|
Des
del començament del segle XIX, l'Ajuntament de Barcelona va mostrar
interès en un camp educatiu en el qual cap administració no hi dedicava
atenció ni recursos: als infants deficients. La cessió de locals primer
i, més endavant, la creació oficial d'escoles municipals, amb el
nomenament dels corresponents mestres especialistes, va permetre crear
l'embrió del que ja en ple segle XX serà l'Institut Vil·la Joana, que
va assolir un alt nivell científic àmpliament reconegut.
El 1917 gràcies a l'impuls del president de la Comissió de Cultura, Manuel Ainaud, es crearen nous centres educatius i es realitzaren projectes innovadors en diverses etapes educatives. Fruit d'aquest impuls es crea una escola conjunta amb seccions per a alumnat cec, sordmut i psíquic, amb la voluntat d'aplicar metodologies inspirades en els corrents pedagògics més innovadors. El 1920 aquesta escola és traslladada a Vil·la Joana (actual museu Verdaguer), on es comptava amb laboratoris d'estudi i investigació en els quals hi van col·laborar els millors especialistes del moment: Pere Barnils, Alzina i Melis i Joan LLongueres. El 1973 la institució Vil·la Joana es trasllada a un nou edifici, un complex en cinc pavellons al mateix vessant de la muntanya a Vallvidrera. En novembre de l'any 2006 el CEEM Vil·la Joana, desprès d'unes obres de remodelació de l'edifici, es resitua a la seva ubicació actual a Vallvidrera. La institució continua al llarg del segle XX i fins a l'actualitat, adaptant-se a les necessitats educatives de l'alumnat discapacitat psíquic. L'oferta educativa actual, diversificada en diferents unitats, és un nou intent de donar resposta als requeriments que avui plantegen alguns alumnes.   |
  |