Eren les onze del matí del dia de Sant Joan, aquell dia jo m´encaminava cap a una experiència desconeguda per mi. Viatjaria uns 10.000 kilometres cap a un país totalment diferent al nostre.

Vaig arribar a l´aeroport amb els meus pares i vaig veure uns amics, faríem junts el viatge en avió. Vam xequejar els nostres bitllets i desprès ens vam disposar a arribar fins a la porta d´embarcament. Els meus amics i jo vam arribar fins la zona de seguretat i allà ens vam acomiadar de les nostres famílies. No els veuríem en unes quantes setmanes.

Una vegada passat el control, vam trobar la porta i vam embarcar. Aquell avió ens portaría a Frankfurt. El viatge va ser de dues hores.

Una vegada a Frankfurt teníem tres hores fins a agafar l´altre avió, així que ens vam dedicar a veure l´aeroport. Hi havíem moltes botiges on veníen tot tipus d´objectes per regal.

Les tres hores van passar ràpidament i vam embarcar a l´avió, que estava pleníssim. Era comprensible, ens dirigien a Corea del sud el dia abans del partit de futbol que enfrontava a aquest país amb Alemanya. Hi viatjaven alemanys per animar a la seva selecció i coreans per animar a la seva.

Vam passar deu hores a l´avió. No s´ens va fer gaire pesat perquè anàvem parlant, escoltant música i veient pel·lícules.

Van aterrar cap a les onze del matí, hora local. L´aeroport semblava nou, la moqueta estaba nova i els vidres netíssims i n´hi havien cartells que donaven la benvinguda en tots els idiomes.

Ningú em va poder venir a recollir a l´airoport, però el tiet del meu amic es va oferir a portar-me fins el lloc on havia quedat amb la meva cosina.

Així, nomès arribar vaig utilitzar l´autocar i el metro de la ciutat de Seul, on hi vaig estar una setmana.

Desprès de la setmana, em van portar a casa de la meva tieta, a un poblet del centre del país. Ella en va portar a visitar museus, temples i el centre de la ciutat de Suwon. Així van passar dues setmanes.

Nomès em faltava visitar a l´altra tieta, que vivia a Pusan, la segona ciutat més gran de Corea del Sud i allà vaig anar i estar-m´hi tres setmanes, la ciutat era molt gran, molt més que Barcelona, podies trigar dos hores en anar a algun lloc.

Dos dies abans de la meva tornada vaig tornar amb la meva tieta de Suwon, perquè la ciutat estava més a prop de l´aeroport, per portar m´hi.

I em va portar. Vaig pujar a l´avió, el viatge de tornada el faria sola. Una vegada a l´avió el pilot va avisar que sortiríem amb retard per que hi havia hagut una avaria i havien d´arreglar-la. Van trigar hora i mitja en la reparació i a continuació vam enlairar-nos, jo sentia una certa inseguretat. Desprès d´unes dues hores van començar a haver turbulències i això em va posar més nerviosa, per sort van ser breus i vam arribar a Frankfurt. Nomès tenia mig hora per agafar el següent avió cap a Barcelona i vaig donar-me pressa.

El viatge cap a Barcelona va ser ràpid tot i que hi havia tormenta i es veien llamps al cel.

Vaig baixar de l´avió, ràpidament vaig anar a buscar les meves maletes, tenia ganes de tornar a casa perquè estava molt cansada del viatge. Vaig sortir de la zona d´arribades i vaig veure als meus pares.

I vam tornar a casa

Van ser les cinc setmanes més intenses de la meva vida, em van permetre conèixer una altra cultura, una altra forma de vida distinta a la nostra. Una experiència que mai oblidaré.