CABLES CREUATS
Si hagués d’escriure en una paraula allò que vaig sentir en aquells moments, no sé si podria; em vaig quedar amb la forquilla entre les dents mirant la pantalla del televisor. Allà estava la cara d’una noia amb la mirada perduda en la por, els ulls morats i també tot el seu cos.
A continuació ens informaven que més de 50 dones havien mort a les mans dels seus marits. També un noi de 14 anys havia cosit a ganivetades a la seva mare per no haver-lo deixat anar a un concert. - Nens maltractats, víctimes d’abusos sexuals per part de pares i familiars. Pornografia infantil. - Baralles en una operació retorn, o nits de festa que acaben a l’hospital o, en el pitjor dels casos, en el prestatge. De què ens serveix reciclar vidre o paper si anem matant pels carrers? Per què tanta violència? Les teles ens bombardegen cada dia amb coses que potser no podem comprar, però ens agradaria tenir (la casa dels teus somnis, tal o qual producte de bellesa que et farà semblar deu anys més jove, vacances a Cancun, etc.).
A les pel·lícules ens mostren assassinats, racisme, violacions, i en les sèries juvenils, un món on els nois i les noies tenen esportius i els papàs són empresaris o banquers. És aquesta la realitat?
En un món on les comunicacions han evolucionat de manera inimaginable, els joves i no tan joves, fan servir les drogues de disseny o Internet per comunicar-se, o truquen a programes de ràdio perquè se senten sols.
On han quedat les frases fes l’amor i no la guerra? Hem canviat els conceptes de LLIBERTAT, RESPECTE, AMOR i SOLIDARITAT... per COMPETIVITAT, EGOISME, CALERS i PODER.
En dies en què la tecnologia ens permet arribar a Mart i la medicina lluita per salvar vides, nosaltres ens preocupem de quin famós s’ha casat o el resultat del partit de futbol d’ahir.
Davant de tanta incoherència digueu-me: A qui no se li creuen els cables?
Ariadna Domenech
Promoció Atlàntida
NOMÉS S’ÉS JOVE UNA VEGADA!
Actualment, i segons els adolescents, anar a l’institut s’ha acabat convertint en un autèntic suplici, de tal manera que, de dilluns a divendres, com autèntiques ànimes en pena, els estudiants que ronden entre els 14 i 18 anys, assisteixen consumits per l’amargura, la rutina i l’avorriment, als seus respectius centres d’estudi, on els aguarden 4 parets, uns pupitres i unes cadires assedegades de carn innocent, que els esperen ansiosos per començar a esdevenir els seus pitjors malsons durant 5 inacabables jornades… bé, bromes a part.
Aquesta pot ésser la imatge que donen els estudiants dels respectius instituts, però la realitat no és així, anar a estudiar, al cap i a la fi, no resulta tan horrible com molts diuen. El que sí és cert, és que quan arriba el divendres, els alumnes tenim ganes de sortir, ja que durant la setmana no podem esplaiar-nos gaires vegades a conseqüència dels deures i d’altres responsabilitats d’aquelles majúscules que hem de fer, ens agradi o no.
Tothom té molt clar, però, que no tots ens sabem divertir de la mateixa manera. Hi ha qui prefereix la vida diürna i assossegada del cap de setmana, com sortir amb els amics, jugar a l’ordinador o bé connectar-se a Internet, fer excursions i, a partir d’ara, l’esquí.
Però, per desgràcia, aquesta opció tan practicada no és mai notícia en els mitjans de comunicació, a les xafarderies del poble ni, simplement, sense anar més lluny, els diumenges com a tema principal de sobretaula a les millors cases i famílies amb fills adolescents.
Oh, no! “La fiebre del sábado noche”, us sona d’alguna cosa aquest títol de pel·lícula, ja entradeta en anys? Diria que més aviat és de la generació dels nostres pares.
Doncs, sembla que sigui un invent dels nostres temps ser un jove noctàmbul, sinònim de depravat, juerguista, passota, malgirvat; segons es diu, d’aquells que només pensen en passar estones divertides fumant i bebent a dojo… però si heu vist la pel·lícula esmentada, que va tenir gran èxit de taquilla, us adonareu que ja a l’època dels nostres pares es feia vida noctàmbula.
Els adults diuen molt de nosaltres, però ells a la nostra edat, ja es divertien de manera semblant o més radical; a l’època revolucionària hippy, molts d’ells anaven de lliberals fent barreges explosives d’alcohol i tabac.
Necessitem divertir-nos els caps de setmana, lliurant totes les energies acumulades durant les rutinàries tasques de dilluns a divendres perquè som joves i volem viure al màxim. I tot això ho fem de la manera que més ens agrada, encara que, potser algun cop, no sigui la més correcta. Només s’és jove una vegada!
Anaïs Calvo
Promoció Atlàntida
LA DROGA ENTRE ELS JOVES
Tot i que els joves d’avui dia viuen informats sobre el perill i les conseqüències que porten les drogues, cada cop són més els adolescents que conviuen cada dia amb aquest món.
Les drogues sintètiques són una sèrie de substàncies psicoactives sintetitzades en laboratoris, amb una estructura química similar a la d’alguns psicofàrmacs, les quals són consumides principalment per l’adolescència i la joventut.
La majoria les prenen de manera experimental o ocasional. Segons els joves, algunes de les raons per les quals consumeixen drogues sintètiques són per: seguir la moda, sentir eufòria, tenir major sensualitat, trencar amb la monotonia diària, viure noves sensacions i empatia.
Habitualment, el consum augmenta en els caps de setmana i se’n fa ús en les discoteques, pubs i altres festes.
Les reaccions dels pares en adonar-se’n que els seus fills prenen drogues, són d’allò més sorprenents i diverses. En molts casos eviten parlar amb ells, per la mateixa angoixa que crea el tema i defugen escoltar les explicacions dels fills. Per això creiem que és necessari que tant els pares com els fills s’informin sobre aquestes substàncies. I s’ha de fer front al problema en família i tots junts. És una qüestió que afecta a tota la societat i, especialment, a nosaltres, els joves.
Mª Alba Ollé
Promoció Atlàntida
