En un cau de sota terra hi vivia una família, una família de cucs. En aquell cau hi vivien tres cucs: el pare, la mare i el fill. Vet aquí que un dia li van dir al petit cuc:
- Fill, avui no has endreçat l'habitació! -va dir la mare.
- Ni tampoc has estudiat per l'examen d'història! -va cridar el pare.
- Ja està bé. -va respondre el petit cuc atabalat de tants crits- Ja no aguanto més!
Aleshores, va anar a la seva habitació, va agafar una motxilla, se la va carregar a l'esquena i va marxar de casa tot arrossegant-se per terra.
Va caminar dies i dies per allunyar-se de casa, quan de sobte es va trobar a tres porquets que s'estaven en una casa de maons parlant sobre un llop. Quan el van veure van sortir fora de la casa i li van dir:
- Hola, qui ets? -va preguntar-li el porc més gran.
- Sóc un cuc i m'estic allunyant de casa -va respondre- I vosaltres, qui sou?
- Som els tres porquets i som coneguts a tot el poble, perquè vam cremar el cul a un llop que no parava d'empipar -van dir els tres a la vegada.
- Així que vosaltres sou els protagonistes d'aquella història de les tres cases, la de palla, la de fusta i la de maons, oi?
- Així és i com que m'has caigut bé et diré unes paraules perquè hi pensis, d'acord? -va fer el porc mitjà- "No per fer les coses ràpid et sortiran millor".
I, aleshores, el cuc es va posar en marxa, certament li havien caigut bé aquells porquets i tot reflexionant la lliçó apresa, va seguir arrossegant-se fins arribar a un bosc ple d'arbres. Al terra hi havia una herba molt flonja que li acariciava la panxa. De sobte, va topar amb una parella d'animals realment molt curiosos, una llebre i una tortuga, però això no era el més curiós, el més estrany de tot era que estaven corrents, feien una cursa una llebre amb una tortuga?
- Va corre tortugueta! -va dir la llebre- Ja t'has cansat?
- I ara! -va dir la tortuga- Jo corro molt a poc a poc però mai no em canso.
Aleshores va ser quan la llebre i la tortuga el van veure.
- Ep, tu! -va cridar la tortuga- Què hi fa un cuc tan petit tot sol en un bosc tan gran?
- M'estic allunyant de casa, m'he enfadat amb els meus pares.
- Què t'han fet per què estiguis tan enfadat? -va preguntar la llebre.
- No paren de manar-me! -va respondre el cuc.
- Ja, ja, ja! -van riure la tortuga i la llebre- Però per aquesta tonteria no cal pas enfadar-se.
- Llebre, tu t'has enfadat alguna vegada? -va preguntar el cuc.
- I tant! Un dia vaig perdre una cursa contra la tortuga i em vaig enfadar molt, estava molt segur de guanyar-la, ja que sóc molt més ràpida, però em vaig refiar i despistar i vaig perdre. Et donaré un consell: "Enfadar-se no serveix de res, el millor és parlar i esforçar-se per a millorar" això m'ho ha ensenyat aquesta tortuga.
- Gràcies per tot, però jo he de seguir el meu camí.
I pensant en aquelles paraules el cuc va seguir el seu viatge. Ja feia una setmana que havia sortit de casa, se sentia cansat, brut i afamat, aleshores es va trobar amb una cigala i una formiga que cantaven i reien.
- Ostres,- va fixar-se la formiga- aquí hi ha un cuc petit, tot sol.
- Sí, soc jo, i vosaltres que sou?
- Jo sóc una cigala, coneguda a tot arreu per la meva manera tant singular de cantar.
- I jo sóc una formiga, famosa per la meva forma de treballar. Ara que hi penso, què hi fas aquí?
- M'allunyo de casa perquè m'he enfadat amb els meus pares. - va dir el cuc per tercera vegada en el seu viatge.
- Et recomano que giris cua i tornis a casa.- va dir la cigala- Se què és cantar al carrer passant fred i gana i no t'ho aconsello pas, el millor és estar en una llar confortable al costat dels que t'estimen. "I mai no deixis pel final la feina més feixuga".
- Ho he estat rumiant i penso que et faré cas, això si amb una condició, m'acompanyeu en el meu viatge de tornada?
- D'acord.- van dir la cigala i la formiga.
I així va ser com van tornar a casa, i a més també es varen trobar la llebre, la tortuga i els porquets, que es varen afegir al grup i van arribar tots vuit al cau dels cucs i van viure tots allà contents i feliços fins a la fi dels seus dies.