.gif)
El nucli antic de la ciutat de Berga, cap de comarca
del Berguedà - Arxiu ECSA
La muntanya del Pedraforca a la comarca del
Berguedà - J. Mariné
El pantà de la Baells, a la comarca del Berguedà,
que rep les aigües del Llobregat - Arxiu
ECSA
Berga, la capital del Berguedà, situada al
peu de la serra de Queralt i prop de l'estret de la Baells, per on el
Llobregat deixa la muntanya pre-pirinenca i penetra a les terres de la
... - ECSA
el Berguedà La serra d'Ensija des de la Nou
de Berguedà - ECSA
Paisatge del Berguedà prop de
Gironella - ECSA
 |
|
Comarca de Catalunya, a la regió de Manresa.
Cap de comarca, Berga. Al nord, on assoleix la màxima amplitud, el seu
límit és inequívoc: el Pirineu axial separa la capçalera del Llobregat de
les del Segre (Cerdanya i Alt Urgell) i el Rigard i de la conca del Ter
(Ripollès). A l'est, la separació de conques entre el Llobregat i el Ter
va perdent nitidesa, i el Lluçanès sol ésser inclòs a Osona, malgrat que
hidrogràficament es decanti més aviat cap al Llobregat. Els relleus de
ponent són encara menys clars com a partió amb el Cardener (Solsonès). Al
sud és imprecís el límit entre el baix Berguedà i l'alt Bages, pertanyents
igualment a la Depressió Central; el Llobregat s'enfondeix entre
plataformes estructurals en un veritable cañón, a Puig-reig,
considerat berguedà fins que s'eixampla la vall. La comarca participa, per
tant, de tres regions morfològiques: en primer lloc, l'alt Pirineu, els
Prepirineus i la depressió anomenada de l'Ebre. El Pirineu axial comprèn,
al nord i nord-est del Berguedà, els massissos de materials paleozoics del
Moixeró (2 260 m), la Tosa d'Alp (2 531 m), el Puigllançada (2 406 m) i el
Mogrony (2 045 m). Al Prepirineu hom pot distingir una sèrie d'unitats
escalonades de nord a sud: un massís calcari mesozoic adossat al Pirineu
axial, entre costes estructurals i dues alineacions més de costes que
seguen els congosts del Llobregat i el Bastareny, unitats que componen la
primera alineació de serres interiors adossades al Pirineu axial, robusta
al Cadí (Coma Bona, 2 530 m; coll de Tancalaporta, 2 402 m), que perd
continuïtat i potència a l'est (serres del Joncar, 1 603 m, i de Moreu, 1
559 m); en segon lloc,una vall longitudinal, d'est a oest, des del coll de
Merolla fins a l'alt Bastareny, que comença per uns glacis d'erosió
recolzats en la línia més baixa de costes i és reblerta per les terrasses
de la capçalera del Llobregat i del Bastareny i acaba bruscament en un
escarpament tectònic que inicia la tercera unitat, considerada a vegades
com l'alt Berguedà autèntic; és formada per un gran sinclinori complex:
serra de Costafreda (2 173 m), massís del Pedraforca (2 497 m) i serres de
Gisclareny (1 410 m), Falgars (1 288 m), Catllaràs (1 623 m), Puiglluent
(1 766 m), Faig i Branca (1 512 m) i els rasos de Tubau (1 542 m); la
unitat central s'eleva com un bombament discontinu de la serra del Verd (2
274 m), la d'Ensija (2 307 m), el serrat Voltor (2 271 m) o el puig del
Rei (1 264 m); en quart lloc, l'extrem meridional del Prepirineu berguedà
és representat per un altre eix anticlinal constituït essencialment pel
serrat de Santa Margarida (1 667 m), els rasos de Peguera (2 067 m) i la
serra de Queralt (1 180 m). Dins aquesta unitat, més extensa a la dreta
del Llobregat que no pas a l'esquerra, cal incloure uns sectors margosos
on les valls fluvials s'estrenyen més sovint que no s'eixamplen en
terrasses, i a les vores de l'anticlinori apareixen replans formats de
conglomerats montserratins. Aquests conglomerats són també al començament
de la Depressió Central i constitueixen uns bombaments adossats als
relleus prepirinencs que formen, amb les terrasses del Llobregat i els
escarpaments d'erosió en què es fragmenten els nivells estructurals, els
tres paisatges del baix Berguedà. El clima de la comarca presenta uns
trets comuns quant a pluviositat: Gisclareny, al nord-oest i a més de 1
300 m d'altitud, només supera en un 40% el total de Puig-reig, al sud i a
445 m (719,2 mm de mitjana anual). Arreu l'estació més plujosa és la
tardor, i la més seca l'hivern; les precipitacions solen caure
distribuïdes en molts dies. Les nevades es produeixen de novembre a abril,
llevat de l'alta muntanya, on neva fins al maig. La vegetació del baix
Berguedà té un caràcter mediterrani continental, amb predomini del bosc
d'alzina carrasca o, quan aquest ha estat destruït, el pasturatge sec de
jonça. L'alt Berguedà és, sobretot, una contrada submediterrània de
rouredes amb boix; el bosc de pi roig hi té actualment una gran
importància; la fageda apareix únicament a les obagues més frescals. A les
zones elevades, per damunt dels 1 600 m, apareix el paisatge subalpí amb
bosc de pi negre i extensos pasturatges. Els cims més elevats atenyen
l'estatge alpí dels prats naturals.
 La població al Berguedà ha
mantingut en la dècada 1981-1991 una tendència continuada a la davallada.
Hom comptabilitzava 41 630 h el 1981, 40 677 h el 1986 i 38 965 h el 1991,
la qual cosa indica una pèrdua total del 6,4% de la població. Només alguns
municipis mantenen en l'actualitat una moderada tendència al creixement,
entre ells Berga, amb un creixement del 2,9% per al decenni esmentat. La
població activa era de 14 358 persones el 1986, mentre que l'ocupada era
de 13 290. El 8,5% es dedicaven al sector primari, que és en contínua
davallada i amb una taxa d'envelliment molt elevada. L'agricultura, durant
els anys vuitanta, ha anat passant a dependre d'una ramaderia explotada
cada vegada de manera més intensiva i centrada en el bestiar porcí (108
600 caps el 1990) i el boví (16 726 caps). Responent a aquest fet, hom ha
incrementat les pastures (10 301 ha) i ha transformat els conreus (11 569
ha el 1989). Actualment hom prefereix les espècies cerealistes que
serveixen d'aliment al bestiar (l'ordi ocupa 6 277 ha) i el farratge (4
700 ha). Els conreus llenyosos (vinya, olivera i fruiters) són gairebé
extingits. Darrerament hom conrea lleguminoses i oleaginoses. La patata,
un conreu tradicional al Berguedà, sofreix una davallada constant (114 ha
el 1989). Continua l'explotació forestal, tot i que no hi ha una
estructura estable de la transformació de la fusta i aquesta sol vendre's
fora. La indústria, que ha estat el centre de la vida econòmica del
Berguedà des del segle passat, continua immersa en una forta crisi. El
principal problema és la poca diversificació, ja que l'activitat
industrial se centra en el tèxtil i en la mineria, la qual cosa fa difícil
trobar sortides a la crisi en la pròpia indústria. En conjunt, el sector
secundari ocupa el 49,3% dels treballadors, la qual cosa representa una
considerable disminució amb relació al 1975 (57,5% de treballadors). La
situació inestable de les grans empreses tèxtils i el fet que la mineria
redueixi els efectius (de les dues empreses existents el 1991, tancà la
més gran, Carbons de Berga) i que serveixi principalment la central
tèrmica de Cercs (a la qual resten uns deu anys de vida), fa que el futur
industrial del Berguedà sigui incert, raó per la qual gran part de les
sortides se cerquen en el sector terciari, que el 1986 ocupava el 32% de
la població, principalment en el comerç i l'hoteleria. La finalització de
les obres de l'eix del Llobregat (juny del 1992), el qual millora
abastament les comunicacions deficitàries tradicionals del Berguedà amb
Barcelona, obre noves perspectives, tant per al sector terciari (comerç i
turisme, sobretot) com per al sector secundari, el qual intenta
diversificar la seva base mitjançant la creació de sòl industrial als
municipis on és més important aquest sector (Puig-reig, per exemple).
El 1998 tenia una població de
38 252 h, i una densitat de 32,3 h/km2. En
el període intercensal de 1991-98, la comarca perdé un total de 713 h, a
un ritme anual del 0,26% (en el període 1981-91 la pèrdua fou de 2 665 h,
a un ritme anual del 0,66%). Berga, el cap comarcal, amb 14 173 h el 1998,
agrupava el 37% de la població total. La resta de municipis amb més d'un
miler d'habitants (Avià, Bagà, Casserres, Cercs, Gironella, Guardiola de
Berguedà, la Pobla de Lillet i Puig-reig) n'apleguen el 49,6%. El 1996 la
comarca era una de les més envellides de Catalunya, amb el 23,7% de la
població amb més de 64 anys, el 12,5% amb menys de 15 anys i el 63,8% de
població adulta. El 1996 la població activa era de 15 421 persones, 12 922
de les quals estaven ocupades en els diferents sectors: el 7,3% en el
sector primari, el 34,3% en la indústria, el 12% en la construcció i el
46,4% en els serveis. La superfície agrícola el 1996 era de 16 757 ha. La
ramaderia és un sector força destacat en el conjunt de l'economia
comarcal. El 1997 el cens ramader era constituït per 170 934 caps de
porcí, 27 043 caps de boví, 26 196 caps d'oví i 2 970 caps de cabrú. La
indústria es localitza als municipis d'Avià, Bagà, Berga, Castellar de
n'Hug, Cercs, Gironella, Guardiola de Berguedà, la Pobla de Lillet,
Puig-reig, Saldes i Vilada. El darrer decenni s'ha anat consolidant el
turisme rural fins a assolir, el 1999, un total de 278 places de
residències casa de pagès, cosa que la converteix en la setena comarca amb
major oferta. Després de les eleccions municipals del 1999, el consell
comarcal quedà format per 11 membres de CiU, 5 del PSC-PMC, 2 d'ERC-AM i
un del PP.
El Berguedà mantingué un
creixement per sota de la mitjana. El 1999, el seu producte interior brut
enregistrà una alça del 2,12% a causa de la caiguda de la indústria
(-0,11%), que concentra pràcticament un terç de tota l'activitat comarcal.
La construcció, que mantingué un bon ritme, amb un augment del 5,81%, per
sota de la mitjana, també contribuí al modest resultat del 1999, tot i
l'evolució dels serveis, que cresqueren el 3,64%. La forta presència del
tèxtil, com a tot l'eix del Llobregat, condiciona l'evolució econòmica de
la comarca, ja que significa al voltant del 40% de tota la producció
industrial, i es troba en una situació de franca desacceleració; de la
indústria només tingueren una evolució positiva les branques extractives i
transformadores de minerals, gràcies a l'impuls de la construcció, i les
del transport i l'alimentació, per l'empenta del consum. El sector
primari, a diferència d'altres comarques, experimentà una lleugera alça
del 0,34%, gràcies a l'evolució del porcí, que concentra la meitat de
l'activitat agrària a la comarca. Aquest fet compensà les fortes pèrdues
en els cereals. Amb tot, aquests sectors pesen poc al Berguedà, com es
demostra en l'escassa incidència en el resultats del conjunt de
l'economia. En canvi, la construcció fou el veritable motor comarcal el
1999. Els serveis es veieren afavorits pels rams financers i de treballs
per les empreses. Tot i l'estancament de la indústria, les afiliacions a
la seguretat social enregistraren el 1999 un increment del 8,1%, fins a
situar-se en 7 582 persones, ocupació impulsada per la indústria i els
serveis. La taxa d'atur baixà fins al 4,5%, mig punt per sota de
l'exercici anterior. Durant la dècada del 1990, el Berguedà acumulà un
modest creixement econòmic del 16,44%, 7,35 punts per sota de la mitjana
catalana. Només els anys 1997 i 1998 es beneficià d'increments del PIB per
damunt del 3%. La resta d'exercicis, a causa de l'especialització en el
tèxtil, no guanyà terreny. L'índex mitjà del PIB per persona se situà en
1990-99 en el 85% del global català, amb 6 976,97 euros el 1999, entre les
més baixes de Catalunya. La renda bruta familiar disponible el 1996 fou de
9 280,05 euros, el 98,7% de la mitjana catalana.
 L'Àmbit de Recerques del
Berguedà edita una nova col·lecció amb el nom 'Auró'.
17/08/1993
Desplegament dels Mossos
d'Esquadra a cinc comarques
01/11/1998
Amb la inauguració de la
caserna de la Seu d'Urgell es posa en marxa de manera oficial el
desplegament dels Mossos d'Esquadra per les comarques de l'Alt Urgell, el
Berguedà, el Solsonès, la Segarra i l'Urgell. Els 431 mossos desplegats en
aquestes comarques assumiran les tasques de seguretat ciutadana i ordre
públic, i a partir del mes de maig del 1999 també seran els responsables
de les competències de trànsit. |
.gif){kind=small}
el Berguedà
.gif){kind=small}