primera fundació de l'actual Salle Barceloneta. En els primers anys només constava d'una planta baixa per a les aules que s'obria a un gran pati davant del carrer Mediterrani i d'una planta baixa per a les dependències de la Comunitat de Germans; a la part del darrere de l'edifici s'hi localitzava un petit hort-jardí.

L'escola començà la seva trajectòria escolar amb 200 alumnes i 4 Germans gràcies a la subvenció de Dorotea de Chopitea que en morir encarregà als seus fills de continuar amb l'Escola de San Josep. Però aquesta trajectòria escolar va ser interrumpuda en dos moments de la història recent de Catalunya. Les conseqüències no foren gaire afortunades per a l'escola ja que va ser incendiada en dos moments diferents: durant la Setmana Tràgica de 1909, i al llarg del mes de juliol de 1936, a les primeries de la Guerra Civil. Després del primer incendi es recontruí ràpidament l'escola. Però el segon, marcà un punt i a part en La Història de la nostra escola que queà pràcticament destruïda i només conservada en la memòria dels antics alumnes i d'uns pocs documents que avui encara es conserven.

Aquest punt i a part es reprengué quan es decidí recontruir l'escola. Acció que es culminà amb l'inaguració de l'actual edificació de La Salle Barceloneta pels volts de l'octubre de 1957. El 2 d'octubre de 1957, desprès d'un parèntesi de 21 anys, recomençaren les classes 245 alumnes nous; 3 Germans i 2 Professors reprendrien la tasca educativa entre els tallers i 9 aules. El pati era potser l'espai més atractiu per a uns joves adolescents que vivien en un barri de 80.000 habitants sense llocs d'esbarjo.

De mica en mica i any rere any l'escola s'amplià i desprès de tres anys, el 1960 es reconegué com a escola nocturna en les especialitats de Mecànic ajustador, Mecànic torner, Fusteria, Electricitat, Instal.lador i Muntador. Comptava també amb 5 cursos de Primària i el Batxillerat diürn i nocturn com a filial de l'Institut Ausiàs March.

La dècada dels seixanta foren anys de creixement; de creacio de multitud d'activitats per a la nostra escola i d'ampliació de l'edifici car el 1963 s'hi construiren dos pisos més.

Durant els anys setanta l'escola es decantà per alguns dels cursos que amb posteriors reordenacions van finalitzr o que amb la implantació de la Reforma acabaren el curs 1999-2000: L'EGB, el BUP i l'FP1.

A l'entrada dels vuitanta l'escola comptava amb 1.000 alumnes. A finals dels noranta s'adapta a les noves necessitats de la societat catalana i torna a renovar-se per oferir, un cop encetada la Reforma, el Batxillerat i els Cicles Formatius de Grau Mitjà que són el relleu de l'antic BUP i l'antigua FP que han esgotat els seus últims cursos.

De la història que ha de venir... nosaltres - professorat i alumnat amb els Germans que ens acompanyin - serem els protagonistes i junts traçarem les línies de la nova etapa que comencem.

Estimem i respectem La Salle Barceloneta!!