MERCAT O «MERCADAL»
És un fred dijous d’octubre. Sortim fora, llibreta en mà, disposats i preparats a fer una investigació sobre la vida al nostre mercat.
Només entrar-hi, quedem sorpresos per tot allò que veiem: una massa de gent, majoritàriament mestresses de cases i jubilats, que en aquelles hores del matí envaeixen els carrers Sant Joan i Barcelona. Però no us penseu que això passa cada dia al poble. Esparreguera és, normalment, un poble tranquil i és el dijous quan sembla que tot canviï. El poble agafa un aire molt diferent. Pels carrers principals gairebé només s’hi veuen senyores, a vegades amb els marits o amb les mares, la majoria de les quals agafades al carro de la compra, es dirigeixen al mercat per a començar el ritual de cada dijous: aconseguir a bon preu la millor peça.
Poc a poc ens endinsem en aquesta mena de laberint i ens disposem a preguntar a venedors i compradors allò que pensen sobre la influència del mercat a les botigues (en el cas del comerç paral·lel), tot endinsant-nos en aquest cabdell de veus, murmuris, colors, objectes quotidians i d’altres rars.
Hem trobat la persona encarregada de vigilar i cobrar les parades i paradetes i hem aprofitat per fer-li algunes preguntes.
El Sr. Carrillo és des de fa 10 anys qui porta aquesta tasca més burocràtica o de funcionari del mercat. Amablement ens ha dedicat una mica del seu temps:
-Bon dia! Quant paguen per cada parada?
-Va per metres. Un metre aquest trimestre val 3.545 ptes.
-Hi ha conflictes entre les parades?
-Durant els deu anys que fa que estic al mercat, no hi ha hagut cap problema, encara que a vegades costa pagar; però normalment un 99% de la gent abona la quota en el període de temps que els donem.
Després d’haver fet aquestes preguntes, ens hem dirigit a diversos comerços paral·lels que treballen diàriament a les seves botigues i els hi hem preguntat sobre com els afecta el dijous, ja que és un tema que crea diverses opinions: segons la situació i el gènere que es ven.
Dels set comerços on vam preguntar, cinc d’ells ens van dir que els afectava positivament i la resta, negativament.
El Capricho, Punt i moda Núria, Papereria Carles, 100 i més i Cal Garcia els surt a compte obrir ja que estan al mig del mercat; però tots van afirmar que no té res a veure la qualitat dels seus productes amb la que es vénen al mercat. En canvi, la fruiteria Cal Llorenç (que es troba ubicada al centre de l’illa de vianants), ens va dir que els afectava negativament, ja que els dijous la majoria de la gent que va a comprar al mercat adquireix fruita i verdura per a tota la setmana i, de tant en tant, aprofiten alguna bona oferta d’altres productes.
Per finalitzar la nostra aventura mercantil, ens hem posat darrera del taulell i hem entrevistat a diversos
venedors:
- Durant quins horaris hi ha més venda?
- Has d’anar a comprar, reboster les peces que et fan falta, descansar poc perquè sempre hi ha coses a fer. Cada dia vaig a un mercat diferent. També haig de dir que el mercat és molt maco. Jo, abans, tenia botigues, però les vam deixar per venir al mercat (botigues de roba).
- Per què es dedica a aquest treball?
- (Riu) Pues mira, porque estuve trabajando en una fábrica y dije que, cuando pudiera, nunca más me metería en una de ellas (venedora d’ous).
- Es dediquen a aquest feina perquè els agrada?
- Sí, sí, sí. Em dedico aquesta feina perquè em va molt bé, porto una roba molt molt maca, molt bona i també cara. (dependenta de roba).
- No porque no tengo otro (venedora de plantes).
- Sí, sí, ya hace mucho tiempo que me dedico a ello, es mi profesión.
- Respecte els horaris, això de matinar i plegar tard...?
- És que això entra dintre del que és la feina. És normal que t’hagis de llevar d’hora per tenir-ho tot preparat per quan la gent surti a comprar. Tothom voldria no matinar tant. I això de plegar tard..., home, tampoc es plega tan tard. És la feina! (herbolària).
- Para mí, mientras la gente acuda al mercadillo... me es indiferente, no tengo nada que objetar. Lo malo son los bajones que pega el mercadillo en épocas de verano o de mucho frío. Pero por el resto no, si se va vendiendo, tanto me da (venedora d’ous).
Ràpidament hem anotat aquestes últimes paraules i així ha finalitzat el nostre projecte de recollida de dades d’un dijous al mercat d’Esparreguera, la nostra vila. Esperem que us hagi agradat.
