Context La nostra escola està situada al municipi de Corbera del Llobregat (Baix Llobregat). Corbera és un poble de 9240 habitants (dades del març del 2000). Té un nucli urbà, i vint i cinc urbanitzacions. Segons les dades del cens, la població s'hi reparteix més o menys al 50% . Hi ha empadronats 477 nens i nenes de 3 a 6 anys , i 690 nens i nenes de 6 a 12 anys. Fins la dècada dels seixanta Corbera tenia un caire rural i agrícola, malgrat la proximitat de Barcelona. Però va convertir-se en un lloc d'estiueig, i la construcció va passar a ser la primera activitat econòmica. Hi va haver una primera onada de famílies que varen venir a viure al poble, a treballar en la construcció, i s'hi van establir. El paisatge va canviar, i van néixer les urbanitzacions. Amb el temps, moltes d'aquestes segones residències s'han convertit en el domicili principal, i això ha suposat un altre augment de població considerable . Dins el nucli urbà la construcció de pisos també ha crescut amb força, i ho seguirà fent. Cal dir que la majoria de la població activa del poble treballa fora , a Barcelona o a les ciutats del voltant, i que Corbera és sobretot una població residencial. La majoria de la població té un nivell social econòmic mitjà. L'índex d'atur és baix. Com a fenomen recent s'està vivint l'establiment d'immigrants que planteja situacions noves. Aquest augment de població implica una més gran necessitat de serveis, i actualment aquest sector econòmic és el més important al poble. Aquests serveis estan localitzats al nucli urbà, i hi ha extenses zones residencials que només hi tenen accés fent servir vehicles privats. Des de l'Ajuntament es fa un esforç per incrementar i adequar els serveis i les estructures de la localitat, però sovint les possibilitats són per darrera de les necessitats. Corbera té un entorn natural remarcable. L'àmbit cultural és actiu: hi ha diverses associacions culturals que abasten un ventall força ampli de temes i interessos, algunes d'elles amb una llarga tradició de funcionament. També hi ha força clubs esportius, amb participació abundant. Actualment es viu un procés de redefinició del poble, que ha crescut en pocs anys, i ha incorporat persones de diferents procedències, però la dispersió de la població, entre d'altres factors , ho dificulta. En conjunt, malgrat tot, hi ha una bona qualitat de vida. L'escolaritat a Corbera. Corbera va tenir escola pública, unitària, des de l'any 1929. En diversos moments també hi ha hagut acadèmies privades. Des de sempre, una part de la població s'ha desplaçat als pobles del voltant o a Barcelona per assistir a escoles privades. Tot i així, la demanda de places a l'escola pública sempre ha estat important. L'any 1972 es va inaugurar l'escola pública graduada, però al 1982 l'edifici ja s'havia fet petit i va caldre habilitar diversos espais del poble com a aules, fins que l'abril de 1984 es va inaugurar l'actual edifici de l'escola Jaume Balmes. De tota manera, la necessitat de places escolars va continuar creixent i es va haver de resoldre tornant a utilitzar l'escola vella, sobreutilitzant les instal·lacions existents, construint aules annexes… Aquesta situació ha provocat èpoques difícils pel que fa a la col·locació de l'alumnat que, actualment, estan força resoltes pel que fa a l'Educació Infantil i Primària. A Corbera hi ha, des de principis dels 90, un IES, i el curs 98/99 el CEIP Jaume Balmes es va segregar en dues escoles d'Educació infantil i Primària. L’Escola Jaume Balmes L'escola Jaume Balmes està situada al nucli urbà de Corbera. És una escola d'Educació Infantil i Primària. Té una plantilla de 25 mestres nomenats pel Departament d'Ensenyament i una mestra encarregada de la biblioteca i una psicòloga contractades per l'Ajuntament. La plantilla, actualment, és força estable, ja que gran part els mestres són propietaris definitius. Els cursos són dobles i gairebé tots tenen complerta la ràtio de 25 alumnes per aula. Hi ha una associació de pares, l'APA Corbera, que funciona des de fa anys i té una vida força activa i una participació important al Centre. L'edifici de l'escola fou construït a principis dels anys 80 i actualment reuneix les condicions d'espai necessàries donat el nombre d'alumnes que até. L'estat de conservació és acceptable, malgrat que requereix atenció i inversions constants. Darrerament (estiu 1999/ estiu 2000) s'hi han fet reformes importants: s'ha reestructurat el patí, s'ha pintat per fora i per dins… L'Ajuntament s'ocupa del manteniment del centre i d'algunes de les millores. Tal com marca la llei vigent, l'edifici de l'escola és propietat municipal. Les instal·lacions de l'escola es fan servir per fer-hi diverses activitats municipals, sobretot de caràcter esportiu i lúdic. L'Ajuntament també paga el conserge, que té casa dins el recinte de l'escola. Disposem de servei de menjador, amb cuina pròpia, servei d'acollida i activitats extra escolars, gestionats per l'APA, i de servei de transport escolar, gestionat per l'Ajuntament. La dotació del centre pel que fa a equipament és força correcta. A partir de la segregació es van poder utilitzar espais de l'escola per habilitar-hi la biblioteca, el laboratori, l'aula d'anglès, ampliar la sala d'informàtica… En l'equipament i habilitació d'aquests espais hi ha col·laborat el Departament d'Ensenyament, l'Ajuntament de Corbera i l'APA Corbera. La situació social i laboral de les famílies de l'escola intuíem que és un reflex força fidel de la de la localitat en general. De tota manera, i per poder disposar de més dades, el curs 99/2000 vàrem passar una enquesta a les 347 famílies del centre. Vàrem rebre 196 respostes, que ens sembla una quantitat significativa. Aproximadament la meitat de les famílies viu al nucli urbà de Corbera i la resta a urbanitzacions. De les enquestes es desprèn que la majoria de famílies de l'escola són formades per una parella i un o dos fills. Hi ha també força famílies amb tres fills i ja més poques amb quatre o més nens o nenes. Hi ha un nombre petit , en comparació, però digne de menció, de famílies monoparentals, totes elles a càrrec de la mare. Un terç de les mares no fa feines remunerades fora de la llar. La resta de mares treballen al sector de serveis,fent feines d'administració, a l'ensenyament i fent neteja. Els pares treballen sobretot a la construcció, a la indústria i al comerç. La qualificació professional és més alta en el cas dels pares ( la majoria són treballadors especialitzats i tècnics de grau mig) que en el de les mares. Hi ha un índex molt baix d'atur. A l'escola la majoria de nens i nenes gaudeixen d'una situació familiar estable, i reben l'atenció que necessiten. Detectem, però, un augment de nens i nenes que , a causa de l'horari laboral dels pares, passen moltes hores fora de casa, fent activitats complementàries o amb cangurs, quan són petits, i sols, quan son més grans. Aquests nens no estan desatesos en el sentit estricte de la paraula, però si que acusen aquesta situació: mostren tristesa, inseguretat, desmotivació, cansament… En aquests casos les necessitats materials solen ser prou ateses , però no així les afectives. Aquest fenomen, que sembla que va en augment, és un tret característic dels centres escolars a Corbera, que ens preocupa i que ha de fer reflexionar la Comunitat Educativa. Trets d'identitat: els aspectes que caracteritzen l'escola. 1. La llengua La llengua de l'escola és el català, que es fa servir com a llengua de relació i d'aprenentatge. Els nens i nenes provenen tant de famílies catalanoparlants com castellanoparlants. A l'enquesta, 88 famílies fan servir el català a casa, 56 el castellà i 43 ambdues llengües indistintament. 9 famílies parlen altres llengües: marroquí, anglès, francès, italià, alemany, gallec… Tenint en compte que el català és la llengua dels aprenentatges, no hem observat especials dificultats per part dels nens i nenes que no tenen el català com a primera llengua. L'escola ha establert, no obstant, recursos per donar resposta a algunes situacions : alumnes d'incorporació tardana al sistema educatiu català, suport de llenguatge oral als nens i nenes de P·3 de família castellanoparlant … Tampoc es donen situacions de rebuig del català; si n'hi ha hagut alguna, ha estat molt puntual i expressada per les famílies més que pels alumnes. A l'escola hi ha un interès especial per la llengua estrangera, en el nostre cas anglès. És una àrea que motiva molt els nens i nenes i que hem pogut constatar que les famílies valoren com a molt important. 2. El pluralisme L'escola procura no identificar-se amb cap patró social o ideològic concret. En el nostre cas, pluralisme vol dir crear un marc de respecte on tothom s'hi pugui sentir acollit i gaudir d'igualtat d'oportunitats. Ens sembla important treballar un model de convivència que afavoreixi la participació, i on ningú sigui exclòs, ni implícitament ni explícita. En l'aspecte de la participació, pensem que hi ha molta feina a fer, perquè no es tracta tan sols que cadascú pugui dir el que pensa sense problemes, sinó també de reforçar els canals establerts (tutories, equips de mestres, APA, Consell Escolar…) perquè realment facilitin tirar endavant projectes comuns amb el màxim de consens. De moment hi ha un pas fet en aquest sentit, i és la tendència dialogant que demostren tots els col·lectius implicats. També caldria, segurament, definir més explícitament el paper que cadascú té dins el col·lectiu, i establir formes de comunicació més efectives. 3. La coeducació L'escola és mixta i vol ser coeducadora, es a dir, pretén educar en el coneixement mutu tant nens com nenes, potenciant valors igualitaris i respectant la diversitat. Des de la Comunitat Educativa no s'han detectat situacions de diferències per raó de sexe en cap situació de la vida de l'escola. Però som conscients que la nostra societat encara no garanteix la llibertat d'opcions i la igualtat d'oportunitats, i per això creiem que l'escola ha de ser sensible a aquests aspectes. 4, La línia pedagògica L'escola ha fet l'opció de recolzar a cada alumne en el seu procés d'aprenentatge, en les seves necessitats concretes, en la seva manera de ser i en la seva integració com a membre d'un grup. Això es reflexa en l'acció tutorial, en el compromís d'atendre la diversitat, en l'interès de conèixer cada alumne i la seva família, en les intervencions sobre la dinàmica dels grups… Per a l'escola és important el creixement personal dels nens i nenes en els nivells d'autonomia i de relació, tant com en el marc acadèmic. L'escola té la voluntat d'introduir elements que millorin la pràctica educativa. No pretenem fer innovació educativa, però si incorporar ,de manera segura i d'acord amb les nostres possibilitats, coneixements i tècniques que permetin als nens i nenes aprendre més i millor. L'escola és conscient de la necessitat, en les etapes educatives en que treballem, de relacionar el que s'hi aprèn amb l'entorn immediat dels nens i nenes, i es proposa aprofundir en aquesta línia de treball. 5. La modalitat de gestió institucional. La nostra escola és pública i la modalitat de gestió és, doncs, la marcada per l'administració. La Comunitat Educativa recull aquest model, subratllant-ne tot allò que fa referència a la participació. Cal treballar especialment aquest aspecte i també la transparència en la gestió, que és generadora de seguretat. Pensem que si hi ha confiança en l'escola la feina d'educar es torna molt més efectiva. En totes les decisions que es prenen es busca el diàleg i el consens, així com la vinculació amb la realitat de l'escola, fugint d'estereotips. Per poder seguir treballant en aquesta línia és necessari millorar la difusió de la informació. Definició dels objectius. 1.- Objectius d'àmbit pedagògic Relatius a l'opció metodològica i als continguts de l'ensenyament obligatori. Triar opcions metodològiques que siguin assumides i factibles per tot el col·lectiu de mestres, i que siguin coherents amb la necessitat de respectar i acompanyar el ritme d'aprenentatge de cada nen. Triar opcions metodològiques que responguin a les necessitats i possibilitats dels nens. Triar opcions metodològiques integradores de tots els aspectes possibles de creixement dels nens: el cognitiu, l'afectiu, el personal… Treballar tots els continguts de l'ensenyament obligatori adaptant-los, quan calgui, a les característiques i possibilitats dels alumnes. Triar opcions metodològiques que no tinguin contingut discriminatori per raó de sexe o capacitat. Relacionar de manera especial els continguts amb la realitat propera als nens. 2.- Objectius d'àmbit econòmic i administratiu Relatius als procediments de gestió. Optimitzar els recursos de l'escola fent correspondre les despeses amb projectes que estiguin ben implantats i/o hagin estat assumits per tot el col·lectiu. Investigar i aprofitar recursos que siguin a l'entorn i que no sempre han de tenir un valor monetari sinó potser educatiu, de participació… Treballar perquè el diàleg amb les administracions tingui fluïdesa i sigui prou convincent per garantir que la seva intervenció respongui sobretot a les necessitats i als interessos de l'escola. 3.- Objectius d'àmbit humà i de serveis Relatius a la regulació de les relacions i dels serveis complementaris Aconseguir un ambient de respecte i de diàleg per a totes les persones que es relacionen amb l'escola, tant si hi treballen com si en són usuaris. Assegurar un bon funcionament dels serveis que ofereix l'escola i una connexió permanent entre aquests serveis i les necessitats dels nens. 4.- Objectius d'àmbit institucional Relatius a la participació, funció dels òrgans de govern i relació amb l'exterior. Aconseguir que l'escola ofereixi el millor servei possible. Arribar a una definició, flexible i canviant si cal, del que ha de ser l'escola, establint límits de competències i de funcions. Aconseguir que l'escola sigui un element actiu dins la vida del poble, i potenciar les seves possibilitats com a factor d'integració en la comunitat. Concreció de l'estructura L'estructura de l'escola s'ajusta al que marca la normativa vigent per als centres públics. Pensem que a tots els nivells de l'estructura organitzativa és important que es treballi en equip, fent servir el diàleg com a eina per buscar el consens. Aquesta estructura permet la participació d'un gran nombre de persones en la presa de decisions, sempre que s'acompleixin les condicions necessàries: informació suficient, voluntat de implicació, i voluntat d'entendre la diversitat de punts de vista més com un element enriquidor que com una dificultat. Un punt que pot causar tibantor i desvirtuar el diàleg és la indefinició del paper de cadascú Cal que es generi un clima de confiança: en els professionals, que tenen la responsabilitat d'assumir la part pedagògica i la preparació necessària per fer-ho, i en les famílies, que reben un servei i estan en condicions de valorar-lo. La feina dels òrgans de govern ha de consistir en facilitar que les aportacions de l'equip pedagògic i l'associació de pares siguin viables. De vegades ha de ser una feina de recollir i ajudar a concretar posicions. Els correspon la decisió última, i també l'impuls. Per últim convindria recordar que l'escola és un col·lectiu nombrós de persones i que de vegades es fa difícil de conèixer-ne l'opinió, el grau de satisfacció… però que s'ha d'intentar. 1. Els òrgans unipersonals Les funcions i els sistemes d'elecció dels òrgans unipersonals (director, cap d'estudis, secretari) i les seves funcions s'ajusten a allò que marca la normativa. Dins el funcionament de centre hi ha altres persones amb càrrec unipersonal: els coordinadors de cicle, el coordinador d'informàtica… Aquestes persones s'escullen entre els mestres del claustre cada principi de curs i les seves funcions les marca el Reglament de Règim interior de l'escola. Totes les persones amb càrrec unipersonal han d'exercir les seves responsabilitats en l'entesa de que són membres del col·lectiu de l'escola, seguint els principis que marca aquest Projecte Educatiu i assumint els objectius marcats a cada Pla anual. 2. Els òrgans col·legiats Consell Escolar i Claustre han d'ajustar-se, també, en la seva composició, elecció, funcions i funcionament, a allò que marca la llei. El seu criteri davant les responsabilitats a exercir ha de ser l'esmentat en el cas dels càrrecs unipersonals: actuar tenint present els interessos del col·lectiu, i subjectar-se als principis d'aquest Projecte Educatiu i dels diferents Plans de Centre. El Consell Escolar és el màxim òrgan directiu. El Claustre és el màxim òrgan pedagògic. És important que cadascun dels organismes actuï en el marc de les seves competències. Dins el funcionament intern de l'escola hi ha altres òrgans col·legiats: l'Equip de Coordinació Pedagògica , la Comissió d'Atenció a la Diversitat i la Comissió d'Avaluació. La composició i funcions d'aquests grups de treball consten al RRI de l'escola i són ratificades pel Consell Escolar. 3. Els equips educatius Aquests equips tenen la responsabilitat diària i directa de l'acció pedagògica. La seva composició i funcions es detallen al RRI, i en la seva actuació han d'ajustar-se a la normativa vigent , als principis d'aquest PEC i als diversos Plans Anuals aprovats pel Consell Escolar. 4. L'Associació de Pares i Mares d'Alumnes L'AMPA de l'escola té una funció de suport a l'activitat del centre i d'organització si, com és el cas de la nostra escola, gestiona diversos serveis i participa en el Consell Escolar. També és un dels canals de representació i participació de les famílies a la vida del centre. Com en el cas de la resta d'organismes de l'escola, la seves responsabilitats han d'exercir-se en el marc d'aquest Projecte Educatiu i de la normativa vigent. En el seu cas, a més, ha de cenyir-se als criteris que senyalen els seus estatuts. Educació per als valors Es tracta de treballar aquest tema, com a eix transversal, amb una doble vessant: per una banda, preparar cada curs accions específiques i per altra banda, tenir-lo en compte en tots els aspectes de la vida de l'escola - curricular, organitzatiu, de relacions… Per nosaltres aquesta opció, que ha de durar un període de cursos llarg i que s'ha d'anar revisant cada any, té elements molt positius educativament, que han de ser presents en tots els àmbits d'activitat del centre: actituds com el respecte, la cooperació, la solidaritat i estratègies com el treball en equip, i la construcció de l'autonomia personal i de la independència de criteri. Al llarg d'aquest Projecte Educatiu es veu que l'escola entén que el fet de conviure, de relacionar-se, de compartir projectes, de participar és fonamental per al procés maduratiu dels nens i nenes , i que també ha de tenir molta presència en la gestió d'una escola pública, que és de tots. Treballar aquest eix transversal, fins que sigui un element incorporat del tot a la vida de l'escola, és una manera d'assegurar aquesta sensibilitat, i de fer-la real. Un altre aspecte interessant és que volem que l'escola prengui part en una tendència social que te cada vegada més força : una societat civil que s'organitza, per exemple a través de les ONG, per ajudar a resoldre situacions de desfavoriment, i ho fa independentment de les opcions ideològiques personals, i utilitzant maneres de treballar -voluntariat, participació, informació, aportació de recursos no tan sols econòmics - que podem compartir. Pensem que l'escola ha d'ajudar els nens i nenes a preparar-se per poder participar, quan siguin més grans, en aquest futur.