1.- ABRERA. Municipi d'una extensió de 19,89 Km2 és situat a la Depressió Pre-Litoral, a banda i banda del Llobregat. Travessa el municipi les carreteres que van de Barcelona a Madrid i de Barcelona a Manresa.

2.- BEGUES. D'una extensió de 50'42 Km2, està emplaçat al damunt del les muntanyes calcàries del massís del Garraf.

3.- CASTELLDEFELS. Terme costaner, d'una extensió de 12,41 Km2, entre el delta i el massís del Garraf. Poble eminentment turístic.

4.- CASTELLVÍ DE ROSANES. D'una extensió de 17,09 Km2, aquest municipi és al sector més septentrional de les muntanyes de l'Ordal, fins a l'Anoia, riu que fa límit al NW amb Sant Esteve de Sesrovires. L'agricultura encara és força important, encara que la major part de la seva població activa treballa fora del municipi.

5.- CERVELLÓ. D'una extensió de 29,62 Km2, està emplaçat damunt de la serra de l'Ordal, prop del marge dret del riu Llobregat. El principals eixos hidrogràfics són les rieres de Cervelló i la de Rafamans o de La Palma, que desguaça en la primera. Fa frontera amb Vallirana. Destaca l'església romànica de Santa Maria de Cervelló.

6.- COLLBATÓ. Municipi que pertany al partit judicial d'Igualada, té una extensió de 17,99 Km2 i s'estén pel vessant meridional de la muntanya de Montserrat. Per aquest municipi s'accedeix a la muntanya. Per llevant limita amb la comarca de l'Anoia. És un municipi bàsicament agrícola i residencial.

7.- CORBERA DE LLOBREGAT. Amb una extensió de 18,46 Km2, és situat a la dreta del Llobregat. El seu territori és molt accidentat dins del massís de Garraf i la serra de l'Ordal. Hi destaca el castell de Corbera i l'ermita de Sant Ponç.

8.- CORNELLÀ DE LLOBREGAT. Terme d'una extensió de 6,90 Km2, el municipi de Cornellà és situat a la Marina del delta del Llobregat, a l'esquerra del riu. Amb una forta activitat industrial, té una gran població i és veí de l'Hospitalet i de Barcelona.

9.- ESPARREGUERA. Al sector septentrional de la comarca i amb una extensió de 27,47 Km2. Situat majoritàriament a la dreta del Llobregat, limita amb el congost del Cairat fins l'aeri de Monistrol, on s'acaba la comarca.  Conegut per l'escenificació de la Passió.

10.- ESPLUGUES DE LLOBREGAT. Terme d'una extensió de 4,60 Km2, és parcialment accidentat pels vessants meridionals de la serra de Collserola. Pertany hidrogràficament al Pla del Llobregat, encara que fins al 1980 no s'ha incorporat administrativament a la comarca.

11.- GAVÀ. Situat a la dreta del riu, té una extensió de 30,90 Km2, s'expèn des del litoral fins a la serra de Ponent, darrers contraforts del massís del Garraf. Té una forta activitat industrial i agrícola.

12.- MARTORELL. El seu terme municipal, d'una extensió de 12'90 Km2, està situat  a la vora dreta del riu Llobregat, en el lloc de confluència amb el riu Anoia, que travessa pel mig  el seu territori. La situació geogràfica de Martorell, a la cruïlla que forma la Depressió Pre-Litoral i la vall del Llobregat, fa aquesta població un nus de comunicacions d'una gran importància. El congost de Martorell, a més a més, és pas quasi obligat per el trànsit entre Barcelona i les zones centrals i meridionals de Catalunya.

13.- MOLINS DE REI. Municipi d'una extensió de 16 Km2, és situat a la riba esquerra del Llobregat. S'estén de de la plana al·luvial del riu fins als contraforts occidentals de la serra de Collserola. S'hi distingeix dues unitat morfològiques: la plana i la muntanya. Població bàsicament residencial i industrial, on l'agricultura, antigament molt important, va perdent pes específic.

14.- OLESA DE MONTSERRAT. Municipi d'una extensió de 16,75 Km2, situat a la capçalera del Baix Llobregat, al límit, a llevant amb el Vallès Occidental. A l'esquerra del Llobregat, aquest riu fa de partió amb Esparreguera. A l'oest limita amb el congost del Cairat, que fa de límit amb la comarca del Bages.

15.- PALLEJÀ. D'una extensió de 8,41 Km2, està situat al mig de la comarca, a la banda dreta del riu.  Forma part de la vall baixa del riu, encaixat dins la Serralada Litoral, que el riu parteix, ocupant la plana al·luvial i els contraforts més septentrionals del massís del Garraf.  Té una forta activitat industrial.

16.- LA PALMA DE CERVELLÓ. Petit municipi de recent creació, segregat del de Cervelló. Situat entre muntanyes.

17.- EL PAPIOL. Terme d'una extensió de 8,83 Km2, és situat als darrers contraforts occidentals de la serra de Collserola prop del Llobregat, en la confluència amb la riera de Rubí.

18.- EL PRAT DE LLOBREGAT. Al límit del delta del Llobregat, d'una extensió de 100 Km2, ens trobem amb aquest municipi, a banda i banda del riu, que té una extensió de 32,8 Km2. Amb terra d'al.luvió, el terme és totalment pla, té una forta activitat agrícola i industrial.

19.- SANTA COLOMA DE CERVELLÓ. D'una extensió de 7,52 Km2, és situat a la dreta del Llobregat, entre els pobles de Sant Boi de Llobregat i Sant Vicenç del Horts.

20.-SANT ANDREU DE LA BARCA. D'una extensió de 5,52 Km2, el municipi es situat a la dreta del Llobregat, a la zona intermèdia de la vall baixa del riu. D'una economia agrària ha esdevingut actualment en industrial.

21.- SANT BOI DE LLOBREGAT. Municipi d'una extensió de 21,94 km2, és situat a la dreta del riu Llobregat i ocupa terrenys plans d'al.luvió de la Marina, o delta del Llobregat, encara que per la part de ponent del terme és força accidentada per les extrivacions dels massís de Garraf (muntanya de Sant Ramon).

22.- SANT CLIMENT DE LLOBREGAT. D'una extensió de 10,73 Km2, està situat al vessant NW del massís del Garraf.  Poble molt muntanyós, conegut per la seva producció de cireres.

23.- SANT ESTEVE DE SESROVIRES. Municipi d'una extensió de 18,64 Km2 a l'esquerra de l'Anoia, és situat en plena Depressió Pre-Litoral. Les terres són planes, amb lleugeres ondulacions, travessades per diversos torrents a que desguacen a l'Anoia o al Llobregat.

24.- SANT FELIU DE LLOBREGAT. Municipi d'una extensió d'11,79 Km2, està situat  a la vall baixa del Llobregat, a l'esquerra del seu curs. Al nord limita amb la serra de Collserola. Municipi força poblat, amb 80.000 h, i cap judicial de la comarca fins al 1982, que ho comparteix actualment amb Sant Boi i L'Hospitalet.

25.- SANT JOAN DESPÍ. Voreja el delta i la vall baixa del riu. Amb una extensió molt petita, de 5,63 Km2, s'extén majoritàriament pel marge esquerra del riu. Amb una densitat molt elevada i una activitat industrial molt activa.

26.- SANT JUST DESVERN. Enclavat al vessant occidental de la serra de Collserola, té una extensió de 7,85 Km2. Pertany hidrogràficament al Pla del Llobregat, encara que fins al 1980 no s'ha incorporat administrativament a la comarca.

27.- SANT VICENÇ DELS HORTS. Municipi d'una extensió de 9,14 Km2, és situat a la dreta del Llobregat, en la zona intermèdia de la comarca. El municipi comprèn una zona plana, destinada principalment a l'agricultura, i una major extensió accidentada pels contraforts del massís del Garraf.

28.- TORRELLES DE LLOBREGAT. Municipi molt muntanyós d'una extensió de 13,65 Km2, està emplaçat als contraforts del massís del Garraf a la dreta del Llobregat.

29.- VALLIRANA.Aquest municipi té 23,93 Km2, i és situat  a la serra de l'Ordal al Massís del Garraf, a la capçalera de la riera de Cervelló, anomenada aquí de Vallirana.  Població principalment residencial.

30.- VILADECANS. Terme d'una extensió de 20,11 Km2, és situat a la dreta del riu Llobregat, a la marina, entre els estanys de la Murtra i el Remolar.  Municipi d'un fort creixement urbanístic i una gran tradició agrària, ha vist disminuir aquesta recentment.

Sistema d'Informació d'Adminstració Local de Catalunya (SIAL)

Palau Robert

Instritut d'Estadística de Catalunya
 

La comarca