Carta a un desconegut:

He decidit oblidar-me del que sento per tu, encara que em costi fer-ho, i sé que no serà fàcil perquè et tinc massa dintre del meu cor i els meus sentiments creixen més cada dia que passa. Es tan difícil veure`t amb ella, veure que és a ella qui acaricies els seus llavis amb els teus,a ella a qui rodeges amb els teus braços o li dius paraules dolçes a l’orella. No ho puc aguantar.

No saps les llàgrimes que per tu han recorregut les meves galtes, i encara sento un nus a l’estòmac al recordar-te, al recordar aquells moments en què tu i jo estàvem junts. Quant parlava amb tu, els problemes no existien; la intensitat de la teva mirada feia que tothom desaparegués i ens quedéssim tu i jo sols; els teus petons eren la millor cosa que em podies donar. Poc a poc, ens vam conèixer i em vaig adonar que esperava la teva trucada amb impaciència i que t’havies ficat de ple en el meu cap i al meu cor.Em vas hipnotitzar amb el teu somriure, amb la teva mirada, amb aquelles paraules que em vas dir el seu dia. Que bonic era tot al teu costat. Ara estàs amb ella, i a ella li dediques el teu somriure, la teva mirada, el teu temps i li dones el teu amor. Els meus sentiments cap a tu creixien cada dia i la il·lusió se n’anava dia rere dia. Si pogués ser, m’agradaria un últim petó, una última mirada, una última abraçada, per tonar a tindre aquella sensació de sentir-me especial, sentir-me única. Els que em coneixen em diuen que lluiti per tu si realment ets tan important per mi, però no serviria de res, perquè tu ja no vols estar amb mi, ets feliç amb ella.

Encara recordo aquell moment, quan et vaig veure amb ella per primer cop. Tot el món em va caure a sobre. Aquella nit vaig saber que t’havia perdut per sempre, que la poca il·lusió que em podia quedar se’n va anar l’instant en què us vau fondre en un petó. Aquella nit vaig plorar, plorar per ràbia, plorar per tristesa, plorar per desamor....plorar per tu.

Anna Maria Morera Calvo 1r Batx.

(Març,2002)