Des que vam començar el curs de Periodisme, la nostra professora ens va parlar d´una visita que hauríem de fer a finals d´octubre al Periódico. La notícia potser ens va sorprendre una mica. Anar a veure com treballen els periodistes? Aquesta va ser la nostra primera impressió. El fet és que quan va arribar el dia 28 d´octubre, estàvem contents de fer la sortida.

Ens acompanyaven la professora de l´assignatura, Dolors Ayats i la professora de Llengua, Isabel Casanellas. L´humor i les bones cares era el que predominava entre els alumnes atès que falatríem a les classes un parell d´hores. Després que la nostra professora recollís els justificants de la sortida que ens havien estat lliurats , a dos quarts de deu, vam encaminar-nos cap al carrer Guipúscoa per agafar el metro de la línia 2 a Bac de Roda. Abans, però, vaig haver de deixar la meva targeta de metro perquè un company pogués passar a l´andana. Aquestes coses solen passar a les sortides. Vam baixar les escales i vam entrar a un vagó. El metro estava ple de gent que anava a treballar. La gent ens mirava de reüll. Vam baixar a la Monumental, vam passar pel Passeig de Sant Joan observant el monument de Jacint Verdaguer, l´Arc de Triomf i les Torres de la Sagrada Família.

Finalment, a les deu menys cinc minuts vàrem arribar a la porta de la redacció de El Periodico, mentre una companya preparava la càmera digital, els altres obsrvaven les mesures de seguretat de l´edifici, amb detectors de metalls i agents de seguretat. A les deu i cinc minuts vàrem entrar i ens varen presentar el nostre guia que ens va conduir cap al vestíbul i cap a un passadís des d´on es veia al fons de tot dues plantes plenes d´ordinadors, papers, taules i cistelles. Ens vàrem sorprendre amb aquella munió d´objectes. A continuació vàrem baixar avall cap al soterrani on vàrem deixar les motxil·les i posteriorment vàrem visitar aquella impressionant sala. El guia ens va dir quines seccions del diari corresponien a cada taula. Aquest fet va contrastar amb la meva idea que ja imaginava, és a dir les seccions separades unes de les altres. A cada taula hi havia ordinadors, diaris d´aquí i estrangers, molts papers, televisions... Hi havia recintes tancats per on s´agafen els teletexts i per on es reuneixen les diferents seccions per parlar i on també es reuneixen tots els caps de secció per fer l´editorial. Hi havia també poca gent treballant perquè encara no era l´hora de començar la jornada. Comencen arribar a les onze. Aquest fet ens va donar la sensació que els periodistes es guanyaven bé la vida. Després vàrem tornar al soterrani, vàrem contestar les preguntes del qüestionari que ens havia proporcionat el guia i vàrem sortir a tres quarts de dotze. Vàrem agafar el metro a les 12 i a un quart i cinc minuts d´una arribàvem a l´Institut una altra vegada.

Tothom va quedar força content amb la sortida. Alguns haurien desitjat que hagués durat més hores però no va poder ser.

Des d´un punt de vista cultural, la visita va ser de molt profit. Vàrem aprendre el que era una redacció d´un diari, la distribució de les seccions, la Imfografia, les diferències entre un corresponsal i un enviat especial, la funció de la" gàbia" i la" peixera". Veritablement la sortida va tenir el seu profit.

Josep Suñé Arce