A vegades em pregunto, què és amor?
Qui el crea i el destrueix? L’amor pot ser pau, silenci,
Llibertat o bé, un amic. Pot ser comparat amb el mar,
l’alba o la llum. Despertar malenconia i sobretot bellesa;
tan interior com estètica.
Es pot sentir fúria, tristesa, alegria, escalfor, fredor,
tranquil·litat, valentia, covardia, desconfiança, engany.
L’amor pot ser una cosa i alhora tot el contrari, però
sigui el que sigui sempre és bo, perquè igual que ens
proporciona mals moments, també ens en proporciona de
bons. Si l’amor no existís, seríem com robots, no tindríem
sentiments, no podríem estimar ni ser estimats. Si l’amor
no existís hi hauria guerres contínuament. A més, l’amor
ens proporciona moltes sensacions i potser és això el que
el fa tan bonic, les seves sensacions. També hem de tenir
en compte que l’amor pot ser proporcionat per moltes
persones del nostre voltant. Quan parlem d’amor el primer
que ens imaginem és a una parella però també hi ha
l’amor de la família, un amor que no es pot escollir,
i el de l’amistat, un amor buscat i seleccionat
per nosaltres mateixos.
L’amor no es pot tocar, no es pot escoltar, no es pot comprar
però si es pot sentir i ningú pot controlar-lo.
Qui ho ha provat ho sap i segur que pensa que val la pena
provar-ho, i a qui no ho hagi viscut encara, que no es
preocupi, ja li arribarà l’hora i descobrirà un dels principals
factors que mou a les persones.
Meritxell Càceres Resina