Per què anem a exposicions d’art, assistim a obres de teatre i lectures poètiques sense cap mena de recança i quan ens plantegem anar a una xerrada científica o llegir les planes de ciència d’un diari o una revista d’informació general tendim a arrufar el nas? El nou crèdit de Cultura Científica ofert aquest passat trimestre al segon cicle d’ESO intenta apropar tots els aspectes científico-tècnics de la societat als nostres estudiants. Quins són els aspectes científics fonamentals que tota persona ha de conèixer per entendre la complexa societat que ens envolta? A partir de la discussió d’articles sobre la ciència, els seus límits, mètodes i objectius i la manera que tenen de treballar els científics i comunicar els seus descobriments ens hem apropat al dia a dia de la tasca científica i el perquè de la pluridisciplinarietat dels equips científics actuals. La lectura i interpretació de gràfics complexos, debats a classe sobre l’abast i repercussions socials de certs descobriments científics, assistència a conferències científiques (Museu de la Ciència de Barcelona), anàlisi estadística, juntament amb un treball d’investigació bibliogràfica presentat a classe sobre conceptes significants a les darreries del segle XX han configurat aquest crèdit variable.
Aquest crèdit va acompanyat d’un cicle de xerrades científiques obert a tots els estudiants d’ESO. Aquest trimestre hem tingut la visita del professor Carles Estévez que ens ha parlar sobre recerca relacionada amb l’origen de la vida i pel proper gener esperem una xerrada del professor de la UPF, Albert Presas, sobre la relació entre Filosofia, Ciència i Matemàtiques.
CONFERÈNCIES AL MUSEU DE LA CIÈNCIA:
Aquest any a 3r d’E.S.O s’ha iniciat un nou crèdit variable anomenat Cultura científica per vies alternatives a les plantejades en els llibres de text: articles periodístics, gràfiques, xerrades, conferències i exposicions, comptant en tot moment amb la cooperació i col·laboració dels professors relacionats amb l’àrea de ciències i puntualment amb aportacions de caràcter més literari.
Arrel d’aquesta matèria es proposà la idea d’assistir a una conferència al Museu de la Ciència de Barcelona el dimarts 5 d’octubre a les 7 de la tarda. Amb la sala no gaire plena i nosaltres fora de context va començar la conferència. Harold Kroto, Professor a la Universitat de Sussex va presentar l’acte amb el nom de La Ciència: La cultura ignorada i ens va parlar de la mol·lècula C60, un descobriment que l’any 1996 li va fer guanyar el premi Nobel de la Química. Va fer esment, sobretot, que la ciència actualment està molt ignorada per la societat i ens animà als joves a què no la deixéssim de banda i ens interésessim més per ella.
Les petites bromes amb que de tant en tant amania el tema de la conferència, van donar un caire no tan seriós i més amè, fet que també va agilitzar la seva durada, que va ser d’1 hora i ¾.
En definitiva, la gran majoria que hi vam assistir vam anar-hi una mica escèptics, però al final va resultar ser molt interessant i pedagògica.
NOUS MICROSCOPIS PER AL LABORATORI
Al començament de curs van arribar dos microscòpis nous a l’escola. Aquests són molt més moderns i sofisticats que els altres i per secundària aniran molt bé segons ens ha informat la Mònica Solà, professora de biologia.
Amb aquestes recentment adquirides eines de treball, tots els alumnes de l’escola, especialment els d’E.S.O, podrem dur a terme i gaudir d’observacions més acurades i amb més detall. Ja que cal esmentar el fet de que disposen d’objectius de fins a 100 augments. Altres avantatges a comentar sobre aquests aparells seria que són binoculars i, per tant, resulta més fàcil mirar a través d’ells, són molt més estables que els anteriors i permeten l’estudi i la visió de coses realment petites, com per exemple, les bactèries.
Tot i que el seu funcionament no és gens complex, a hores d’ara els estudiants que treballen amb ells es dediquen atentament a l’aprenentatge de la seva utilització esperant amb expectació poder començar a observar els éssers més minúsculs, sobretot en les pràctiques de química i biologia, que són les que més es realitzaren en aquesta aula.
L’Escola, en vista de l’èxit, té previst comprar-ne cada any. Per altra banda els alumnes que ja han tingut algun contacte amb els nous instruments, han quedat meravellats de la seva moderna tecnologia.
Esperem que ben aviat tots en poguem gaudir i fer que per uns moments ens creguem ésser uns autèntics i experimentats científics.
Marta Bergé i Anaïs Calvo
CRÒNICA SOBRE LA CONFERÈNCIA DE CARLES ESTÉVEZ
Conferència: L’origen de la vida a la Terra.
Conferenciant: Carles Estévez.
Lloc: Gimnàs de l’Escola El Puig.
Dia: 26 d’octubre del 1999.
Durada aproximada: 1h i mitja.
Com s’originà la vida a la Terra? Aquesta fou la pregunta, la solució de la qual va ser la base i el tema tractat al llarg de tota la conferència, que dugué a terme el passat dimarts dia 26 d’octubre el senyor Carles Estévez, un important exobiòleg d’origen català, que a principis dels anys 90 obtingué una beca per anar als Estats Units i formar part de l’important equip d’investigació del galardonat amb el Premi Nobel de la Ciència, el professor Stanley Miller, a la Universitat de Santa Cruz (Califòrnia). A més a més, durant el temps que va romandre a Amèrica, el senyor Estévez també tingué l’oportunitat d’entrar a formar part del servei de la coneguda organització de la NASA. Però en el retorn a la seva terra natal, s’ha posat a treballar de valent en la seva gran passió, l’exobiologia; ciència que estudia l’origen de la vida a la Terra i les reaccions químiques que el van precedir, per a finalment crear vida a qualsevol lloc de l’univers.
La seva dedicació envers aquesta, l’ha portat a ser cofundador de l’Institut Universitari de la Ciència i la Tecnologia de Mollet del Vallès.
En el transcurs de la seva interessant conferència, en Carles Estévez va enriquir els nostres coneixements obsequiant-nos amb una immensa font d’informació provinent de la seva experiència com a exobiòleg. En la seva presentació va intercal·lar imatges obtingudes a partir de transparències i diapositives amb l’exposició oral; d’aquesta manera, resultar una xerrada molt amena, interessant i pedagògica, d’un nivell molt adient per a poder ésser comprès pels estudiants de tots els cursos de secundària, que fórem qui presenciàrem la conferència. Entre d’altres coses que ens explicà, les que potser més captaren la nostra atenció i ens sorprengeren, foren, per exemple, dades com la de que la Terra viatja a 300.000 Km/h, que actualment encara no existeix una definició precisa per a la vida, o l’explicació de la formació de les estrelles, els planetes i els satèl·lits.
Quan la presentació conclogué, els alumnes d’E.S.O. van disposar d’un torn de preguntes, potser massa breu per la manca de temps, al que el senyor Estévez es prestà encantat d’aclarir tots els possibles dubtes que, nosaltres, els estudiants, poguéssim tenir.
Marta Bergé i Xell Huguet
Esquema d'un experiment d'exobiologia,
recreant les condicions en les quals aparegué la vida